Diari d\’ una mestra

Sant Valentí… per mi no és motiu de celebració , com a dia dels enamorats no m’ hi identifico gaire , per no dir gens. De tota manera , si heu llegit el bloc regularment ja haureu notat que m’agrada esbrinar l’ orígens de les tradicions. Aquest matí em preguntava qui devia ser el sant Valentí , i de quina manera a un sant ( que d’entrada una s’ imagina de vida casta i pura) se’l pot acabar relacionant amb el dia dels enamorats. Ara que ben mirat , potser una cosa no treu l’altra…

Aquí teniu el que he trobat…

La història del dia de sant Valentí comença al segle tercer amb un tirà emperador romà i un humil màrtir cristià. L’emperador era Claudi III i el cristià Valentí.

Claudi havia ordenat a tots els cristians a adorar dotze deus, i havia declarat que associar-se amb cristians era un crim castigat amb la mort.

Valentí s’ havia dedicat als ideals de Crist i ni tan sols les amenaces de mort el deturaven a l’ hora de practicar les seves creences. Valentí va ser detingut i enviat a la presó. Durant les últimes setmanes de la seva vida , li va succeir una cosa molt impressionant.

[@more@]

El carceller, havent vist que era un home de lletres , va demanar permís per portar a la seva filla, Júlia a rebre lliçons de Valentí.

Júlia , que era cega de naixement , era una jove preciosa i intel·ligent. Valentí li llegia contes de la historia romana, li va ensenyar aritmètica i li va parlar de Déu. Ella va veure el món a través dels ulls de Valentí , va confiar en la seva saviesa i va trobar suport en la seva fortalesa.

– Valentí , és veritat que Déu escolta totes les nostres oracions?

– Si , Ell escola totes i cadascun dels nostres precs.

– Saps el que li demano a Déu cada nit i cada matí? Jo reso per poder veure-hi . Desitjo tant veure tot el que m’ has explicat!

– Déu sempre fa el millor per a nosaltres , si creiem en Ell

– Oh , Valentí ! jo hi crec fermament!

Júlia es va agenollar i va estrènyer la mà de Valentí . Van pregar junts i de cop una llum brillant va il·luminar la cel·la de la presó.

– Valentí!! Puc veure-hi!! Hi veig! Gràcies a Déu!

El dia abans de la seva mort , Valentí va escriure una última carta a Júlia demanant-li que es mantingués sempre prop de Déu i la va signar com “el teu Valentí”. Va ser executat l’endemà , el 14 de febrer de l’any 270, prop d’ una porta que més endavant va passar a anomenar-se la porta de Valentí , per honorar la seva memòria . Va ser enterra a la que avui és l’església de Pràxedes a Roma.

La llegenda diu que Júlia va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui l’ametller és un símbol d’amor i amistat.

I fins aquí la historieta. Què us sembla? A mi , personalment m’ ha decebut una mica, prometia més de bon principi. Al final no sembla que hi hagués gaire marro entre la Júlia i el Valentí, quina llàstima, hagués sigut més bonic si s’ hagués tractat d’ un amor passional , ple de traves i d’ impossibles… però res més lluny d’això…és el que deuen tenir els amors dels sants.. massa platònics…

Tweet

Avui fa set anys de la mort de Carles Sabater. No puc evitar escriure quatre ratlles en record seu i en record de totes les cançons i moments inesborrables que ens va regalar.

Vaig començar a escoltar Sau en ple boom del rock català. Jo tenia 18 i 19 anys i amb les amigues anàvem d’ una festa major a una altra , seguint tots els concerts que podíem. Potser Sau no era el grup que havíem vist més vegades. Seguíem més als Umpah-pah a Ja t ‘ho o també a Sopa de Cabra .

Per mi Sau potser era més un grup per a escoltar a casa , tranquil·lament , que no pas dels d’ anar a primera fila a fer el boig. Quantes vegades dec haver escoltat “No he nascut per militar “, “tren de mitjanit” ,i com no.. el “ boig per tu” , que crec que a hores d’ara és una de les cançons emblema de la música en català.

