Sant Valentí… per mi no és motiu de celebració , com a dia dels enamorats no m’ hi identifico gaire , per no dir gens. De tota manera , si heu llegit el bloc regularment ja haureu notat que m’agrada esbrinar l’ orígens de les tradicions. Aquest matí em preguntava qui devia ser el sant Valentí , i de quina manera a un sant ( que d’entrada una s’ imagina de vida casta i pura) se’l pot acabar relacionant amb el dia dels enamorats. Ara que ben mirat , potser una cosa no treu l’altra…
Aquí teniu el que he trobat…
La història del dia de sant Valentí comença al segle tercer amb un tirà emperador romà i un humil màrtir cristià. L’emperador era Claudi III i el cristià Valentí.
Claudi havia ordenat a tots els cristians a adorar dotze deus, i havia declarat que associar-se amb cristians era un crim castigat amb la mort.
Valentí s’ havia dedicat als ideals de Crist i ni tan sols les amenaces de mort el deturaven a l’ hora de practicar les seves creences. Valentí va ser detingut i enviat a la presó. Durant les últimes setmanes de la seva vida , li va succeir una cosa molt impressionant.
[@more@]
El carceller, havent vist que era un home de lletres , va demanar permís per portar a la seva filla, Júlia a rebre lliçons de Valentí.
Júlia , que era cega de naixement , era una jove preciosa i intel·ligent. Valentí li llegia contes de la historia romana, li va ensenyar aritmètica i li va parlar de Déu. Ella va veure el món a través dels ulls de Valentí , va confiar en la seva saviesa i va trobar suport en la seva fortalesa.
– Valentí , és veritat que Déu escolta totes les nostres oracions?
– Si , Ell escola totes i cadascun dels nostres precs.
– Saps el que li demano a Déu cada nit i cada matí? Jo reso per poder veure-hi . Desitjo tant veure tot el que m’ has explicat!
– Déu sempre fa el millor per a nosaltres , si creiem en Ell
– Oh , Valentí ! jo hi crec fermament!
Júlia es va agenollar i va estrènyer la mà de Valentí . Van pregar junts i de cop una llum brillant va il·luminar la cel·la de la presó.
– Valentí!! Puc veure-hi!! Hi veig! Gràcies a Déu!
El dia abans de la seva mort , Valentí va escriure una última carta a Júlia demanant-li que es mantingués sempre prop de Déu i la va signar com “el teu Valentí”. Va ser executat l’endemà , el 14 de febrer de l’any 270, prop d’ una porta que més endavant va passar a anomenar-se la porta de Valentí , per honorar la seva memòria . Va ser enterra a la que avui és l’església de Pràxedes a Roma.
La llegenda diu que Júlia va plantar un ametller de flors rosades al costat de la seva tomba. Avui l’ametller és un símbol d’amor i amistat.
I fins aquí la historieta. Què us sembla? A mi , personalment m’ ha decebut una mica, prometia més de bon principi. Al final no sembla que hi hagués gaire marro entre
Vaja, cada dia s’ apren una cosa nova!! No sabia res d’ aquesta història…
caram, que bonica la història.. m’encanta saber coses noves 😉
Per mi el dia de Sant Valentí no significa res però accepto a la gent que es fa regals, sobretot aquells que passen per la floristeria de la meva mare a deixar-se els calers. Ben fet nanos! Per l’amor vertader!
Xe, jo també esperava un altre tipus d’història… Has de buscar la llegenda de Sant Dionís, que és el patró dels enamorats valencians. Ho celebrem el 9 d’Octubre, i com a regal se sol oferir la «mocadorada».
De fet, tampoc podia haver-hi molt marro, perquè no sé si l´haurien fet sant 😛 (per cert, potser va ser el primer «Pajaro Espino» de la història, qui ho sap). Si torno a Roma buscaré l´ametller…
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?
I QUI ERA EN VALENT?