Diari d\’ una mestra

Estic emprenyada. Emprenyada i decebuda…Estava mirant l’ Entre línies i acaben de fer un reportatge sobre Ajuda en Acció . De fet sobre el cas d’ una senyora que ha anat a el Salvador a veure el seu nen apadrinat des de fa anys i per veure in situ fins a quin punt l’ ha beneficiat a ell i/o a la seva comunitat aquest apadrinament. El que s’ hi ha trobat ha estat força decebedor. Pel nen quatre llibretetes a l’any i una capsa de colors i per la comunitat unes aportacions força minses i ridícules.

[@more@]

Fa anys que tinc una nena apadrinada amb Ajuda en Acció ( des del 1993 , crec ) . Ho vaig decidir el primer any que vaig treballar de mestra i vaig començar a cobrar un sou raonable, que una part aniria per ajudar algú que no hagués tingut la mateixa sort que nosaltres. El fet d’apadrinar un infant i d’alguna manera ajudar-lo, tot i que ja tenia clar que potser a ell directament no arribaria l’ajuda , però sí a la seva comunitat , ja em semblava que era un petit granet de sorra. Però aquest reportatge m’ ha decebut molt.

Primer vaig apadrinar la Tibananuka Grace, d’ Uganda . Quan van anar passant els anys un dia em va arribar una carta dient que la nena ja s’ havia fet gran per l’edat que se suposava que duraven els apadrinaments i que a partir d’ara i si jo no deia el contrari , me’n assignaven una altra. Ara en teoria estic apadrinant una nena que es diu Florence Nanzala. Ara mateix tinc la seva foto aquí al davant. Per l’any estimat de naixement deu tenir uns deu anys ara mateix. Cada mig any rebo alguna carta amb alguna dibuixet molt esquemàtic d’ella , alguna lletra que ha escrit, i una carta que se suposa que escriu algú que em transmet el que voldria dir-me la nena.

Quina ràbia m’ ha fet quan al reportatge ensenyaven a un nen que portava uns 8 anys apadrinat i li mostraven tot de dibuixos que havia rebut la seva padrina. La majoria de dibuixos no els reconeixia i deia que no eren seus. Deu passar el mateix amb els que he rebut jo?

No vull contribuir a enriquir les butxaques de qui , en nom de l’ajuda als altres, i jugant amb els sentiments de la gent, es lucra d’aquesta manera. Fent números de el que cobren de cada padrí anualment , amb el piló d’apadrinaments que hi ha hagut darrerament, no té res a veure amb les quatre xorradetes de projectes que sembla ser que han financiat. Per qui no hagi vist el programa, quan la senyora “padrina” va al delegat d’Ajuda en Acció de la zona de El Salvador a demanar-li explicacions de quins han estat els projectes i de , realment, a on han anat els diners no en treu l’aigua clara. Li expliquen que s’ han fet projectes més de caire general que afectin a tothom. Ella continua investigant i de tot això només en pot veure un hortet que ha rebut les llavors i les mangueres per regar, una paret de rajols que no arriba a un metre com a tanca d’ una escola i una “ cuina” de llenya lamentable com a ampliació d’ una escola… ah.. i després de vuit anys ara comencen a fer una escola.. però amb tots els diners que han rebut en tot aquest temps.. potser ja n’ haurien pogut construir cinquanta.

En fi.. no tinc ganes d’ escriure més sobre el tema. Algú de vosaltres ha vist el programa i s’ ha sentit una mica així com jo? La veritat és que ara mateix el que tinc ganes de fer es buscar la manera de donar-me de baixa de l’ ONG així que pugui..i quan vulgui ajudar a algú.. ja ho intentaré fer-ho de manera més directa…

Tweet

Divendres 8.15 Marxem de casa direcció Olot, Ripoll per túnels de Cap Sacosta , Ribes i enfilem la Collada. No hi ha gaire trànsit , els que van a esquiar , ja hi deuen ser, nosaltres que no tenim pressa hem anat més tranquil·lets. Comencem a veure neu a prop a mitja collada. Bellver de Cerdanya , la Seu.. i ja som a Andorra.

[@more@]

Hi entrem a quarts de 12 convençuts que no trobarem cua.. qui entra a Andorra a aquesta hora? Doncs nosaltres i uns quants més… a la frontera andorrana demanen DNI cotxe si cotxe no i acaben formant una cua que no vegis. Arribem a Andorra la Vella , anem a les Escaldes buscant l’ hotel i ens confonem de carrer. Al final aparquem el cotxe, ens instal·lem i ja estem a punt per anar de shopping . Però què es pot fer a Andorra si t’ hi penses estar 24 horetes i no vols anar a esquiar?.. Doncs està clar.. de botigues i Caldea.

