Segona sortida del curs: una tarda al teatre. L’ obra es diu Calidoscòmic i està pensada per a nens i nenes d’ educació infantil. Ens hi emportem els 150 infants del parvulari.
A les tres en punt fem les files, agafats de dos en dos i cap a l’autocar! A mi em toca anar cap a p3, on falta una tutora i on sempre tots els mestres són pocs. El trajecte és d’ un quartet d’ hora però això no impedeix que un parell es quedin ben adormits. L’ autocar no pot aparcar just a davant. Hem de fer uns
Arribem al teatre , que és una església reconvertida en teatre amb unes grades i un escenari molt ben habilitat . A mesura que ens hi acostem i anem veien nens d’altres escoles els més temorencs de p3 es comencen a posar nerviosos. Es comencen a acostar i t’agafen de la mà o de la jaqueta i t’ intenten localitzar contínuament amb la vista. Anem entrant i pugem per les grades
– Dolors .. I tu on seuràs? ..Seu al meu costat !
– A mi no m’agrada el teatre, jo vull tornar a l’escola
– Vull venir amb tu , no m’agraden els pallassos
– I s’apagaran els llums i estarà tot fosc?
– Farà por ?
Fan gràcia. Estan descobrint les lletres a partir de les del propi nom , ho han estat treballant molt a l’aula i se’ls veu tan satisfets de reconèixer-les i anar-ho comentant.
Com que a hores d’ara ja els coneixem força el que fem és repartir-nos les mestres estratègicament de manera que cadascú tingui al costat a dos o tres dels que segur necessiten un adult a prop per estar tranquils i no plorar . Tot i això quan apaguen els llums n’ hi ha un parell que els sentim plorar. . Els anem a rescatar dues mestres i cadascú se n’asseu un a la falda .A partir de llavors hi ha tranquil·litat .
Hi ha un únic actor ,vestit de pallasso . que ho fa prou bé. Combina diàleg senzill , malabarismes,trucs de màgia , cantarelles i onomatopeies, molta interacció amb els nens, i alguns jocs de paraules que segur que cap nen entén , però que als adults ens fan gràcia i els nens en veure’ns riure , riuen també. Connecta bé amb els nens, els agrada molt. Va traient unes lletres tan grosses com ell , les cinc vocals, de una en una i s’ inventa una historia amb cadascuna. Escolto els de p3 del meu costat:
– Mira ! La meva lletra !
– I aquesta la tinc jo ( l’Aïna)
– L’Albert i l’Arnau també la tenen
– Aquesta és de la meva mare que es diu Irene.
El teatre acaba al cap d ‘ una hora. Cap s’ ha fet pipi ( hem fet uns quants viatges al lavabo durant l’ obra ) Un èxit.
La caminadeta de tornada és més o menys tan estressant com la d’anada. Amb tot estan cansats, a l’autocar 4 acaben dormint.
Arribem a l’escola , els donem als pares i apa que no ha estat res! Carreguem piles per demà, que demà sí que tenim excursió de veritat. Anem tots plegats a Olot a
Vaig a dormir que jo també he de carregar piles. Quins temps aquells on anava de mestra amb els de cicle superior a alguna excursió i s’espavilaven tan bé solets i que els mestres només havíem de controlar que es comportessin i poc més..
[@more@]
els meus nens de la Font hi van anar el dimarts al matí i es van quedar ben contents!!
Que wai… Jo no les feia aquestes coses… snif… 😛
Petons!
T’estressa el comportamnet dels nens de P3 ? Prova de fer un recorregut semblant amb alumnes de 2n d’ESO (13-14 anys) de la plaça Catalunya al Liceu. I després estigues dins el teatre una hora i escaitx. És poc recomanable. Sabràs el que és la famosa «verguenza ajena».