Ha fet un dia de primavera. Una primavera avançada al mes de gener. Jo que sóc fredolica poc m’ ho pensava que estaria ben bé una hora a fora , al balcó, llegint tranquil.lament com si estéssim a ple mes de maig. Havent dinat hem decidit anar a donar una volta. Ens hem arruibat a un lloc privilegiat de la provincia de Girona on hem gaudit d’ unes vistes fantàstiques , el dia era molt clar…. Des d’allà veiem clarament les Medes, el massís del Montgrí i cap a l’esquerra tota la Badia de Roses. Mireu-ho a la foto, encara que es vegi una mica petit
A veure si endevineu des d’ on està feta aquesta foto. Per cert , el lloc té una vista fantàstica però fa una mica de pena perquè està molt deixat. Sembla que ara ho estan arreglant , estava tot en obres…
Endevineu endevineu.. pocs llocs de la povincia ténen una vista tan fantàstica.
[@more@]
Des dels Angels?
uf! doncs nosaltres hem anat a fer una caminada i ha sigut horrorós el fred que hem passat. Per postres, tot el matí emboirat i ni una mica de sol per consolar-nos
ostres dolo, jo ahir vaig anar «d’excursió» a la muntanya amb el meu pare, i també tenia una vista similar. Ara bé, va ser una bona caminada. Lo meu era desde l’ermita de St.Roc. Ho posaré properament al bloc 😉 quina coincidència!
Que bonic! Això on queda? L’alacantina es perd quan ix de les seues fronteres, necessita recomanacions, que encara no sap què fer a l’estiu.