L’ he escoltada en directe, l’ he cantada a les 6 del matí després d’ una nit de festa gansa .. ( ui.. quin repertori teníem de cançons de final de festa, d’abans d’agafar el cotxe per tornar a casa..), l’ he cantada en un karaoke, l’ hem cantada amb els nens en festivals d’ escola i també en casals d’ estiu, l’ he cantada i me l’ han cantada a l’ orella, l’ he cantada a ritme de guitarra al voltant del foc amb grup de monitors….

I quantes versions n’ heu sentit de boig per tu? No fa gaire em vaig dedicar a buscar-ne a Internet i vaig trobar totes aquestes versions

– Cantada per Carles Sabater

– Cantada per Pep Sala

– Cantada per Carles Sabater i Gerard Quintana

– Cantada per Luz Casal ( sola)

– Cantada per Luz Casal a duo amb Carles Sabater

– Cantada per Beth al palau de la Música Catalana

– Cantada per Marta Roure i Miquel Gil el cap d’ any del 2004

– Cantada pels “triunfitos “ Sandra, Víctor , Gisela i Vicente aquest cap d’any a TV3

La que us poso al Castpost , és per a mi la millor versió després de l’autentica cantada per Sau. Es tracta de la que es va cantar el dia del concert al Palau Sant Jordi ,en homenatge a Carles Sabater. Després d’ un concert on tot de grups amics van cantar cançons de Sau la darrera cançó va ser el boig per tu , però no la van cantar a l’escenari. L’escenari es va enfosquir i només un focus il·luminava el micròfon on hagués estat cantat en Carles. Va sonar la música de Boig per tu , però qui la va cantar va ser tot el públic que omplia el Palau. Jo ho mirava des de casa , i recordo que no podia deixar de plorar…

Escolteu-la.. a mi encara m’emociona sentir-la…Amb quina versió us quedeu vosaltres?

Powered by Castpost

Gràcies Carles , per tot aquest llegat musical, pels bons moments que ens vas regalar, de música i també de teatre. No t’ oblidarem.

[@more@]

Tweet

Aquesta sóc jo…quin desastre, que difícil és prendre decisions importants ( i no tant també..). Cada cap de setmana fem alguna o altra gestió pel casament. Ara estem liats d’ una banda de decidir el viatge de nuvis i d’altra les invitacions de casament

. Suposo que en Toni aniria més ràpid a triar , però entre que a ell que li va quasi tot bé i jo que canvio d’ idea cada dos per tres, no arribem a cap decisió.Mira que hi ha llocs per anar al món però no ens decidim…

La idea bàsica és anar lluny, fora d’ Europa, no més de 15 dies i sense preus gaire excessius, millor si és un entorn ben diferent del nostre , millor encara si té un toc exòtic.. Des que hi vam començar a pensar ens hem plantejat un piló de destinacions, cada dia que ens passem per Catai Tours ens decantem per un lloc diferent. Del que més ens agradava hi ha Canadà , Xina, Tailàndia, Vietnam, Costa oest dels Estats Units, Perú , Mèxic, Costa Rica, Argentina , Sud-àfrica , India i Nepal…anem d’ un a altre lloc descartant l’anterior per un o altre motiu: massa car , és hivern i el clima no serà propici, massa europeu , massa natura, massa calor…està clar que no sabem el que volem.

Cansats de tant catàleg virtual hem anat a una agència de viatges aquest matí , a veure si ens ajudaven a decidir. La cosa ha acabat entre Xina o Mèxic. D’entrada ens crida més l’atenció Xina , però principis de juliol és plena estació de monsons i la pluja estarà assegurada. Tampoc ens farà gaire gràcia si ens plou més de la meitat del viatge.. Algú de vosaltres ha estat a la Xina durant aquesta època? Quin temps us hi va fer?

Mèxic també està bé, però.. mmmmmmmmmmmm vaja.. que no és Xina , és menys exòtic.. no se..

AJUDAAAAAAAA ! Opineu plizzzzzzzzzzzzzz quin és el millor viatge per 10-14 dies la primera quinzena de Juliol?

