Diari d\’ una mestra

PER FIIIIIIIIIIIIIIIII !

Ja tinc vacances! i fins el dia 9 , com els nens. Després de tres dies molt atrafegats ara uns quants dies per descansar i desconnectar se’m posaran molt bé. És que , els que són mestres m’ entenen, ho necessitem per conservar la nostra “salut mental “ i per tornar amb energies renovades i piles carregades .

De tota manera , no crec que tingui gaire temps per relaxar-me ja que aquesta dies volem avançar moltes gestions pel casament. De moment demà tinc hora a dues botigues de vestits de núvia. Estic una mica nerviosa, jo sóc molt tiquis miquis i no tinc clar què vull ni com ho vull, a veure si demà ho començo a veure més clar…

[@more@]

Tweet

Sí…per qualificar d’alguna manera els autors de la mala passada que ens han fet., tot i que de bon matí se’m acudien molts altres adjectius…

Aquest matí quan hem arribat a l’escola hem trobat a faltar una cosa… ENS HAVIEN ROBAT EL TIÓ . El podeu veure un parell de posts més avall.

El teniem posat al jardinet d’entrada de l’escola , en una caseta per a ell i amb un parell de ninots " que li feien companyia". Evidentment era dins del recinte de escola i , encara que el tió es podia veure des de fora , estava darrera la tanca que fa un parell de metres d’alçada. Pel carrer de davant de l’escola passa poca gent a peu que no siguin els nens i pares de l’escola.Potser això ha ajudat que algú , en la foscor del dissabte a la nit se li hagi acudit una bretolada com aquesta.

A qui pot enllaminar el tió? Està clar que a ningú .Han aixafat la caseta i els ninots i el tió no l’ hem trobat enlloc… Això són ganes de fer la gamberrada i de fer mal. Amb els sentiments dels nens no s’ hi juga. Sap molt greu perquè a més d’ un nen en arribar al matí li han baixat les llagrimes i la majoria estaven ben preocupats. Els mestres hem consensuat una mentida "piadosa". Hem acordat dir-los que potser el tió ha tingut fred i ha anat a casa d’algú a esclafar-se una mica.. que segur que tornarà.Són petits i s’ ho han cregut o almenys ho han acceptat així. Sort que avui teníem la visita dels patge sreials i a la tarda el festival de Nadal i ha ajudat a oblidar l’ incident. Demà a correcuita intentarem fer un altre tió , pintar-lo el més semblant possible a l’anterior i i el dimecres fer cagar el tió normalment…

[@more@]

Tweet

A les classes d’ English d’aquesta passada setmana a l’escola hem estat parlant del Father Christmas. Hem explicat contes, hem fet jocs i cançons i l’ hem dibuixat. El personatge en qüestió , que pren molts noms diferents respon a un perfil d’ home gran i bonhomiós , amb cabell blanc, bigoti i barba blanca. Ell i els seus elfs viuen al Pol Nord, i des d’allà fan les joguines que regalen per Nadal a tots els infants .

La imatge típica és la d’ un senyor grassonet vestit de vermell i blanc, però això no sempre ha estat així. Les imatges del Father Christmas d’abans del 1920 el mostraven vestit de verd ( Com el de cert anunci de telèfons mòbils!). El fet que vestís de verd venia de que originalment el Father Christmas formava part d’ una festivitat d’ hivern , com a signe que la propera arribada de la primavera .El color vermell es va popularitzar després de que durant els anys trenta la conegudíssima Coca cola, en promocionés una imatge vestida de vermell pels Estats Units.

El personatge està basat en una persona que va existir realment, sant Nicolau. Era un home molt tímid i volia donar diners a la gent pobra sense que ells poguessin saber qui havia fet el donatiu. Es diu que, una nit va enfilar-se al teulat d’ una casa i hi va deixar caure un moneder amb diners. El moneder va caure dins d’ un mitjó que una nena de la família havia posat vora la llar de foc per tal que s’eixugués! Això podria explicar la creença que el Father Christmas baixa per les xemeneies i posa regals dins dels mitjons de Nadal de la mainada.

