COM NEIX UN PARADIGMA
Un grup de científics va col·locar un grup de micos en una gàbia. Al mig de la gàbia hi van posar una escala i a dalt de l’escala un piló de plàtans.
Quan un mico pujava l’escala per agafar els plàtans els científics llançaven un raig d’aigua freda sobre els que quedaven a terra.
Després d’un temps , quan un mico intentava pujar l’escala la resta els pegaven. Passat més temps, cap dels micos intentava pujar l’escala , encara que en tinguessin temptacions. ( tontos tampoc són…)
Llavors els científics van substituir un dels micos. La primera cosa que va fer el nou va ser pujar per l’escala
[@more@]
per agafar els plàtans. La resta li ho van impedir i el van apallissar.
Després d’algunes pallisses el nou integrant del grup ja no pujava per l’escala. ( tot i que mai va saber per què li pegaven)
Un segon mico va ser substituït i va passar el mateix.
El primer substitut va participar de la pallissa al novell. Un tercer mico va ser renovat , i es va repetir el fet, el van tornar a colpejar.
El quart i finalment el darrer dels micos veterans va ser substituït.
Els científics es van quedar , doncs , amb un grup de cinc micos que , tot i no haver rebut mai el raig d’aigua freda , continuaven apallissant aquell que intentava pujar l’escala i agafar els plàtans
Si fos possible preguntar a algun d’ells per que pegaven a qui pujava l’escala , segurament respondrien :
“No , se, les coses s’ han fet sempre així , aquí ! “
¿??¿?¿?¿¿??¿
No l’ heu sentit massa vegades aquesta frase ja? Jo sí , i en molts àmbits diferents.. No seria hora que certa gent perdés la por a la novetat , a arriscar-se una mica i a intentar fer les coses d’ una altra manera, malgrat que suposo una mica més d’esforç ?
“ Només hi ha dues coses infinites en el món: L’ univers i l’estupidesa humana…”
Albert Einstein
La pregunta aquesta l’he feta jo moltes vegades quan he començat a treballar en un lloc nou (ja van 4 vegades). Ningú no sap per què fa les coses. Tu fes-ho i no facis preguntes!!
De vegades penso que no va fer falta que ne Darwing es passés 20 anys a les illes Galapago sol i avorrit, estudiant unes tristes tortugues gegants, per descobrir que l’home ve de les mones.
M’ha agradat molt el teu post! Tens tota la raó. Els humans som tan estúpids a vegades, si ens fessim més preguntes si ens qüestionessim més les coses… Excel·lent post!
molt bo, i real… aprenem a base de costums… 😉 com els nostres avantpassats , els micos.. i la frase final, el millor de tot
Ja ho havia llegit i no recordava gaire l’experiment. Moltes gràcies per refrescar-me la memòria! Un gran post, felicitats!