Botigues i botigues i gent amb bosses amunt i avall. La part bàsica no ha canviat gaire. Els detalls sí. Ja no es veuen tants equips de música i vídeos a les botigues. Ara acaparen aparadors els mòbils, les càmeres digitals de fotos i de vídeo, mp3s ,els perfums i cremetes ( això com sempre), les joies i la roba.

Això és el paradís de la roba! Ja n’ hi havia tantes de botigues guapes i grosses de roba quan hi vaig anar per darrer cop? Mirem i remenem i al final no ens comprem gaire res.

Comença a ploure. ARGGG No ens detura, continuem amunt i avall sota el paraigües , fins que les botigues tanquen , sopar i a mumir que l’endemà hi ha Caldea. L’endemà al matí ja no plou però fa un fred que “pa qué “! A les deu ja estem preparat per entra al Caldea. De relaxar-nos justet , pq durant una hora s ‘hi està bé , però cap ales onze comença a omplir-se a sac i hi ha fins i tot cues ! per solidaritzar-se amb els de la frontera. Ens hi estem les tres hores de rigor, fins que estem arrugadets de quasi tot arreu , que s’ ha d’amortitzar els diners que val l’entrada. Quan sortim cauen volves de neu! Molt bonic, però nosaltres ens hem proposat tornar ja , a veure si ens estalviem alguna cua! . És quasi hora de dinar , pensem que podrem sortir tranquil.lets, , però no, abans de St Julià de Lòria hi ha un bon col·lapse circulatori. Després de mitja horeta llarga aconseguim sortir d’Andorra.. Són quarts de tres. Anem tirant i ens aturem a Martinet a dinar. Que bonic està el Cadí tan blanc!

No sabem què passarà amb la collada, si veiem que hi ha nevat ( el temps preveia neu per sobre els 600 metres) passarem pel túnel de Cadí. Al final no cal, fa solet i anem tirant passant per la Molina. A la collada no hi ha neu per fa una ventada que deu n’ hi do. Es veu com el vent fa volar la neu de dalt de les muntanyes ( això tenia un nom.. no me’n recordo) , arribem a Ripoll, fem una mica més de cua , per acabar-ho de rematar i cap a quarts de set de la tarda arribem a caseta.

Mmmm resumint.. de desestressar-nos no gaire, però ha estat un cap de setmana entretingut i diferent…

A veure si demà recordo agafar el Toblerone que he portat per menjar a la sala de profes. El divendres quan els vaig explicar on anava fèiem conya de les coses tipicorres que s’acaben comprant a Andorra.. doncs apa… Toma Toblerone…

Bonanit!

Tweet

ME’N VAIG A ANDORRAAAAAAAAAAAA!!

Només el cap de setmana, però a veure si desconnecto una miqueta. Demà al matí em podeu trobar al lloc de la foto fent xup xup… 🙂

Ens veiem!

[@more@]

Tweet

Fa dies que no parlava de les activitats de tallers. En fem des de principi de curs , ara amb una freqüència de dues tardes a la setmana. Agrupem nens i nenes de p3 , p4 i p5 , barrejats , en grupets d’ uns 15 i cada mestra es cuida d’ un taller i els nens hi van passant de manera rotativa. Amb un mes els infants han passat una vegada per cada taller .

Aquest trimestre continuo fent el taller de sentiments i emocions. Aquesta que faig crec que és la cinquena sessió del taller. La primera ja us la vaig explicar aquí .

Aquest mes el taller tracta de descobrir les emocions i sentiments que ens pot suggerir el llenguatge musical i el llenguatge plàstic.

[@more@]

Us explico la part musical del taller que de moment funciona molt bé. En aquesta part col·labora el mestre de música de l’escola , en Pere, que sap tocar la trompeta.

Comencem la sessió recordant els tres sentiments que havíem treballat: la tristesa , l’alegria i l’enuig , a partir d’ unes caretes que els nens ja coneixen ( les que veieu aquí )

.N’ensenyo una només a un infant i ell ha de fer gestos amb la cara per tal que els altres l’endevinin. No els costa gens. Seguidament els en proposo una de nova, que giro del revés i només ensenyo a en Pere. Posa cara de por i els nens l’endevinen de seguida.

