Mai hagués cregut que recomanaria una web així
Voleu conèixer la Sofia? Aneu-hi i clickeu… val la pena
( arribo 6 dies tard …)
[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
CRÒNICA D’UNA TARDA AL TEATRE
Segona sortida del curs: una tarda al teatre. L’ obra es diu Calidoscòmic i està pensada per a nens i nenes d’ educació infantil. Ens hi emportem els 150 infants del parvulari.
A les tres en punt fem les files, agafats de dos en dos i cap a l’autocar! A mi em toca anar cap a p3, on falta una tutora i on sempre tots els mestres són pocs. El trajecte és d’ un quartet d’ hora però això no impedeix que un parell es quedin ben adormits. L’ autocar no pot aparcar just a davant. Hem de fer uns
Arribem al teatre , que és una església reconvertida en teatre amb unes grades i un escenari molt ben habilitat . A mesura que ens hi acostem i anem veien nens d’altres escoles els més temorencs de p3 es comencen a posar nerviosos. Es comencen a acostar i t’agafen de la mà o de la jaqueta i t’ intenten localitzar contínuament amb la vista. Anem entrant i pugem per les grades
– Dolors .. I tu on seuràs? ..Seu al meu costat !
– A mi no m’agrada el teatre, jo vull tornar a l’escola
– Vull venir amb tu , no m’agraden els pallassos
– I s’apagaran els llums i estarà tot fosc?
– Farà por ?
Fan gràcia. Estan descobrint les lletres a partir de les del propi nom , ho han estat treballant molt a l’aula i se’ls veu tan satisfets de reconèixer-les i anar-ho comentant.
Com que a hores d’ara ja els coneixem força el que fem és repartir-nos les mestres estratègicament de manera que cadascú tingui al costat a dos o tres dels que segur necessiten un adult a prop per estar tranquils i no plorar . Tot i això quan apaguen els llums n’ hi ha un parell que els sentim plorar. . Els anem a rescatar dues mestres i cadascú se n’asseu un a la falda .A partir de llavors hi ha tranquil·litat .
Hi ha un únic actor ,vestit de pallasso . que ho fa prou bé. Combina diàleg senzill , malabarismes,trucs de màgia , cantarelles i onomatopeies, molta interacció amb els nens, i alguns jocs de paraules que segur que cap nen entén , però que als adults ens fan gràcia i els nens en veure’ns riure , riuen també. Connecta bé amb els nens, els agrada molt. Va traient unes lletres tan grosses com ell , les cinc vocals, de una en una i s’ inventa una historia amb cadascuna. Escolto els de p3 del meu costat:
– Mira ! La meva lletra !
– I aquesta la tinc jo ( l’Aïna)
– L’Albert i l’Arnau també la tenen
– Aquesta és de la meva mare que es diu Irene.
El teatre acaba al cap d ‘ una hora. Cap s’ ha fet pipi ( hem fet uns quants viatges al lavabo durant l’ obra ) Un èxit.
La caminadeta de tornada és més o menys tan estressant com la d’anada. Amb tot estan cansats, a l’autocar 4 acaben dormint.
Arribem a l’escola , els donem als pares i apa que no ha estat res! Carreguem piles per demà, que demà sí que tenim excursió de veritat. Anem tots plegats a Olot a
Vaig a dormir que jo també he de carregar piles. Quins temps aquells on anava de mestra amb els de cicle superior a alguna excursió i s’espavilaven tan bé solets i que els mestres només havíem de controlar que es comportessin i poc més..
[@more@]
SÍ !
I és que SÍ , ens hem decidit a casar-nos! De fet ja fa un parell de mesos que ho vam decidir i ja tenim data i restaurant per principis de l’estiu que ve … falten set mesos i pico…
Quan comences a voltar una mica veus que molta gent es comença a moure abans. Trobàvem restaurants que tenien reservades dates pel 2007! Després d’alguns caps de setmana amunt i avall vam trobar un lloc i una data que ens agradava i ara només ens falta… TOTA
Ahir ens vam passar tota la tarda al saló TOT NUVIS.Vam entrar a la fira a les quatre i en vam sortir a les 9! I és que la gent , senyors , es continua casant , o com a mínim els encurioseix el tema perquè estava pleníssim. I la majoria de gent anava per feina, preguntant preus i condicions de restaurants, disco mòbils, fotògrafs, vestits. No podies passejar per davant de 3 expositors seguits sense que algú et parés
– Ja teniu data ? Quan us caseu? Voleu que us informem?