[@more@]

Tweet

COM NEIX UN PARADIGMA

Un grup de científics va col·locar un grup de micos en una gàbia. Al mig de la gàbia hi van posar una escala i a dalt de l’escala un piló de plàtans.

Quan un mico pujava l’escala per agafar els plàtans els científics llançaven un raig d’aigua freda sobre els que quedaven a terra.

Després d’un temps , quan un mico intentava pujar l’escala la resta els pegaven. Passat més temps, cap dels micos intentava pujar l’escala , encara que en tinguessin temptacions. ( tontos tampoc són…)

Llavors els científics van substituir un dels micos. La primera cosa que va fer el nou va ser pujar per l’escala

[@more@]

per agafar els plàtans. La resta li ho van impedir i el van apallissar.

Després d’algunes pallisses el nou integrant del grup ja no pujava per l’escala. ( tot i que mai va saber per què li pegaven)

Un segon mico va ser substituït i va passar el mateix.

El primer substitut va participar de la pallissa al novell. Un tercer mico va ser renovat , i es va repetir el fet, el van tornar a colpejar.

El quart i finalment el darrer dels micos veterans va ser substituït.

Els científics es van quedar , doncs , amb un grup de cinc micos que , tot i no haver rebut mai el raig d’aigua freda , continuaven apallissant aquell que intentava pujar l’escala i agafar els plàtans

Si fos possible preguntar a algun d’ells per que pegaven a qui pujava l’escala , segurament respondrien :

“No , se, les coses s’ han fet sempre així , aquí ! “

¿??¿?¿?¿¿??¿

No l’ heu sentit massa vegades aquesta frase ja? Jo sí , i en molts àmbits diferents.. No seria hora que certa gent perdés la por a la novetat , a arriscar-se una mica i a intentar fer les coses d’ una altra manera, malgrat que suposo una mica més d’esforç ?

“ Només hi ha dues coses infinites en el món: L’ univers i l’estupidesa humana…”

Albert Einstein

Tweet

Aquest dies tenim una practicant de segon de Magisteri a l’escola. Hi estarà quinze dies i en principi ha de seguir un grup –classe en totes les activitats que faci. Jo me la trobo a p3 a les tardes i suposo que també a l’ hora d’anglès.

Recordo les meves pràctiques quan estava estudiant. Em feien tanta il·lusió! A primer estàvem una setmana i vaig triar l’escola del meu poble , on havia anat jo de petita. Més que res per veure les coses es de l’altra banda. A segon vaig triar una

[@more@]escola de rodalies de ciutat amb força immigració , amb majoria de castellano – parlants i diguem que de classe mitja – baixa. Més que res per a veure una escola amb “marxa” on els mestres s’ haguessin de posar les piles de veritat. Així sabria de què anava si mai em tocava algun lloc així.

El darrer any vaig triar una escola privada concertada per les meves pràctiques de dos mesos i hi vaig estar de meravella. Recordo que jo el que volia era aprendre, preguntar, que em deixessin fer coses, veure classes i maneres de fer ben diferents , provar com me’n sortiria amb els nens… Vaja que intentava absorbir tota la informació que m’arribava conscient que aprendria més i em serien més útils aquests dies de pràctiques que la resta de la carrera.

Ara ja fa 13 anys que faig de mestra i he tingut oportunitat de conèixer moltes noies ( i també algun noi) en pràctiques a l’escola on he treballat. Alguns de passada els veia perquè eren a la classe on em tocava anar a English i durant dos anys jo vaig tenir una practicant de tercer que em seguia a tot arreu durant dos mesos.Al principi fa una mica de vergonya tenri algú allà mirant com fas classe, especialment quan encara fa poc que treballes i vas una mica insegura . Més endevant t’ hi acostumes i fins i tot s’agraeix la companyia , l’intercanvi i poder comentar el que fas i perquè ho fas amb algú .