Els proposem jugar a endevinar sentiments i emocions , però ara no estaran en un conte, ni en una fotografia , ni en els gestos que farem , sinó a la música que tocarà en Pere amb la trompeta. Aquí teniu els quatre tipus de músiques que toca i el que diuen els nens:

• Fragment 1 ( música alegre , tipus de circ ) :

De seguida reconeixen que és una música que porta alegria. Els preguntem perquè i què els fa pensar aquesta música : Sembla un circ, una festa d’aniversari , fa venir ganes de ballar , de saltar , de cantar….

• Fragment 2 ( improvisació de sons forts i greus ):

Alguns es tapen les orelles, a alguns els fa riure , tot i que reconeixen que és de por de seguida. Els preguntem què s’ imaginen quan senten aquesta música

Les respostes són diverses : un llop, senyors dolents, dimonis, sembla el lleó , un tornado, és com la nit quan és fosc…

Quan els preguntem el perquè pensem que fa por surt de seguida perquè la música és molt forta i alguns diuen que s’assembla a la veu del rei greu i no a la princesa aguda ( ho han treballat a música per diferenciar sons greus i aguts )

• Fragment 3 (música alegre d’en Patufet ( la de patim , patam , patum ) )

Reconeixen de seguida la música i es posen a cantar-la, no hi ha cap dubte que és música d’alegria

• Fragment 4 ( mateixa música d’en Patufet, però ara tocada en mode menor , molt més lenta , amb alteracions per donar-li un clar to de tristesa)

Fa gràcia veure com la cara dels nens transmet el que els passa pel cap. Se’ls nota que reconeixen la cançó , però a la majoria se’ls posa cara trista. Quan arriba el moment de parlar-ne de seguida diuen que també és en Patufet però que ara està trist.També surt que “ va molt a poc a poc “ i que “ sembla un elefant cansat i vellet , com el del Carnaval dels Animals”, que també estan treballant a música.

Aquesta activitat dura entre un quartet i vint minuts. Com que ja han estat prou estona concentrant l’atenció la segona part de l’activitat tracta de escoltar més música , ara d’ un cd , però ballar-la com vulguem , inventant-nos els moviments , i fixant-nos bé en quin sentiment ens deu voler transmetre la música. Ens posem tots al mig de l’aula i els poso diferents fragments del cd “ Rítmica a l’escola “ que he sel.leccionat prèviament i bàsicament són de músiques alegres i alguna de por. Ens esverem tots plegats una mica , però va bé. Els de p5 entenen molt millor l’activitat i els de p3 em miren a mi i intenten copiar-me els meus moviments. Aprofitem tots plegats per fer una mica “el pallasso” però ens ho hem passat molt bé .

Aquesta part del taller m’ ha agradat molt, no funciona igual amb tots els grups, alguns són més col.laboradors o estan més inspirats que els altres , de tota manera la valoració que en faig és positiva, especialment perquè una part de l’ activitat hagi estat amb la trompeta , tocada en directe , que els ha captat molt més l’atenció i ha permès posar més sentiment a tot plegat.

A la propera us explico l’activitat que hem fet per fer-los adonar que també els pintors pinten els sentiments i les emocions en els quadres.

Tweet

Aquest matí quan he anat a mirar la bústia mireu què m’ hi he trobat.

He reprimit l’ impuls de llençar-ho directament perquè m’ ha fet pensar una estoneta en el cinisme del missatge en sí.

Jo intento ser sempre molt respectuosa amb el tema de la religió. Cadascú pot tenir les seves creences i idees, i viure la seva fe o el seu ateisme a la seva manera, mentre respecti l’espai i llibertat dels altres. De tota manera no puc evitar pensar quin tipus de persona hi pot haver darrera qui escriu missatges com aquest, es dedica a fotocopiar-lo si repartir-los per les bústies. Se’m acudeixen aquestes opcions…

– Algun sonat amb molt temps lliure que entén el cristianisme d’una manera molt sui generis i que en vista de la cada vegada menor afluència de la gent a “missa” busca altres maneres de difondre el missatge de Jesús (mmmm quasi que no…)

– Algun personatge tipus testimonis de Jehovà o similar que s’ ha cansat de trucar porta a porta i prefereix deixar paperets i en cas de rebre alguna trucada , ja fotrà el rotllet religioso-filosòfic per telèfon.

