LLEGIU EL LLIBRE

Després d’anar a veure el divendres la pel·lícula del Tirant lo blanc.. això és el que us recomanaria :invertiu el vostre temps en llegir el llibre.

No és que no resultés una pel·lícula divertida i entretinguda, que ho va ser. Ara … s’ hi ha d’anar sense ànim de comparar amb el llibre. S ‘ han passat per alt la major part de les batalles, tantes vegades resoltes de manera ben enginyosa pel tirant. Les poques que hi ha les han resolt amb una vintena d’extres per banda i amb imatges difoses i mogudes . Han centrat l’argument en la història d’amor entre Tirant i Carmesina, que resulta divertida moltes vegades , però d’altres fan que ratlli l’absurd. Els diners que no s’ han gastat en les batalles ni en els decorats paisatgístics, que resulten molt artificials massa sovint, els han invertit en vestuari. Els vestits que porten , no sé si serien els de l’època però resulten molt bonics i treballats.

Cal dir que vaig anar a veure la versió catalana , on han respectat a Joanot Martorell i han fet una versió en català-valencià antic. No em podia imaginar en Tirant parlant en castellà .És lamentable, com diu en Ricard al comentari del post anterior, que la gran majoria de versions d’ un clàssic de la literatura catalana, siguin en castellà… Nú , la versió catalana està prou ben sincronitzada , val la pena optar per ella si es pot.

En resum , si el que voleu és veure una comèdia-opereta-comico-sentimental… aneu-hi , es passa una estona divertida…En Caspar Zafer , l’actor que fa de Tirant és guapíssim , i serveix per deleitar-se la vista una estona, tot i això no destaca per la seva expressivitat , les actrius , en general , brillen molt més.

Amb tot , eviteu fer gaires comparacions amb la novel·la , perquè la pel·lícula surt perdent de llarg…

[@more@]

3s comentaris

TIRANT LO BLANC

Quan anava a l’institut em van fer llegir la versió juvenil escurçada i simplificada del Tirant lo Blanc. Em va agradar moltíssim. Més endavant a la revista “ El Temps “ van fer un col·leccionable de la novel·la sencera acompanyada de la versió de còmic. M’ hi vaig subscriure-hi només per aquesta col·lecció i encara la guardo a casa. La vaig redescobrir , realment era força diferent , amb més força , més aventures, més divertida i sorprenent , més erotisme… absolutament recomanable.

Aquest vespre me’n vaig a veure la versió cinematogràfica que n’ ha fet Vicente Aranda. Espero que no l’espatlli gaire i no la converteixi en una espanyolada…

Aranda fa una magnífica definició de la novel·la “ Novel·la èpica i de costums, realista i fantàstica , militar i eròtica , riallera i sentimental “

.. i Cervantes , en boca del Quixot la definia com “ el millor llibre del món”

Probablement no és el millor llibre del món , però si us cridava l’atenció llegir el Quixot i se us va fer llarg proveu amb el Tirant , no us decebrà…

Espero que la pel·lícula a mi tampoc.. ja us ho diré..

[@more@]

4s comentaris

D BÒLIT… D9

Ja està.. es torna a acabar el trimestre i ja torno a anar de bòlit, per variar. Els darrers dies a l’escola s’ ha acumulat la feina. Vaja, a mi se m’ ha acumulat la feina. Voldria tenir enllestides les programacions de curs.. i no les tinc…però les tindré aviat. He de posar fil a l’agulla al projecte dels Insectes Pal que estem fent a p3, hem començat , però he de pensar per on fer-lo anar i enllestir-lo aviat.

Com a escola , estem liats en l’elaboració del PEC de l’escola i també del Projecte Lingüístic de centre. A mi em toca fer gran part del darrer, com a mínim el que fa referència a llengües estrangeres , i el més calent està a l’aigüera. Al mateix temps hem fet un intensiu de reunions de Consell Escolar. Normalment són unes 3o 4 per curs. Nosaltres ja en portem unes sis o set, per circumstàncies excepcionals..

També m’ ha tocat formar part de la comissió de selecció del director del centre, i això ha volgut dir una xerradeta amb d’inspector i un parell de reunions més a la llista.

He de començar a pensar en elaborar els àlbums d’English que donaré a final de curs. Voldria posar-hi fotos i una mica d’explicació de el que fem a l’aula, no vull que sigui un recull de les fitxes que hem fet que resultaria molt buit i poc representatiu .

