AL LICEU AMB NENS ? CAP PROBLEMA!

Ahir vam anar al Liceu. Sí ,sí , al de Barcelona .. i sí si, amb nens i nenes de 3 a 5 anys.. i des de terres gironines.. No ens estem de res.

En un primer moment quan a principi de curs es va proposar jo ho vaig trobar una mica exagerat. No eren massa petits per anar a un lloc així a escoltar música clàssica?

Cada any el Teatre del Liceu reserva unes sessions per “ El petit Liceu“. Es tracta d’ una sèrie de funcions musicals adreçades especialment a nens i nenes. Estan molt demanades i quan s’obre el període d’ inscripció en mitja horeta les places queden esgotades. Vam estar molt al cas i ja des de setembre ho teníem reservat.

No us negaré que portar nens d’aquesta edat a fer un viatge d’ una horeta i pico en autobús no sigui una mica estressant per a tots, però crec que ho varem portar bé. Marxem a dos de deu de l’escola després de fer fer pipis a tots, per evitar incidents, en la mesura del possible. Parem a esmorzar a la darrera àrea de servei abans de BCN ciutat. Nova tanda de pipís. Al mateix temps que nosaltres van arribar a l’àrea un grupet de senyores russes tipus ”inserso” .Vam ser l’atracció del matí per elles. Els devíem fer molta gràcia i no van parar de filmar-nos , fer-nos fotos , i sense cap mania posar-se “ dissimuladament” enmig del grupet de nens tots sentadets amb el seu tall de pa i xocolata, per sortir també elles a la foto .Què no havien vist mai nens d’ excursió?

Després d’esmorzar entrem a la ciutat i l’autocar ens deixa davant del Liceu. Fem files, comptem i entrem. Els nens queden impressionats ( jo també!! , no hi havia estat mai) . Sembla un palau de princeses ! – deien els de p5.

[@more@]

Ens anem acomodant a dins del teatre, falta un quartet d’ hora per començar. L’aprofitem fent nous viatges amb nens al lavabo ( com no!) A mesura que s’acosta el moment de començar els més insegurs i esporuguits busquen la proximitat de la mestra.. Com la resta de mestres ens assentem estratègicament, per tenir a prop els que tenen la llagrimeta fàcil i s’espanten de la novetat per poder donar la mà quan calgui o tranquil·litzar a qui ho necessiti.

Comença la funció . Durarà 50 minuts i no hi haurà ni una paraula.. només música , titelles i projeccions.. La funció es diu , “ Somniant el carnaval dels animals “. Segons el creador d’aquest espectacle , la clau del seu muntatge és el somni : «Imaginem el somni d’un petit faune. Somia amb animals de l’Àfrica, d’Àsia, d’Austràlia, nedadors, voladors, grans, petits, lents, ràpids, prehistòrics, de granja i fins d’orquestra. Somia amb música que ens farà somiar».

Les peces que integren aquest concert, amb tocs d’humor i poesia, són el cèlebre Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns i el Preludi a la migdiada d’un faune de Claude Debussy. A partir d’aquestes dues peces Enrique Lanz ha creat uns titelles de gran format que són els protagonistes d’una història que vol ser “un encadenament de sorpreses sense altra lògica que la del somni, sense altre argument que la mateixa música, un espectacle que ens faci somiar desperts submergits en un ambient màgic “

I realment ho aconsegueix. Els nens queden immersos en la música , que no els era desconeguda, ja portaven uns dies fent un treball previ a l’hora de música, a l’escola. Molta identifiquen les peces i ja els sents dir quin animal sortirà quan senten les primeres notes. Les titelles són enormes, a tamany real, imagineu-vos un elefant , un ase. Un lleó , un fòssil de dinosaure, grossíssims, quasi a tamany real i fets d’ uns materials tous que donaven molta naturalitat als seus moviments. Els nens estaven encantats. Tots quedem contents i convençuts que ha valgut la pena desplaçar-nos tan lluny. En sortir , torna altre cop l’estrès. Els autocars no ens poden esperar davant del teatre o sigui que ens toca fer una caminadeta . Imagineu-vos, Rambla avall fins a Colom , amb 150 nens de tres a cinc anys.. nos és cosa fàcil, però va prou bé. Una vegada al bus ens acostem fins a la gespa de davant de l’ IMAX, dinem allà, nova visita als lavabos, quatre jocs .. i cap a casa.. De tornada dues terceres parts del l’autocar dormen.. el viatge és tranquil·let.

Ha valgut la pena.. ja estem planejant per l’any que ve la visita al Palau de la Música.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: AL LICEU AMB NENS ? CAP PROBLEMA!

  1. La veritata és qe hi ha sortides que primer fan una mica depor, per si tot anirà va, si els nens es comportaran… I, les que et fan més por són les que sempre et sorprenen més positivament, a més, no sé perquè sempre ens fa tanta cosa sortir si els nens sempre s’acaben portant meravellosament bé!

  2. Ainalma diu:

    És increïble com de vegades ens poden sorprendre els més petits. Sincerament, jo no hauria tingut valor de fer una eixida de tal magnitud. Us felicite!

  3. Silenci diu:

    Carais!!! Al Liceu! Això és maco, aquesta mainada, segur que s’ho devien passar pipa! ^^ Apa, petons maca!

  4. Se trata de un excelente article.Thank usted para compartir!@

Els comentaris estan tancats.