– Algun aprofitat amb un NEGOCI tipus sectari al darrera que es vol aprofitar d’algun que estigui baix d’ ànims i que necessiti qui l’escolti. En aquest cas, que personalment em sembla el més probable, com tenen c**llons de a sobre subratllar que no es negocia amb la paraula de Déu , quan sincerament , aquest tipus d’agrupacions si d’alguna cosa estan lluny és de l’altruisme i de l’ajuda desinteressada.

Què en penseu vosaltres.. que hi pot haver darrera un missatge com aquest?

[@more@]

Tweet

Avui al 3/24 feien una pregunta que m’ ha sorprès molt.

A quin lloc d’ una oficina hi ha 400 vegades més gèrmens que a la tassa del water?

[@more@]

Al teclat , al ratolí i a l’auricular del telèfon.

Mmmm vaja que jo no sé si creure m’ho. A veure.. aquests que treballeu en oficines…Pot ser veritat això? Què feu amb el teclat i amb el telèfon perquè siguin tan marranots??

Tweet

El Carnestoltes d’ahir a l’escola va anar , en general , molt bé . A la tarda vam fer una petita rua pels voltants i després vam fer una mena de desfilada-ball al pati de l’escola.

Pel matí , però la cosa no va estar tan reeixida. Vam decidir anar a fer una caminadeta fins un parc proper de l’escola per fer un esmorzar de dijous gras amb tots els nens i nenes. La proximitat del parc és relativa, ja que desplaçar-te amb 150 nens i nenes de 3 a 5 anys , no és el mateix. Uns dies abans havíem fet el recorregut nosaltres i havíem anat a mirar com estava el parc, a veure si ens aniria bé. Ens va agradar força, zona tranquil·la ,amb pocs cotxes , amb gespa i arbres i tot de construccions i jocs adaptats a nens petits.

Varem estar quasi una mitja horeta caminant amb els nens per arribar al parc , però quan hi varem arribar el que hi varem trobar ens va decebre molt. El parc estava FARCIT de caques de gos, i quan dit farcit , no em refereixo a tres o quatre , sinó a unes quantes més . Quin fàstic! N’ hi havia per tot arreu! Al cinc minuts de ser-hi ja teníem un parell de mainades amb els pantalons bruts de caca de gos! Val a dir que enmig del parc hi havia un rètol prou visible dient que no es permetien gossos al parc i que es tingues cura dels jocs infantils.

Està clar que hi ha molta gent que s’ ho passa per un lloc. Com hi ha gent tan incívica, i més tractant-se d’ un espai pensat per tal que hi vagi nens a jugar! Només d’arribar ens vam plantejar de girar cua i marxar d’allà , però ens sabia greu pels nens , que per ells mitja hora caminant era molt. El que sí vam fer va ser reduir considerablement d’estona de parc i avisar-los que res de seure a la gespa ni agafar res de terra.

Qui té més culpa aquí? Els senyors benestants que no volen les caques del seu gos al jardí i els deuen engegar al parc del davant perquè defequin ? ( perquè el barri en qüestió no té quasi pisos, el parc està voltat de cases unifamiliars amb uns jardins considerables) o l’ajuntament que no hi posa més mesures i sancions?

Per la nostra banda varem decidir que dilluns redactaríem una carta al diari , signant-ho com a claustre de professors de l’escola tal , on exposaríem la nostra queixa i decepció davant aquesta situació.

[@more@]

Tweet

Demà Carnestoltes a l’escola !

Ara estava emprovant-me la disfressa i reia sola. Mai m’ ha agradat gaire disfressar-me. Més que res perquè tinc força sentit del ridícul , però a l’escola la situació és diferent. Davant dels nens acabes perdent la vergonya i ja no et fa res cantar ballar o fer una mica de teatre quan cal, el feed-back que et tornen els alumnes anima a desinhibir-se i ocasions com el Carnestoltes s’ ho porta.

Aquesta any les disfresses van dels noms de la classe , així que demà tindrem pirates i mariners, científics i inventors i sols i llunes.

Evidentment , els mestres també ens disfressem. Les tutores van també del nom de la classe i els “especialistes” hem triat alguna disfressa que tingui a veure amb l’especialitat. A mi m’ hagués tocat o de mitja pirata, o d’ osset Teddy o de bruixeta Dizzy.

( Perquè sí , això de Dizzy de sobrenom del bloc ve del titella de bruixeta que faig servir amb els de p5 a l’ hora d’ English . Imaginatiu .. no gaire, però què voleu.. és el primer nom que se’m va acudir quan em vaig registrar al blocat i després vaig veure que no ho podia canviar. )

De pirates ja n’ hi hauran molts i disfressada d’ osset de peluix tampoc m’ hi veia gaire així que finalment aniré de bruixeta DIZZY amb cabells taronges i vareta màgica i tot.