I per si no n’ hi hagués prou.. ens estem plantejant de presentar un projecte d’ Innovació educativa en llengües estrangeres al centre. Ja que fem English des de p3 seria posar cara i ulls al projecte , redactar-lo i presentar-ho a veure si ens ho accepten. I això vol dir més feina per ami… OLEEEEEEEEEE , com si no en tingués prou…

Ui ja veig com m’ ha quedat.. com una llista d’ intencions com la que vaig fer a principi d’any…tot i que això no són intencions sinó que tot això ho hauria de fer realment…

I enmig de tot això.. la preparació del casament que ja sigui per una coseta o altra ens ocupa un piló del temps lliure.

Avenços que hem fet:

– Ja tinc la roba interior i les sabates ( no sabeu els dies de voltar botigues que m’ ha costaaaaaaat! )

– Ja tenim un trosset més dels papers arreglats, ara ens estan amonestant ( si algú ha estat casat amb mi o en Toni que ho digui ara o que calli per sempre! )

– Ens hem fet les invitacions : Si siiiii , després de molt voltar i no convèncer-nos res del que veiem i menys als preus que demanàvem vam decidir dissenyar-nos la invitació de casament i fer-la nosaltres. Ha quedat molt guapa , però hi hem invertit un piló d’ hores

Ens falten un piló de coses encara.. ara properament i per a no avorrir-nos , tema roba del nuvi i repartir les invitacions, després concretar amb fotògraf , restaurant , florista i música.. i el que vagi sorgint…

Ja veieu d’avorrida n’estic poc…

Buf…quina parrafada.. em sap greu , però m’ havia de desfogar una miqueta…per això està el bloc.. entre d’altres coses.. smile.png

[@more@]

4s comentaris

AL LICEU AMB NENS ? CAP PROBLEMA!

Ahir vam anar al Liceu. Sí ,sí , al de Barcelona .. i sí si, amb nens i nenes de 3 a 5 anys.. i des de terres gironines.. No ens estem de res.

En un primer moment quan a principi de curs es va proposar jo ho vaig trobar una mica exagerat. No eren massa petits per anar a un lloc així a escoltar música clàssica?

Cada any el Teatre del Liceu reserva unes sessions per “ El petit Liceu“. Es tracta d’ una sèrie de funcions musicals adreçades especialment a nens i nenes. Estan molt demanades i quan s’obre el període d’ inscripció en mitja horeta les places queden esgotades. Vam estar molt al cas i ja des de setembre ho teníem reservat.

No us negaré que portar nens d’aquesta edat a fer un viatge d’ una horeta i pico en autobús no sigui una mica estressant per a tots, però crec que ho varem portar bé. Marxem a dos de deu de l’escola després de fer fer pipis a tots, per evitar incidents, en la mesura del possible. Parem a esmorzar a la darrera àrea de servei abans de BCN ciutat. Nova tanda de pipís. Al mateix temps que nosaltres van arribar a l’àrea un grupet de senyores russes tipus ”inserso” .Vam ser l’atracció del matí per elles. Els devíem fer molta gràcia i no van parar de filmar-nos , fer-nos fotos , i sense cap mania posar-se “ dissimuladament” enmig del grupet de nens tots sentadets amb el seu tall de pa i xocolata, per sortir també elles a la foto .Què no havien vist mai nens d’ excursió?

Després d’esmorzar entrem a la ciutat i l’autocar ens deixa davant del Liceu. Fem files, comptem i entrem. Els nens queden impressionats ( jo també!! , no hi havia estat mai) . Sembla un palau de princeses ! – deien els de p5.

[@more@]

Ens anem acomodant a dins del teatre, falta un quartet d’ hora per començar. L’aprofitem fent nous viatges amb nens al lavabo ( com no!) A mesura que s’acosta el moment de començar els més insegurs i esporuguits busquen la proximitat de la mestra.. Com la resta de mestres ens assentem estratègicament, per tenir a prop els que tenen la llagrimeta fàcil i s’espanten de la novetat per poder donar la mà quan calgui o tranquil·litzar a qui ho necessiti.

Comença la funció . Durarà 50 minuts i no hi haurà ni una paraula.. només música , titelles i projeccions.. La funció es diu , “ Somniant el carnaval dels animals “. Segons el creador d’aquest espectacle , la clau del seu muntatge és el somni : «Imaginem el somni d’un petit faune. Somia amb animals de l’Àfrica, d’Àsia, d’Austràlia, nedadors, voladors, grans, petits, lents, ràpids, prehistòrics, de granja i fins d’orquestra. Somia amb música que ens farà somiar».