Vam tornar a casa carregats de bosses , prospectes , regalets , targes i amb dues hores acordades per anar a provar vestits de núvia!
Aquesta setmana que ve serà de telèfons per acordar església i mossèn, fotògrafs i música.. de moment, que és el que ens ha semblat més urgent.
Volem una cerimònia senzilla , amb la família propera i alguns amics, res de casaments massificats de 300 persones. Creiem que serem entre 60 i 80. Comptant el número de convidats i movent-nos en els preus que es consideren normals (res de capricis) , hem anat sumant:
Restaurant ( menú + barra lliure) + Flors de l’ església + anells + invitacions de casament + Música per cerimònia , restaurant i ball + Fotògraf ( sense vídeo) + Vestit núvia i nuvi ( normalets ) + Detalls + Viatge de nuvis ( i aquí és l’ únic lloc on potser ens excedirem una mica )
mmmm.. aproximadament… 15.000 euros!!!!!
Decididament, després del negoci del Nadal – Reis , els Casaments són uns dels temes que més diners fan moure .
Powered by Castpost
[@more@]
AULES TEMÀTIQUES
Estic passant un molt bon moment professional : estic molt motivada, tinc ganes de fer coses, estic aprenent molt en aquesta nova escola.
Aquesta setmana hem tingut moguda pedagògica. Des de fa uns dies ens estem plantejant la possibilitat d’ organitzar el parvulari en aules temàtiques.
A grans trets això significa fugir de la idea d’aula tradicional on una tutora té el seu grup d’alumnes i la seva aula fixa i allà fa i desfà a la seva manera. Es tracta de plantejar aules més obertes , agrupant i optimitzant els materials i especialment el treball per racons. Cada aula tindria el seu espai destinat a la tutoria, amb un espai de rotllana on treballar les rutines diàries. El segon espai de l’aula seria temàtic i diferent a cada aula .
Per exemple: en una aula s’ hi prepararia un macro racó de llenguatge matemàtic , recopilant-hi els materials que ara estan repartits a les diferents aules. Tots els grups passarien per aquesta aula regularment i així hi trobarien molts més materials i més variats . D’aquesta manera un nen avançat de p4 podria treballar amb materials més propis de p5 i no s’estancaria ni frenaria el seu procés d’aprenentatge , i un nen de p4 més fluixet també tindria a l’abast un ventall més ampli de materials adequats .Una altra aula tindria un espai dedicat a les experiències i la descoberta de l’entorn, una altra al llenguatge verbal o a la plàstica. El joc simbòlic també podria estar repartit i en comptes de , com ara , cada aula tenir el seus racons senzillets de joc simbòlic, fer-ne dos a cada aula, ben muntats i complerts i els grups anar-hi passant de manera rotativa.
Una organització com aquesta del parvulari és molt complexa i significa fer molts canvis no només a nivell material i organitzatiu , sinó també a nivell d’ idees preconcebudes, maneres de treballar i en general mentalitat més oberta i sobretot cedint el protagonisme de tot el procés a l’ infant.
Avançar cap a una escola organitzada en aules temàtiques no es pot fer d’ un curs per l’altre i menys si no tenim experiència en el tema . Portem unes setmanes informant-nos de tot plegat i varem acordar que era imprescindible visitar algunes escoles que ja funcionin d’aquesta manera.
Així ,el dilluns passat el 90% de les mestres de l’escola ens vam encabir al cotxe i vam anar cap a Lloret de Mar, on hi ha una escola que des de fa uns anys funcionen d’aquesta manera. Volíem veure in situ els espais, com estava muntat , com s’ organitzaven i quins resultats havien tingut amb els nens. Les mestres ens van atendre molt bé. Ens va agradar el seu funcionament com a parvulari. Realment es notava que ja ho tenien per mà . També compten amb l’avantatge d’ uns espais molt amplis i sobretot dues mestres amb molta empenta que han acabat engrescant les altres .De tota manera les condicions de la nostra escola són molt diferents, i , si bé ens va agradar molt el seu muntatge, nosaltres ho hauríem de fer de manera força diferent. Amb tot la visita ens va aportar un munt d’ idees que sí podrem aplicar.