Voleu conèixer la Dizzy? Ès aquesta que podeu veure aquí.. . Tot i això la meva disfressa demà serà un híbrid entre el que veieu a la foto i una disfressa de bruixa clàssica. A veure si els farà gràcia…

[@more@]

Tweet

Quasi cada curs escolar té alguna setmana “fatídica” on l’assistència dels alumnes baixa en massa. Normalment és per aquestes èpoques, i la culpa la té la grip , la passa de panxa, en els més petits de vegades la varicel.la , o qualsevol malaltia d’aquestes comunes i que s’encomanen amb facilitat .Els nens estan sempre molt juntets i els virus corren per l’aula i van d’ un a l’ altre.

Aquest matí ens ho hem trobat per sorpresa. En una classe en faltaven 14 ! en una altra vuit, a la resta entre quatre i sis. I això ha estat de bon matí , perquè en tot el dia hi ha hagut puja i baixa de termòmetres i hem hagut de trucar alguns pares perquè durant el dia vinguessin a buscar algun nen enfebrat.

En cap cas m’alegro que tingui alumnes malaltons. Ara, hem de reconèixer que una classe amb 24 o la mateixa classe amb 10 nens pot ser mooooolt diferent. Els mestres estem , en general , força immunitzats, i encara que els nens vagin “caiguent” al nostre voltant , et respirin a prop i t’estosseguin a sobre ( sí ,sí , que quan ets a infantil són coses que passen) , resistim força bé. Sempre hi ha alguna excepció , però espero no ser jo 🙂

És una pena que aquesta situació es doni precisament aquesta setmana que estem de Carnestoltes total! El divendres passat va arribar el rei Carnestoltes amb una carta ben divertida que explicava als nens el que el dijous celebraríem carnestoltes i dijous gras, que ens disfressaríem tots, i per anar fent boca aquests tres primers dies els posava tres proves.

La primera ha estat avui . Tothom havia de venir amb alguna cosa al cap ben divertida. Un barret de festa, un mocador o qualsevol cosa ben divertida. Hi havia de tot: papes creatius que han fet amb els nens uns barrets ben originals, nens que han vingut amb algun barret d’alguna disfressa, algun mocador al cap tipus pirata, i també qui, tot tristoi , no portava res ( tot i haver passat la corresponent circular informativa a les famílies). De tota manera això ja ho sabem de cada any i teníem barrets i detalls per què cap nen es quedés sense superar la prova del dilluns del Carnestoltes.

Ui.. i ara que hi penso, encara he de preparar la prova del Carnestoltes que els nens s’ han de trobar demà. Sóc de la Comissió de festes i em toca força feina d’aquest tipus.. Apa m’ hi poso

Nanit!

[@more@]

Tweet

Que mandrosa estic darrerament. No és que no tingui coses per escriure.Simplement que no em venia de gust seure a l’ordinador i dedicar una estona a escriure. Com deia l’ Ignasi , el que té de bo això és que fas el que et ve de gust quan et ve de gust.

Ahir tenia una estoa i quan anava a explicar-vos el que estem treballant amb els petitons sobre els insectes pal em trobo que tenia un atac de spam en massa als retroenllaços dels posts. Vaig haver de dedicar una bona estona a anar-los esoborrant, i encara me’n queden uns quants. Fa un temps ja m’ havia passat i vaig intentar , sense èxit , carregar-me l’accés als retroenllaços des de la plantilla del bloc. Algú sap com evitar tot aquest allau de retroenllaços "marranos" ?

Al que anava pel títol del post. He trobat un test prou interessant que a partir d’ unes preguntes tipus test et defineix la teva ideologia política.No trobes grans sorpreses però està bé.

Diuen… "Aquí no només valorarem els teus ideals político-econòmics , sinó també en quin grau afavoreixes un ambient social llibertari , amb poques lleis i relativisme , o un ambient més autoritari , amb normes establertes."

El trobareu a…

http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=424389

Jo potser m’ hagués definit com a independentista-pacífísta-catalanista. Però el test em denomina com a "libertario de izquierdas" . No us perdeu la comparació dels vostres resultats amb els que " teòricament" sortiríen a alguns personatges mundialment coneguts.De moment m’ han posat a la banda del Dalai Lama i de Ghandi .. jejejej vaja…

[@more@]

Tweet