Una de les dues experiències com a tutora de pràctiques de tercer va anar molt bé. Em vaig trobar amb una noia trempadíssima , que em va ajudar molt, treballadora, amb idees , s’entenia bé amb els nens … va fer unes pràctiques molt profitoses. De l’altra.. no se si parlar-ne: fatal, passota , arribava a mig matí injustificadament molts dilluns ( coincidint amb la ressaca dels cap de setmana ), no s’ interessava per res,amb prou feines es preparava les classe que havia de fer, i ni us vull parlar de els merders que va arribar a muntar a l’escola.

No puc entendre , doncs, que vingui algú en pràctiques a l’escola, comenci per dir que ella està aquí de rebot ,que de fet no vol fer això , que cada dia marxarà mitja hora abans per no sé quin motiu , que faltarà algun matí per no sé quin altra causa, que com és que ha de fer l’horari que fem els mestres al migdia , si no pot marxar a la mateixa hora que els alumnes . Com s’ ho farà quan hagi de fer de mestra de veritat amb tot el que implica ?

No ho puc entendre.. jo que m’esperava els dies de pràctiques amb candeletes i una il·lusió enorme per aprofitar-los al màxim. Espero que el temps, l’experiència i el contacte amb l’escola la vagi canviant i li encomani la il·lusió i les ganes de viure de veritat la feina de mestre. Sense això crec que és molt complicat exercir sense acabar estressat , desanimat i directe al burn-out

Tweet

Estic preocupada.. estic baixa d’ inspiració. No sé sobre què escriure…i a sobre em fa mandra, estic blocapàtica. Necessito dies de solet i bon temps per posar-me les piles!. Crec que vaig estar tan liada les tardes-vespre de la setmana passada que m’ he saturat .

També m’agradaria saber què preferiu llegir del bloc, experiències de l’escola? Voleu que us expliqui com hem estat treballant el tema de la por a p3?

Escric alguna cosa sobre música ? heu sentit parlar dels Artic Monkeys ? L’últim fenomen musical a UK…

Us parlo dels avenços que he fet en el tema casament ( per cert ja tinc vestiiiiit!) de lo cares que són les invitacions de casament i que no sabem per on tirar ni de quin estil fer-la? A veure si algú em dóna alguna idea…

També m’agradaria fer un post de blocs que van i venen, especialment dels que m’agradaven i que han plegat. Sap greu quan t’ enganxes a un bloc que desaparegui sense més ni més.

Estaria bé poder muntar algun tipus d’enquesta al bloc pq cadascú votés quin tipus de post prefereix… o encara millor, m’encantaria poder saber una mica més dels qui us passeu per aquí amb més o menys regularitat. M’encantaria un “ ei , sóc tal i tal i de tant en tant m’agrada llegir-te “

Vaaaaa ajudeu-me a trobar la inspiració…

( puaj.. vaja me.. de post.. per escriure això millor no escriure res… enfi L )

[@more@]

Tweet

Doncs ja tenim un altre meme en circulació. Em va arribar fa uns dies de part de l’Anna , de Bitàcola de mestra Tic.

Ella l’havia rebut de la Lourdes Barroso. L’ origen de tot plegat ve del fet que a Aulablog , on es recullen tot de blocs que tenen a veure amb educació, hi ha una clara majoria masculina quan , en el món de l’ensenyament , especialment pel que fa a infantil i primària som les dones qui predominem. Per extensió es tracta de reivindicar la presència de les dones a Internet i al món dels blocs.

El meme consisteix a enllaçar des del nostre bloc altres blocs temàtics fets per dones amb la intenció de fer-nos visibles i establir lligams .

Molts dels blocs que llegeixo són fets per dones, potser la majoria , no m’ he parat a comptar , però us en posaré tres dels que llegeixo sovint.

Menxu : És un bloc fresc ,colorista , simpàtic , participatiu i interactiu. El teu espai als primers llocs del top ten el trobo merescudíssim.

Anna Tarambana : Un bloc força nou d’ una mestra de primària llengües estrangeres ( dona’t d’alta a aulabog, Anna , a veure si augmentem la majoria femenina! ) . El trobo molt proper a mi , ja que fins fa poc aquest era el meu lloc a l’escola. És divertit, interessant i fàcil de llegir.