Aquesta setmana hem intentat païr la visita , pensar-hi una mica i ara , cal decidir a grans trets com ens organitzaríem i de quina manera ho podem fer per que la introducció del sistema sigui gradual , per anar-nos–hi acostumant , mestres i nens, i alhora anar veient si realment ens funciona.
[@more@]
TOT EL QUE NECESSITO SABER
Tot el que realment necessito saber sobre com viure i què he de fer i com he de ser, ho vaig aprendre al parvulari. La saviesa no era al cim de la muntanya de l’ escola de postgraduats, sinó al sorral del parvulari. Aquestes són les coses que vaig aprendre:
. Comparteix-ho tot.
. Juga net.
. No peguis a la gent.
. Torna a posar les coses on les havies trobat.
. Neteja la teva pròpia brutícia.
. No agafis el que no és teu.
. Digues que ho sents quan molestis algú.
. Renta´t les mans abans de menjar.
. Ruboritza´t.
Les pastes calentes i la llet freda són bones. Viu una vida equilibrada; aprén alguna cosa i pensa en alguna cosa i dibuixa i pinta i canta i balla i juga i treballa cada dia una mica.
Quan vagis pel món, vigila el tràfic, encaixa mans i no t´aïllis.
Estigues atent al que sigui meravellós. Recorda la llavor del got. Les arrels baixen i la planta puja i ningú no sap realment com ni per què; però tots som així.
Els peixos de colors i els hàmsters i els ratolins blancs i fins i tot la llavor del got, tots moren. I nosaltres també.
Aleshores recorda els contes de quan eres petit i la primera paraula que hi vas aprendre, la paraula més gran de totes: MIRA.
Robert Fulghum (adaptació)
[@more@]
Comentaris tancats a TOT EL QUE NECESSITO SABER
HEEEEEELP!
No hi ha maneres! Estic una mica frustrada L
Quins temps aquells on amb un tutorial d’ HTML que vaig seguir online i amb el composer feia webs força acceptables . Uns anyets sense tocar res d’això i em sento com una novata …
Fa dies que intento introduir canvis al bloc i no me’n acabo de sortir. No aconsegueixo posar una imatge amb un enllaç a un mapa de Clustr, on carai es posa el codi HTML que et faciliten? No aconsegueixo retocar plantilles. Més que res no m’ hi atreveixo . On hi ha un tutorial de com es fa ? O , com a mínim de com funciona l’editor que et proporcionen. Al fòrum de lamevaweb.info quasi no en diuen res…
A sobre quan em decideixo a , com a mínim , posar una nota de color al bloc i canviar la plantilla per una altra de les proposades ( cap m’ acaba d’agradar del tot…) m’ ha començat a donar errors amb el Castpost i he hagut d’acabar esborrant alguns dels posts…
Aquest que teniu uns blocs personalitzats tan guapos em podeu donar alguna idea de per on començar??
UFSSSSSSSSS… per avui ja n’ hi ha prou… me’n vaig a dormir
Bona nit
[@more@]
GRÀCIES
Aquest dissabte passat , mentre molts catalans gaudien com poques vegades veient un partit de futbol , jo estava no gaire lluny de la font de Canaletes , disfrutant d’ una obra de teatre que recordava i recordaré temps: varem anar al Victòria a veure Mar i cel.
Jo ja l’havia vista , però en la seva primera edició , fa més de quinze anys. Hi vam anar en una sortida amb l’ institut. Jo devia fer segon o tercer de BUP , no ho recordo bé. El que sí recordo és l’ empremta que em va deixar. La meva experiència amb el teatre es reduïa, en aquella època , a alguna representació dels Pastorets i quatre obretes senzilles de teatre de poble ( d’ espectadora ) . Veure que el teatre em podia emocionar de veritat, la música en directe, les veus dels actors , la posta en escena enèrgica , acurada, emotiva , intensa.. em va tocar de veritat. Després de la sortida em van venir ganes de descobrir més de Guimerà. Vaig estar llegint Terra Baixa, una mica de poesia… I des de llavors que sempre que he tingut oportunitat d’anar a veure teatre d’ una mica d’envergadura , no ho he deixat escapar. Mar i Cel m’ hi va obrir les portes i les ganes.