Ja veieu, tot té una explicació…

Per acabar i com a curiositat us poso els diferents noms que pren el pare Noel a diferents llocs del món i us he escanejat quatre dibuixos fet per algunes dels meus alumnes de p5 de l’escola. No els trobeu genials?

• Àustria: Christkind ( "fill de Crist" )

• Bèlgica: Sinterklaas

• Canada: Santa Claus; Père Noël

• Gran Bretanya . Father Christmas

• Dinamarca: Julemanden

• Estonia: Jõuluvana

• Finlandia: Joulupukki

• França: Père Noël ("Father Christmas" )

• Alemanya: Weihnachtsmann ("Home Nadal " )

• Hongria: Mikulás ("Nicholas" ) ; Jézuska or Kis Jézus ("fill de Jesus")

• Italia: Babbo Natale ("Father Christmas" ) ; La Befana ( aquesta és molt divertida, us en parlaré en un proper post)

• Països Baixos : Sinterklaas ( Però porta els regals el 5 de Desembre)

• Noruega: Julenissen

• Rússia: Ded Moroz, ( Avi glaç )

• Suècia: Jultomten

• Suïssa: Christkind

• Estats Units: Santa Claus

[@more@]

Tweet

L’escola bull aquest dies. Tot gira entorn d’aquestes festes que s’acosten. Aquesta setmana passada va arribar el tió. Va m sentir que algú tocava el timbre i tots els nens i nenes, amb les seves mestres van anar sortint a fora. Quina sorpresa! El tió havia arribat a l’escola. Vam buscar-li un espai al jardinet i des que va arribar que cada dia , per torns els nens li van a portar menjar. Té el nas una mica improvisat , però queda divertit , no trobeu?

El dimarts ens va venir a visitar un patge reial! Venia a veure els fanalets que hem estat elaborat als tallers de plàstica. A la ciutat es fa un concurs de fanalets de reis entre totes les escoles on hi ha educació infantil. Ens ha quedat molt guapo i tot amb material reciclat!!! ( bases de plàstic de pizza, tub de cartró tipus paper d’alumini , pasta de sal , plastilina , pintura , paper de seda , , purpurina i molta paciència… que fer un fanalet assequible per tal que nens de 3 a 5 anys puguin fer-ne la major part, no és cosa fàcil. No us en poso una foto perquè encara no s’ han dit els resultats…i s’ha de guardar el secret J

Cada tarda hem dedicat una estona a assajar la cantata que fem el dilluns que ve. Hem volgut fugir de la típica cançó de Nadal i partint d’ una idea que ja es va portar a terme en una altra escola de la ciutat ( i que ens han cedit amablement , res de plagi eh?) hem fet un muntatge basat en el llibre de “El petit príncep “ .Hem resumit la història en un PowerPoint amb so. La història l’expliquen els nens. Ens hem passat unes bones estones agafant els nens un a un i fent-los enregistrar un trosset de frase de la història. Els trossets de PowerPoint van intercalats amb cançons que els nens canten en directe i que , evidentment , tenen a veure amb el conte . Creiem que pot quedar molt bonic i que la llagrimeta d’emoció dels pares ( i dels mestres també) està assegurada. Dilluns que ve us en faré cinc cèntims.

Aquesta tarda , sense anar més lluny me l’ he passada sense nens. A la sala de profes amb alguns pares voluntaris preparant els paquetets que portarà el tió. Ens hi hem estat dues hores ben bones , però creiem que valdrà la pena. Han quedat uns paquets molt complerts i ens hi hem gastat ben poc. Ni hi ha res com anar a demanar una miqueta a algunes empreses , o caixes d’estalvis i et donen de tot: globus, caramels, retallables, bolis , llapis de colors, unes guardioletes molt divertides, pilotes. Al final només ens ha calgut comprar quatre cosetes de xocolata perquè faci més Nadal i apa.. a córrer!!

