El seu marit, durant 70 anys, havía mort, i s’havia fet necessari el seu trasllat. Després de moltes hores d’esperar pacientment a la recepció del geriàtric, ella va somriure dolçament quan li van comunicar que la seva habitació ja estava llesta.
Mentre maniobrava amb el seu caminador cap a l’ascensor, jo li donava una descripció detallada de la seva petita habitació, incloent-hi els llençols i cortines que havíen estat penjades a la seva finestra.
"M’encanten", va dir ella amb l’ entusiasme d’una nena de 8 anys a la que acaben de mostrar un cadell.
"Sra. Pepita, encara no ha vist l’habitació… esperi".
"Això no hi té res a veure", va dir ella. "La felicitat és
[@more@]una cosa que una decideix amb anticipació. El fet de que m’agradi la meva habitació o no m’agradi, no depèn de com estigui arreglat el lloc, depèn de com jo arregli la meva ment. Ja havia decidit prèviament que m’encantaría". "És una decisió que prenc cada matí al llevar-me"."Aquestes són les meves possibilitats: puc passar-me el dia al llit enumerant les dificultats que tinc amb les parts del meu cos que ja no funcionen, o puc aixecar-me del llit i agraïr les que sí funcionen. Cada dia és un regal, i pel temps que els meus ulls s’obrin em centraré en el nou dia i en les memòries felices que he guardat en la meva ment…..només per aquest moment de la meva vida.
La vellesa és com una compta bancària… un extreu del que havia depositat en ella".
2. Allibera la teva ment de preocupacions.
3. Viu humilment.
4. Dona més.
5. Espera menys.
És molt maco!!! ^^ M’ha agradat molt l’entusiasme d’aquesta senyora!! 😛