QUICARACOCS I CALABUTINS

Crec que aquest anys estic vivint una primavera diferent, potser més especial i optimista degut tots els preparatius del casament , que s’estan intensificant per moments.

Gaudeixo més que mai aquests paisatges de verd intens. Fa uns dies les terres gironines es vestien de groc. Per tot arreu hi havia camps de conreu d’ un groc pujat. Preguntant-li al meu pare, em va dir que eren camps de raves…( raves?) No deixa de sorprendre que una verdura tan sossa sigui la responsable d’ uns camps preciosos. N’ hi havia un , prop de Riudellots de la Selva , tan bonic que molta gent s’ hi parava especialment a fer-hi fotos. Ara el groc va canviant a vermell. Serà que s’ acosta Sant Jordi? Els quicaracocs estan sortint arreu…

Quicaracoc? Imagino que no us sona. Crec que és un vocabulari propi dels voltants meu poble, de la comarca de la Selva . Fins fa uns anys estava convençuda que molta gent en deia així . Quan vaig anar a treballar en una escola a uns 30 kms del meu poble vaig comprovar que això de quicaracocs no els sonava de res.. ells en diuen roselles.. en Toni, de terres osonenques , en diu galleret… Com en dieu vosaltres? Estic segura que també deu tenir moltes altres variants…

Afegeixo una altra de paraula que també m’ ha sorprès veure que no gaire gent la utilitza. Els calabutins ( cap-grossos) .

Qui no n’ havia anat a buscar de petits a la bassa per tenir-los a casa i veure com els sortien les potes i s’anaven convertint en granotes? Jo moltíssimes vegades. Tinc ganes d’anar-ne a buscar un dia d’aquests i portar-los a l’escola pels nens de p3.

Així doncs ….quicaracocs i calabutins.. com en dius tu?

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: QUICARACOCS I CALABUTINS

  1. JO… com tu mateixa ja has comentat per aquí…
    Dels quicaracocs en dic ROSELLES! I et ben prometo que mai havia sentit aquesta paraula!!!
    I dels… calabutins…. cap-grossos de tota la vida! I tampoc ho havia sentit mai, jejejeje!
    Em costa fins i tot pronunciar aquestes paraules, que enrevessades!!!!!

  2. diu:

    A mi que sóc de formació francesa (escola francesa dels 5 als 18), em van ensenyar que això eren un “coquelicot” i un “Têtard”, en francès, es clar.

    🙂

  3. Silenci diu:

    jijijijiji, jo ho dic tot com tu!! ^^ Aix, doncs merci, per la sort que m’has desitjat, eh!! jeje…
    Apa, ens veiem!!! Petons!

  4. eiiii, jo estava súper encuriosida perquè aquest any també hi ha tots els camps plens d’un groc preciós i no tenia ni idea de quina verdura devia ser. Així que rabes… curiós…

  5. Jaume diu:

    Hola Dizzy. Al Matarranya (a l’Aragó catalanòfon), meva terra natal, de la flor que tu parles en diem “roella” i de l’animal en diem “cullerot”. És curiós, jo pensava que el meu lèxic en aquestes paraules era universal.

    Salut.

  6. isnel diu:

    Jo sóc de Girona, però fa molts anys que visc a la Selva, també, Dizzy!!! Jo sempre n’he dit quiquiriquics. I, dels cap-grossos, doncs això: cap-grossos.
    Una abraçada!

  7. No se sap molt bé que has fet una molt dur, la creació de la seva bella història sobre el lloc. Llavors, quin tipus de persones que busquen feina fan la redacció de tesis per escrit o tesi d’investigació.

Els comentaris estan tancats.