I això no ha estat res , que la setmana que ve ,concentrat en tres dies tenim: visita dels patges dels reis ( els de veritat , l’altre només va venir un moment pel tema de avaluar fanalet) , visita del father Christmas, anar a l’entrega de premis del fanalet amb els nens ( amb animador infantil inclòs), festival de Nadal pels pares, fer cagar el tió , i per les mestres acabar d’enquadernar i preparar els àlbums de final de trimestre i intentar que tot plegat surti bé!

Ja m’estresso només de pensar en aquests tres dies…

Jejejej i això em recorda en la conya que fèiem avui a la sala de mestres sobre el que diu un mestre de l’escola que cal dir , ben a poc a poc, i amb cantarella inclosa , quan un es posa nerviós

“Un , dos , tres … cuatro , cinco , seis…

yo me calmaré ….y todos lo vereis “

[@more@]

Tweet

Si no heu llegit el post anterior us recomano que hi feu una ullada abans de llegir aquest o no sabreu d’ on baixa res 🙂

– Vine més a prop , nena que pugui veure’t.

La Caputxa vermella va dir:

-Ah ! No me’n recordava que a nivell òptic , ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls més grossos que tens!

-Ès que han vist molt i han perdonat molt, filleta.

-Àvia, quin nas més gros que tens…Relatívament , es clar , i sens dubte atractiu, a la seva manera.

-Ès que ha flairat molt i ha perdonat molt filleta.

Àvia , quines dents més grosses que tens!

-Estic content de ser qui sóc i com sóc – va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes , decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar , alarmada no pas per l’evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal..

Els xiscles els va sentir un company llenyataire que hi passava ( ell s’ estimava més que li diguessin " company tècnic en carburant forestal" ) Va entrar corrents a la caseta, va veure l’avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral , però , la Caputxa Vermella el va aturar en sec.

-Escolta noi! Què t’ has cregut? – li va preguntar la Caputxa vermella

El company llenyetaire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.

-Entres aquí com un individu d’una civilització primitiva, deixant que l’arma pensi per tu! Sexista! Discriminador d’espècies animals! Què et fa pensar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l’ajut/da d’una persona masculina?

Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella , l’àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll.

Després d’aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella , l’àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.

I com diria als meus alumnes… Conte contat , ja s’ ha acabat! Que us ha agradat??

[@more@]

Tweet

Ahir llegia el post de la Silenci sobre el Memeleo. Em vaig plantejar a veure si ho feia amb el llibre que estic llegint, però al final he optat per posar-vos-en un capítol sencer , que, coi .. té més gràcia.

Es tracta d’ un llibret de James Finn Garner anomenat “ Contes per a nens i nenes políticament correctes”. L’autor agafa una sèrie de contes conegudíssims i populars i els reescriu , amb un format per a adults (malgrat que el títol sigui “per a nens i nenes”) de manera que no resultin masclistes, racistes ni ofensius de cap mena.. és a dir políticament correctes i més adequats als nostres temps. El resultat és boníssim! Contes curtets, molt irònics, fàcils de llegir ,que et fan somriure i sorprenen paràgraf sí , paràgraf també.

Us poso , en dos capítols ,el conte de la Caputxa Vermella , a veure què us sembla.

Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i vivia amb sa mare a la vora d’ un gran bosc.

Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l’avia – no perquè això fos feina de dones , de cap manera, no , sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari.

A més l’àvia no estava malalta; ben al contrari : estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d’ella mateixa en tant que persona adulta madura.

Així doncs, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós , i mai s’ hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan obvia no la intimidava gens.

De camí a ca l’àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què hi duia al cistell. Ella li va contestar:

– Una mica de berenar saludable per a l’àvia , que és perfectament capaç de tenir cura d’ella mateixa en tant que persona adulta madura.

– Saps maca? – li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.

– Trobo molt ofensiu aquest comentari teu , profundament sexista- li va dir la Caputxa Vermella- , però l’ ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t’ ha dut a enfrontar-te al món d’ un amanera pròpia ; i del tot vàlida , evidentment. Ara , si em permets , he de prosseguir el meu camí.