Laura : Una de les poques blocaires que conec en persona , i des de fa uns quants anys , gràcies al món de l’internet i dels sopars d’ Intercom! Va començar amb els blocs durant la seva estada a Mèxic i ara que ha tornat continua amb un nou bloc que serveix d’enllaç entre dos continents, dóna a conèixer Catalunya als seus amics i coneguts mexicans, alhora que hi posa fragments del seu dia a dia aquí.

Menxu , Anna i Laura, si voleu continueu el meme, però a tu que has llegit aquestes línies t’ hi convido també

[@more@]

Tweet

Falta una mestra a l’escola i els dos membres de l’equip directiu que a les tardes són al despatx i que poden cobrir qualsevol imprevist són fora de reunió .Em toca tarda a p3 , pronostico una tarda entretingudeta.. i no m’equivoco..

Ens assentem a la rotllana i després de la cançó de bona tarda i uns minuts de conversa en gran grup els explico el que farem , jugarem als problemes i farem racons.

La classe esta organitzada en diferents zones o racons on els alumnes hi van en grups reduïts i hi troben jocs i activitats que poden realitzar de manera més o menys autònoma. Necessito organitzar-los en 4 o 5 racons on puguin fer les activitats sols mentre jo sóc a un raconet de l’aula dedicant-me al grup que fa problemes de càlcul mental.

Els deixo triar el racó on volen anar , amb la condició que després no podran canviar-se. A principi de curs això costava molt. Quan portaven deu minuts en un racó ja tenien ganes d’anar a un altre. Ara ja van aprenent que en un mateix racó hi poden fer activitats diferents i s’ hi entretenen més estona. Dels 25 que som me’n quedo una quarta part que seuen amb mi en una taula d’ una zona tranquil·la. La resta es reparteixen entre el racó de llengua, el de matemàtiques , el de construccions, el de plastilina i el de cotxes. Juguen força tranquils i jo mentrestant estic amb uns quants fent problemes de càlcul mental del quinzet.

Sense perdre de vista els que estan a la resta de racons , els vaig proposant petits problemes, sense suport visual , que no impliquin quantitats superiors a 3 . Cada vegada que responen bé els poso un gomet a la ma o al front. Els agrada i estan atents , però procuro que no s’allargui gaire per què no decaigui. Un parell o tres de voltes i canvi de grup, en crido uns altres i els que estaven amb mi se’n van a racons, i així fins a quatre vegades. Entremig , però , he d’aturar els problemes diverses vegades per sol.lucionar algun plor , problema o discussió dels que estan a racons.

….M’ha picaaaat!

….No em deixa el cotxe

… Ho tenia jo i m’ ho ha agafaaaaaaaaaaaat

….No puc obrir la capsa del trencaclosques…

….Dolooors.. la Maria s’ ha adormit!!

Agafo la “ bella dorment “ i la poso sobre un parell de coixins en un raconet , que descansi. A primera hora de la tarda acostuma a passar a p3 , hi ha nens que estan acostumats a fer migdiada i quan arriba una activitat tranquil·la havent dinat comencen a fer cops de cap i acaben dormint una estona. Evidentment , els deixo que descansin .Mentrestant la cosa s’accelera..

… Se m’ ha escapat el pipiiii

Això avui és un petit problema.. normalment quan passa aviso algun altre mestre que tingui lliure perquè doni un cop d’ ull als meus nens mentre jo sóc al lavabo, que és una mica lluny de l’aula , canviant a l’altre, o li demano que el canviï. Si això no pot ser demano a la mestra de l’aula del costat que vigili els meus mentre m’emporto l’altre al lavabo , però avui no puc fer cap de les dues coses, ningú lliure i els del costat no hi són. El lavabo és massa lluny de l’aula, no podria vigilar la resta. Explico al del pipi que s’haurà d’esperar una estona fins que el canviï, fins que arribi la seva tutora. Al cap de deu minuts , quan sembla que torna la normalitat…

… Dolors.. se m’ ha escapat la caca….