En aquella època també feia de monitora de casal d’estiu , i engrescats com estàvem en el tema del teatre el grup de monitors que ho portàvem vam estar uns anys organitzant uns festivals dels infants basats en obres de teatre . La que vam fer de Mar i cel , amb nens i nenes de cicle inicial , ens va portar molta feina , però la recordo molt bonica. Varem representar tres o quatre cançons i la resta vam simplificar al màxim l’argument. Va quedar molt bé i de passada vam apropar els nens al teatre partint del que en aquell moment es comentava i vivia. Entre una cosa i altra vam acabar aprenent –me de memòria la majoria de cançons del k7.
Que bé ho vaig passar el dissabte, ho vaig gaudir fins i tot més que la primera vegada. Em vaig emocionar més i tot, no puc evitar que em baixin quatre llàgrimes quan alguna cosa m’agrada i m’arriba de veritat.
[@more@]
UNA MICA MÉS FELIÇ
La senyora Pepita, ben equilibrada i orgullosa anciana de 92 anys d’ edat, estava completament llesta com cada matí a les 8 en punt, amb el seu cabell ben pentinat i un maquillatge perfectament aplicat, tot i ser quasi cega, disposada a traslladar-se aquest mateix dia a un geriàtric.
El seu marit, durant 70 anys, havía mort, i s’havia fet necessari el seu trasllat. Després de moltes hores d’esperar pacientment a la recepció del geriàtric, ella va somriure dolçament quan li van comunicar que la seva habitació ja estava llesta.
Mentre maniobrava amb el seu caminador cap a l’ascensor, jo li donava una descripció detallada de la seva petita habitació, incloent-hi els llençols i cortines que havíen estat penjades a la seva finestra.
"M’encanten", va dir ella amb l’ entusiasme d’una nena de 8 anys a la que acaben de mostrar un cadell.
"Sra. Pepita, encara no ha vist l’habitació… esperi".
"Això no hi té res a veure", va dir ella. "La felicitat és
[@more@]una cosa que una decideix amb anticipació. El fet de que m’agradi la meva habitació o no m’agradi, no depèn de com estigui arreglat el lloc, depèn de com jo arregli la meva ment. Ja havia decidit prèviament que m’encantaría". "És una decisió que prenc cada matí al llevar-me"."Aquestes són les meves possibilitats: puc passar-me el dia al llit enumerant les dificultats que tinc amb les parts del meu cos que ja no funcionen, o puc aixecar-me del llit i agraïr les que sí funcionen. Cada dia és un regal, i pel temps que els meus ulls s’obrin em centraré en el nou dia i en les memòries felices que he guardat en la meva ment…..només per aquest moment de la meva vida.
La vellesa és com una compta bancària… un extreu del que havia depositat en ella".
Deposita gran quantitat de felicitat en la compta bancària dels teus records. Ajuda a fer per omplir el banc de memòriesdels altres
Recorda aquestes 5 regles simples per a ser una mica més feliç:
1. Allibera el teu cor d’odi.
2. Allibera la teva ment de preocupacions.
3. Viu humilment.
4. Dona més.
5. Espera menys.
2. Allibera la teva ment de preocupacions.
3. Viu humilment.
4. Dona més.
5. Espera menys.
M’ ha arribat avui per mail… tot i que una mica utópic , ho he trobat bonic 🙂
YOU RAISE ME UP
No para de ploure… Fa una estona amb tempesta de llamps i trons inclosa. Per vespres com aquest no hi ha res com estirar-se al sofà, tancar els ulls i escoltar una cançó com …
…“You raise me up” , de Westlife. La vaig escoltar abans d’ahir per primer cop. És d’aquelles que s’han d’escoltar més d’ una vegada per què et comencin a agradar molt . La primera sensació és.. uuufs que lentaaaaaaaa. Però l’escoltes un parell de vegades més i cada vegada sona millor. Segur que serà una de les que escoltarem molt aquest Nadal. De moment ja està al number one de la llista britànica. . Des que vaig estar a Irlanda i em passava els vespres de pub en pub escoltant Irish music en directe que qualsevol combinació de música pop-rock amb música celta m’encanta. Els Westlife són el típic grupet de nois guapos prefabricats, però les balades les claven… Escolteu-la ( un parell de cops mínim), i opineu .Si teniu ocasió de veure el vídeo encara millor. Un vídeo senzill, simple, en blanc i negre.. però fa posar la pell de gallina.