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop- a qui la seva condició de marginat social l’ havia alliberat de l’ obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l’àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar l’àvia , una acció del tot comprensible venint d’ un carnívor com ell. Llavors , com que no estava sotmès a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení , es va posar la camisa de dormir de l’àvia i es va ficar al llit.

La Caputxa vermella va entrar a la casa i va dir

– Àvia et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l’acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit el llop va dir amb veu fluixeta :

… si us ha agradat demà escric el desenllaç…però us avanço que és poc convencional…

[@more@]

Tweet

És una cançó dels Negu Gorriak, però l’ he redescobert en el cd en directe d’ Obrint pas, “En moviment. “

Ahír me’l vaig auto-regalar, avançant- me a tió i reis .A mi com al VicençPartal , de mails per Hipatía , també m’ han agafat una mica gran .Anar a un concert d’algún grup que m’agrada ja no es frisar per estar davant de tot ,saltant , ballant i fent el boig tot el concert . Quins temps aquells quan seguia Sopa, Umpah pah, Lax, Ja t’ ho…! Però bé ,llavors en tenia 20 i ara ja he passat dels trenta, per força les coses han de ser diferents.

Això no vol dir que no intenti sempre que puc veure els grups que m’agraden en directe. Els Obrint pas els he vist força vegades, i encara que no em posi a primera fila ,deixant pas a noves generacions 😉 , sí que els he disfrutat al màxim. Està bé que el cd inclogui un DVD en directe ( de 30 cançons! ) , realment es pot copsar el que significa l’ambientillo i la festa d’ un directe seu.

La gravació del DVD va ser d’ un concert a València on van reunir un gran nombre de gent i van convidar un bon grapat d’amics a col.laborar d’ una manera o altra a la majoria de cançons.

Us poso una cançó del cd per què els que no el teniu aneu fent boca. Podria posar “del Sud”, “el cant dels Maulets”, “la Flama”, “no tingues por” , “trencant el silenci”… però aquestes les coneixem tots no?

Aquí va una cançó que canta Fermín Muguruza ( ex Kortatu i Negu Gorriak) juntament amb els Obrint pas . Sona molt bé i en el DVD han tingut el detall de posar subtítols en català perquè en euskera la veritat és que és una mica difícil d’entendre 🙂

Powered by Castpost

KOLORE BIZIA ( Color viu)

Color viu

Tots els colors contra el feixisme

Color viu contra la xenofòbia

Tots els colors contra la falsetat

Aquesta és la manifestació

Contra el racisme

Perquè li vaig voler dedicar a la Lucrecia

Una poesia carinyosa i senzilla

I em va surtir un panflet contra les forces de seguretat de l’Estat ,

i perquè tots els polítics són uns falsos…

Color viu contra el racisme!

Vista la quantitat de colors a algú se li va acudir cridar:

Colors units!

I llavors a un despistat

Se li va acudir

Que s’havia de comprar un jersey de Benetton

De veritat!

Però si em preguntes quin és el meu color preferit

Ja saps quina serà la meva resposta:

Color viu!

Com si es tractés de llençar a l’aire una moneda

El nord o el sud, la guerra cultural

No oblidem

Que som afro-vascos

I que defensarem a les nostres germanes i germans

Ali , Mohamed, Kepa, Ismael

I totes les tribus de Zimbawe

Atacarem la misèria

Color viu contra el racisme

Tots els colors contra el feixisme

Color viu contra la xenofobia

Tots els colors contra la falsetat

Color viu!

[@more@]

Tweet

Encara que ara estigui més posada en el tema de l’educació infantil , la meva especialitat de magisteri era llengües estrangeres : English. He estat força temps fent de teacher, amb nanos des de 3 fins a 14 anys. El tema del Christmas era cada any una font important d’activitats i motivació per les sessions d’anglès. La xarxa m’ ha servit i m’ ha donat molts de recursos . Hi ha tantíssimes webs dedicades al Christmas d’ on treure tradicions, contes, jocs, imatges , cançons…Cada any , per aquesta dies rebusco a veure què ha sortit nou .

