Imagineu-vos la situació. Són 8.45 del matí al carrer de davant de l’escola. Hi ha algun cotxe , però no gaires, la majoria d’alumnes arriben amb transport escolar i encara no és aquí . Els que venen amb els pares encara no han arribat : la porta s’ obre a menys cinc i amb aquest fred no val la pena esperar-se.
Arriba a tota llet un cotxe tunejat amb no massa gust , pintat d’ un color diguem que molt llampant ( estic segura que no n’ hi ha cap més en tot al a província d’aquest color) , vaja que no passa desapercebut.
Frena i fa TRES TROMPOS a l’encreuament que hi ha a cent metres de la porta de l’entrada de l’escola. Els pocs que som allà ens quedem flipant. No és cap nenet de 18-19 amb ganes de fer-se veure a ell i cotxe. És el pare d’ un alumne de l’escola, que va cap a la trentena, i que té el seu fill a parvulari. El nen va al seient del darrera, però sense ni cinturó ni molt menys cadireta adaptada…
Ja em direu què si li ha de dir a un individu així…
El pare ( que també cal dir que a part d’aquest incident sembla un noi preocupat pel seu fill i per la seva educació ) ho raona dient “Es que soy muy joven..”
Però vaja.. que no es tracta d’anar de “col·legues “ amb el teu fillet i que ser jove no està renyit amb la responsabilitat .. i més quan hi ha una criatura pel mig.
[@more@]
M’han passat una meme i t’he citat: «mujeres enredadas en un blog».
http://bloc.ravalnet.org/bloc/ bi…ades_en_un_bloc
Hola Dolors! Carai quin paio! Li hauries d’haver fotut una bona bronca amb la veu del Neng! Per favor, quin exempleeeee pels vailets de l’escola. Apa, molt d’ànim que ja és divendres i demà suposo que descansaràs… Fins una altra!
uff… què se li ha de dir? La veritat , jo crec que el tunning és per gent que li manca un pèl d’inteligencia…. i ja se sap, que si no hi cap no es pot raonar amb ningú. .. vull veure la teva foto «tunejada» pel face 😀 un petonàs
Mare meva… i llavors aquest tipus de gent és la que us foten les culpes a vosaltres per d’educació que reben… ¬¬
uf dizzy! Jo m’hauria posat molt nerviosa amb una situació així… estic d’acord amb la Menxu, de tant en tant hauríem de recordar que l’educació comença a casa!
Jo ho hauria dit tot amb una mirada. Algun dia provaré a mirar-me al mirall amb la cara que solc posar al col·le quan em toquen molt els nassos; deu fer por, perquè de vegades els xiquets callen i tot…
D’acord amb la Laura. Disculpes si ofenc algú, però tunnejar (o com es digui) un PUTO COTXE és ,per mi, a més d’una horterada, un DNI primitiu del propietari.
Així anem… Però aquests són els típics pares que després exigeixen que a l’autocar que els porta de colònies vagin lligats, etc… etc… etc… Ja sabeu què vull dir.