Aquí teniu una traducció aproximada de la lletra
Tu m’animes
Quan estic enfonsat , esgotat
Quan venen els problemes i el meu cor està agobiat
LLavors em quedo quiet i espero aquí en silenci
Fins que tu vens i seus una estona amb mi
Tu m’animes i puc pujar muntanyes
Tu m’animes , per caminar sobre mars tempestuosos
Sóc fort, quan estic a les teves espatlles
Tu m’animes , i em fas ser molt més de el que jo puc ser.
Tu m’animes i puc pujar muntanyes
Tu m’animes , per caminar sobre mars tempestuosos
Sóc fort, quan estic a les teves espatlles
Tu m’animes , i em fas ser molt més de el que jo puc ser
No hi ha vida , cap vida sense la seva fam
Cada cor inquiet batega de manera imperfecte
Però quan tu vens i jo m’ omplo de meravelles
De vegades , crec que copso la eternitat
Tu m’animes i puc pujar muntanyes
Tu m’animes , per caminar sobre mars tempestuosos
Sóc fort, quan estic a les teves espatlles
Tu m’animes , i em fas ser molt més de el que jo puc ser
Ja em direu el què…
p.d. No tinc clar com traduir el títol de la cançó. Volia posar “ tu m’aixeques” , en el sentit d’ aixecar l’ànim,però crec que el significat és més ampli :fer sentir bé , omplir, fer créixer com a persona, al final m’ he decidit per tu m’animes…és més curt.
Powered by Castpost[@more@]
MATISSE: ELS RESULTATS
Tot sovint , el que faig a l’aula amb els nens és ben diferent de el que havia programat prèviament. En part és el que ha passat amb la sessió de Matisse i el color vermell a p3.
Primer els vaig mostrar un retrat de Matisse . Van dir que no sabien qui era, que semblava un senyor gran,algun hi va veure el seu avi , o que portava barba com el seu pare…Seguidament els vaig fer quatre pinzellades de la seva vida , com si es tractés d’ un conte.
Van estar força atents quan
D -Ui, de quin color ha pintat els senyors del quadre en Matiise?
Nens – Vermeeeeeell
D – Que estrany.. les persones som de color vermell ?
Una nena- Nooo , però com que li agradava tant pintar coses amb aquest color…
Nens- I a mi el verd…i a mi el blau… a mi el color vermell m’agrada molt…
Vam pensar quins instruments tocaven els dos músics. Alguns van dir que un dels nois tocava la flauta o la trompeta . L’instrument que toca l’altre, el violí , no el van saber reconèixer. La resta de senyors van dir-me que estaven escoltant la música. Els vaig preguntar si els agrada escoltar música . Nosaltres podriem fer igual que el quadre! Els posaria una música de violins i flautes i nosaltres , asseguts a la rotllana escoltaríem . Van dir que sí , i els vaig posar uns fragments de Vivaldi , proposant que els escoltéssim amb els ulls tancats i que penséssim que érem els senyors del quadre.
Finalment els vaig passar un full on hi havia els dos músics del quadre i un espai en blanc.
D- Qui són aquests? Què hi falta aquí?
Van reconèixer els músics del quadre de seguida, i també que faltaven els que escoltaven la música. Vam quedar que faríem nens i nens que escoltaven el violí i la trompeta
Aquí teniu un parell dels resultats. Aquests dos que he escollit els trobo especialment divertits i molt treballats per ser infants de 3 anys.
"When I paint Green,it doesn’t mean grass; When I paint blue,it doesn’t mean sky." Henri Matisse (1869 – 1954 )
[@more@]