He trobat una web interessant per fer una mica de reading i listening alhora. Atenció…. EL BLOC DE SANTA!!

Santa = Santa Claus ( bàsicament pels ianquis) = Father Christmas = Pare Noel = Sant Nicholas ( Països Nòrdics)

L’ home dels mil noms.

La qüestió es que algú s’ ha dedicat a crear una web en forma de bloc com si es tractés del pare Noel que va explicant el seu dia a dia. Els posts tracten de el que li va passant, de la seva por a volar, de el que li passa als seus rens.. té certa gràcia per anar llegint i està prou bé perquè a cada post hi ha un audiopost de manera que pots anar escoltant el que està escrit en la veu del propi Santa. Reading and Listening at the same time!! És un anglès molt americà, però s’entén bé.

El text és massa complicat per infants , però per adults, per reciclar i repassar una mica l’English està prou interessant.

Feu un click a la foto per anar-hi…

Us poso una cançó de Nadal que sí he utilitzat a l’escola. Quan arriben a cinquè de primària ja estan massa cansats del “Jingle Bells” i de “I wish you a merry Christmas”. Sempre els proposava per a ells una cançó de Nadal en English més “per a grans” i utilitzava o bé “ So this is Christmas”de Lennon o aquesta que us poso : “Santa Claus is coming to town” , en la versió de Mariah Carey que era un èxit garantit.

Powered by Castpost[@more@]

Tweet

Ahir a la tarda estava a la classe de p3. Explicava el conte d’ una bruixeta bona a la que no li agradava gens l’ hivern , el fred ni la neu. Havia fet un encanteri per tal que , només en el seu jardí, hi fes sol i bon temps. S’ havia trobat que molta gent que passava per allà i que també tenien ganes de bon temps li havien envaït el jardí i s’ havien posat a parar el sol i a jugar i passejar per allà.. el seu jardí ja no era un lloc tranquil i a més li estaven deixant ben brut, aixafant les flors i ple de brossa.. La bruixeta havia de pensar alguna cosa per solucionar la situació per tal que la gent marxés del seu jardí.

En aquell moment aturo el conte i me’ls miro i els dic.:

-Què podia fer la bruixeta? Quin encanteri es podria inventar? Com ho pot arreglar tot això?

A p3 encara costa fer anar la imaginació i proposar solucions i alternatives més o menys raonades, però s’ ha d’anar provant .

La majoria no diuen res o diuen : “ No se” . Dues nenes aixequen el braç (cal dir que eren de les “ trempadetes”)

La primera proposa:

“Pot anar a buscar una manguera i ruixar-los amb aigua i potser així marxarien.”

Li dic que podria ser, però que potser si feia calor encara els agradaria més que els mullés i com que s’ ho passarien divertit no voldrien marxar. La nena es queda pensant i diu .. es veritat

Dono la paraula a la segona que aixecava el braç. Ben tranqui-la i com aquell que no li dóna importància ni és res greu ni dolent diu :

“ Pot anar a buscar una escopeta a casa seva i matar-los a tots”

Em quedo freda… D’ on ha tret això una petita de tres anys , una nena tranquil·la a l’escola , amb una família encantadora ?

Certament hi ha nens que juguen força a guerres a barallar-se , a veure qui guanya, a “ jo tinc una escopeta”.. no els queda gaire més opcions de jocs veient les propostes de joguines amb que són taladrats des de la televisió..Potser d’algun d’aquests nens no m’ hagués sobtat la resposta.Però d’ aquesta nena sí que m’estranya de veritat. I si una nena com aquesta bona nena , assenyada i que no dona mai cap problema surt aquesta resposta amb aquesta naturalitat, què podem esperar d’aquí a uns anys d’aquests infants?

Ràpidament em miro els altres a veure quina cara hi posen. Ningú sembla haver-se esverat gaire . Els pregunto:

– -Us sembla que això estaria bé? La bruixeta es bona i vol tenir el seu jardí altra vegada ben bonic i tranquil , però no vol fer mal a ningú. Et sembla que això estaria bé?