(Noooooooo això no… que no la puc canviar ara…!! .. un, dos, tres,quatro, cinco , seis …) Després d’ uns perfumats minuts , de recollir les racons tornar a la rotllana i posar les agendes a la bossa arriba la tutora .. m’emporto els dos incontinents i ella es queda amb els altres ja fins l’ hora de plegar. Algun dia us explicaré com canviar tres nens en 5 minuts (un altre de l’altre p3 se li ha escapat el pipi i s’acaba d’afegir al grup pìxaner)… qüestió de pràctica.. M’espavilo i quan són menys 5 vaig pitant a recollir classe per classe els que van en transport escolar, normalment ho fem entre tres o quatre , però avui falta tothom i ho faig jo sola.. cap problema..estic acostumada a anar de bòlid.

Ufsssssssssssss per fi les cinc.. em mereixo un descans.!

Doncs .. va a ser que no.. tinc reunió de consell escolar , comença a les sis i acaba.. a quarts de deu!!! Arribo a casa a les deu…i encara m’espera una bona estona fent informes… a la una em poso al llit… QUE BONIC ÉS FER DE MESTRA J

[@more@]

Tweet

Referent al post anterior avui he fet una troballa.

Hi ha una web especialitzada a explicar el significat de les cançons. Hi trobareu una llista alfabètica amb moltíssims cantants i grups i de cadascún hi ha algunes o moltes cançons. Posen la lletra de cada cançó i seguidament hi ha un fòrum on tothom pot dir la seva sobre el que creu que significa o el que li suggereix la cançó

La web en questió és

http://www.songmeanings.net

Val al pena anar-hi a fer una ullada .I referent al que parlava sobre "Advertising space" del Robbie William al post d’aquest matí ,una vegada llegit el que hi diuen sembla que la majoria està d’acord que la cançó està dedicada a l’Elvis i tothom hi troba referències claríssimes a la lletra. No ho se , jo no ho veia tan clar..Al fòrum algú hi veu una clara dedicatòria a Kurt Cobain.. enfi.. tants caps , tants barrets..

[@more@]

Tweet

Aquest cap de setmana entre la sorpresa de la neu i la preparació dels informes de l’escola no em queda gaire temps per escriure.

Us poso una cançó que m’agrada molt, perfecte per escoltar un matí mandrós de diumenge. És Advertising Space, del “crack mediatic” musical britànic.. en Robbie Williams.

Powered by Castpost

És un tio descarat, sense manies.. no sé si té gaires qualitats musicals com a compositor , però canta raonablement bé, té “actitud” a dalt l’escenari i a fora.. ( i això ven molt )i , sens dubte, ha sabut triar de qui s’ envolta per tal que el promocionin adequadament i l’ han fet arribar fins a dalt de tot. Vaig llegir que és una de les primeres fortunes britàniques..

Amb tot , a mi només m’agraden d’ell les seves cançons més lentes , el seu estil més popero no m’acaba d’entrar.

Aquesta , en qüestió em té captivada des de fa dies. Encara que em defensi prou bé amb l’ English molts cops escoltes una cançó , n’entens trossets però si no l’escoltes amb tranquil·litat i amb la lletra davant no acabes de saber de què va realment.

El títol , que podríem traduir-lo per “anunciant o promocionant l’espai” , és prou suggeridor i descriu una mirada d’ algú en un moment concret .

Com és una mirada que anuncia l’espai? No dóna massa pistes que la cançó , almenys com l’ he entès jo , no va d’amor sinó de algú que ha mort .No acabo d’entendre’n el sentit, sembla que ho dediqui a algú en concret.

Algú n’ha llegit o en sap alguna cosa? Em té encuriosida de fa dies…He trobat el vídeo en una web d’ internet , ell és converteix en imitador de l’ Elvis, però no tinc clar si la cançó la dedica a ell, a la sorpresa que té amagada a l’armari en el vídeo o a algú altre i tot plegat és per despistar i per provocar el dubte. A veure si trobo algun fòrum que en parli… estic encuriosida..

[@more@]

Tweet