A finals del primer trimestre vam decidir començar a engegar les aules temàtiques a l’escola. Ja us vaig explicar de què anava en un post anterior. Com que no sabíem massa per on començar vam decidir que aniríem de mica en mica , i abans de posar-nos a reconvertir les aules de cada grup classe amb grans canvis començaríem per muntar bé una biblioteca, una aula de plàstica i la que ens portaria més feina, una gran aula de joc simbòlic. Això sol ja és molt demanar si tenim en compte que la nostra escola és de nova creació ( fa 3 anys) i de moment només comptem amb nens fins a p5. No estem malament d’espais, però de recursos no anem sobrats.
Per qui no estigui dins el món de l’ensenyament , el joc simbòlic es dóna quan
[@more@]el nen representa o reprodueix situacions que ha vist , però adaptades a les seves necessitats o desigs ( per entendre’ns: jugar a nines,a comprar, a metges, a pares i mares, a “fer veure que” … )
És una forma d’expressió lliure que anirà evolucionant de formes simples i molt lligades a les necessitats del nen a altres formes més elaborades com la participació d’altres nens, el repartiment de normes…La funció del joc simbòlic és satisfer el “ jo” mitjançant una transformació de la realitat en funció dels seus desigs. Amb aquest tipus de joc l’infant reviu plaers i conflictes , però normalment resolent-los. Es tracta , principalment ,de compensar i completar la realitat mitjançant la ficció. Tot plegat contribueix notablement a la regulació i equilibri afectiu i emocional de l’ infant.
Des de l’escola hem d’ intentar oferir el màxim de recursos , espais i materials que ajudin a la realització d’aquest jocs. L’educador , per la seva banda, ha de prendre un paper secundari en el joc , observant i ajudant a canalitzar els seus descobriments , necessitats i conflictes, que va expressant el nen lliurement.
Fins ara a la nostra escola , com a la majoria, a cada aula hi havia algun d’aquests racons : caseta, cuineta amb fireta i menjars de plàstic , nines ( amb banyeres, robeta, orinals, bolquers, banyeres, cotxets …), supermercat ( amb menjars de plàstic o envasos nets i reciclats de casa… El material de què disposavem és acceptable, però no especialment abundant. Varem estar pensant que seria bona idea recollir tot el material de joc simbòlic de les sis aules i posar-lo tot en una macro aula que seria només aula de joc simbòlic. La podríem decorar ben bonica i cada grup hi podria anar passant de manera rotatòria durant la setmana. Així d’ una banda es disposaria de molt més material i més variat i d’altra alleugeriríem l’espai de les aules deixant l’espai que abans dedicàvem al joc simbòlic per un altre tipus de racó .
De moment hem anat traient tots els materials de les aules i l’ hem transportat a la mega–aula ( que és com una aula polivalent , força més grossa que les aules classe ). Hem organitzat el material en diferents espais i ara ens falta acabar-ho de pulir posant separadors i / o cortinetes que delimitin millor les diferents zones. De moment ens surt un súper supermercat amb de tot, amb carrets de la compra i cabassos, una zona de cuineta amb 4 cuines de mentida, amb tots tipus de fireta i menjars, una zona-sala d’estar amb taula ,cadires, sofà ,estanteries, telèfon , televisió.. una zona de nines amb llitets, nines , robeta, banyeres, orinals , xumets i biberons, cotxets i maxi-cosis i una zona de neteja amb posts de planxar i planxes una rentadoreta de mentida i diverses “mini-sissís” per estendre la robeta. Vaja que està completíssim.
La vam estrenar amb els nens la setmana passada. Varem començar amb grups de mitja classe, per poder anar de mica en mica, veure com reaccionaven ells davant tants de materials, i parlar entre tots de quatre normes bàsiques de com havíem de jugar allà i com es recolliria cada vegada.
El primer dia d’entrar a la super-aula els nens al·lucinaven. Es sentia un “Ooooooooooh! Qui ha posat tot això aquí!!!” Estaven encantats.
Va ser molt simpàtica la reacció d’ una nena de p4 , l’Adriana ,que estava tan contenta que no deixava de preguntar a la tutora:
– I qui ha posat tot això aquí , qui ha fet aquesta classe tan maca?
– Entre tots els mestres de l’escola”
La següent hora de pati ens va anar perseguint , per iniciativa pròpia , a tots i cadascun dels mestres per dir-nos :
-Gràcies per deixar-nos jugar en aquella classe tan xula… hi podrem anar més dies??
De moment sembla que la cosa rutlla , l’ únic problema és que potser no hi podrà anar cada grup amb la freqüència que voldríem . D’ aula només n’ hi ha una! De tota manera la valoració general és molt positiva. Quan la tinguem una mica arregladeta posaré una foto de com ha quedat J