Tot diuen que no , que no estaria bé, però no se si ho han dit per què han pensat que era la resposta que jo esperava sentir o perquè realment ho han raonat. Estic segura que això primer.

Aquestes festes faré una recerca de contes i / o activitats per treballar el tema de la no violència i el saber-se entendre amb els més petits.

No se per què però quan miro la tele i començo a veure els anuncis per a nens i les sèries de dibuixos penso que tinc la batalla perduda…

By the way.. avui fa 25 anys de la mort de John Lennon. A mi ja no em surt imaginar un món com el que ell proposava…

Powered by Castpost[@more@]

Tweet

La preparació del Nadal es viu intensament a l’escola. Quan treballava a l’escola concertada aquesta època significava pels mestres esprémer força el cap per veure quins canvis i novetats hi podríem introduir.

Llavors jo estava bàsicament a cicle superior de primària i a nosaltres ens tocava preparar un pessebre vivent dins el recinte de l’escola. El tema il·lusionava força els nanos i se’n sentien molt protagonistes. Com que d’espais antics i bucòlics que caracteritzen els pessebres vivents n’estàvem força mancats intentàvem treballar-nos uns decorats , una música , coreografia o fil conductor del pessebre vivent diferent cada any .

L’any que el vaig gaudir més va ser el que vam fer el darrer any que jo hi vaig estar: la celebració del Nadal arreu del món. Cada quadre representava un país i hi intentàvem reflectir les tradicions pròpies d’aquella zona per Nadal. Això va requerir documentar-nos molt prèviament i he de dir que el tema em va interessar força personalment ja que hi vaig anar aprenent tot de coses curioses. Quin recurs tan fantàstic és Internet. per trobar informació sobre el que sigui.. Intentaré anar posant al bloc algunes d’aquestes tradicions i curiositats nadalenques per etapes aquests dies de festes que s’acosten.

Avui hem muntat l’arbre de Nadal a casa així que aprofito per fer-vos arribar quatre coses curioses sobre els orígens de decorar arbres per Nadal.

La tradició dels arbres de Nadal està estesa a la major part de l’ hemisferi nord, on el Nadal és a l’ estació de fred i neu . Representa una continuació de l’antiga idea pagana que els arbres de fulla perenne representen la renovació de la vida en una època de mort , foscor i fred durant el solstici d’ hivern

Els orígens de la tradició es remunten a l’ època romana , on ja es decoraven arbres amb trossets de metalls i rèpliques del seu déu , Bacus. També hi posaven 12 espelmes en honor del déu sol.

Una de les llegendes més antigues dels arbres de Nadal diu que a Alemanya ,al segle VIII , sant Bonifaci va tallar un roure i de l’arbre tallat va brotar un avet . El roure simbolitza el paganisme i la seva morts significava la desaparició d’antigues tradicions paganes. El nou arbre era signe d’ una vida sense fi , degut a les seves fulles perennes

Una altra llegenda , sobre Martin Luther , el fundador del moviment protestant, diu que va ser ell el primer d’afegir decoracions festives a un arbre posat a l’ interior d’ una casa. Un dia d’ hivern que tornava a casa caminant pel bosc es va aturar a mirar els estels , que s’entreveien per les branques dels avets. Quan va arribar a casa i va intentar descriure aquella bonica experiència a la seva dona i fills , no va trobar les paraules adequades. Per il.lustrar l’escena , va tornar al bosc, va agafar un petit avet i el va portar dins de casa seva. Allà el va decorar amb petites espelmes. Cap a la meitat del segle XVI , decorar arbres dins les cases es va popularitzar notablement tant a Alemanya com a França. Durant el segle XIX es va anar estenent a la resta d’ Europa i a Amèrica.

Curiós tot plegat. De tota manera avui dia, almenys jo, no em plantejo cap altra utilitat ni significat per l’arbre de Nadal que no sigui el merament decoratiu , que fa festa i és bonic de mirar

Per cert , aquest de la foto és l’arbre que hem fet aquest any . Ha quedat força carregadet , però jo el trobo prou guapo…

[@more@]

Tweet