Les peces que integren aquest concert, amb tocs d’humor i poesia, són el cèlebre Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns i el Preludi a la migdiada d’un faune de Claude Debussy. A partir d’aquestes dues peces Enrique Lanz ha creat uns titelles de gran format que són els protagonistes d’una història que vol ser “un encadenament de sorpreses sense altra lògica que la del somni, sense altre argument que la mateixa música, un espectacle que ens faci somiar desperts submergits en un ambient màgic “

I realment ho aconsegueix. Els nens queden immersos en la música , que no els era desconeguda, ja portaven uns dies fent un treball previ a l’hora de música, a l’escola. Molta identifiquen les peces i ja els sents dir quin animal sortirà quan senten les primeres notes. Les titelles són enormes, a tamany real, imagineu-vos un elefant , un ase. Un lleó , un fòssil de dinosaure, grossíssims, quasi a tamany real i fets d’ uns materials tous que donaven molta naturalitat als seus moviments. Els nens estaven encantats. Tots quedem contents i convençuts que ha valgut la pena desplaçar-nos tan lluny. En sortir , torna altre cop l’estrès. Els autocars no ens poden esperar davant del teatre o sigui que ens toca fer una caminadeta . Imagineu-vos, Rambla avall fins a Colom , amb 150 nens de tres a cinc anys.. nos és cosa fàcil, però va prou bé. Una vegada al bus ens acostem fins a la gespa de davant de l’ IMAX, dinem allà, nova visita als lavabos, quatre jocs .. i cap a casa.. De tornada dues terceres parts del l’autocar dormen.. el viatge és tranquil·let.

Ha valgut la pena.. ja estem planejant per l’any que ve la visita al Palau de la Música.

5s comentaris

Sóc JO

Eiva! que sóc jo! No feu cas de l’aspecte del bloc. Ara m’ ha donat per rentar-li la cara i renovar-lo , aprofitant el catacrac del blocat. M’agradava el que tenia , però ja estava tipa del poc espai que hi havia per cada post, no hi havia quasi lloc per penjar imatges … A veure aquest cap de setmana si aconsegueixo inspirar-me[@more@]

2s comentaris

SNIFFFFFFFFF

OOOOOOOOOOOOhhhhh quina penaaaa! Amb totes les cosetes que hi tenia a la plantilla. I sobretot, amb el que jo m’estimava el mapa del Clusters, amb tots els puntets del món des d’on s’ havia accedit al bloc!! HA quedat reiniciat des del dia 20!! SniFFFFFFFFFFFFFFF

Bé.. hem de suposar que hagués pogut ser pitjor. S’ hagués pogut perdre tot plegat…Potser és un bon motiu per canviar o renovar la plantilla altre cop…

Apa , comencem de cap i de nou….

[@more@]

3s comentaris

TAMBÉ HA ARRIBAT A L’ESCOLA

PRIMAVERA

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.

I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.

L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

Miquel Martí Pol

La primavera també ha arribat a l’escola. El dia s’ ha despertat plujós i ensopit a la meva ciutat , però s’ ha anat desvetllant el sol i ha anat perfecte per començar explicar als nens una mica què és la primavera.

A l’escola, com al poema , també han arribat les orenetes , però aquestes de paper,i també han aparegut flors, gespa , papallones, tot per decorar els passadissos , les parets , les aules. Serà a la màgia de la primavera o més aviat que demà passat hi ha jornada de portes obertes i anem tots de bòlid per deixar l’escola ben bonica ?

[@more@]

3s comentaris

VOLEU JUGAR?

Coneixieu els nanocats o els nanosounds? Fa uns mesos ens van tenir ben enganxades intentant endevinar personatges o cançons. Ara m’ ha arribat per mail un arxiu d’excel amb un joc comparable.

El joc es diu :

"EL 300 " . PERSONAJES DEL AYER

Hi ha 300 fotografies de personatges del món del còmic i de la televisió dels darrers 20 anys, es tracta d’endevinar el nom de tots. No cal dir que 300 són molts i que conec a quasi tots , ara, recordar el nom que tenien ja és una altra cosa. A més el joc està en castellà , i , per exemple alguns personatges que proposen sé el nom en català ( com els de Bola de Drac) , però el castellà no el sé. Ara mateix en tenim quasi la meitat d’encertats , però ens bloquegem amb la resta.

I he pensat.. a veure.. i per què no demanar ajuda als blocaires? Segur que també us sonen . De moment us poso 6 personatges , a la majoria els tinc ubicats en una sèrie de televisió , però el nom no el recordo. En sabeu algun vosaltres? Va, doneu-me un cop de mà…

Ah.. si a algú li pica el cuquet i li fa gràcia tenir-lo passeu-me una adreça de mail i us l’enviaré. Ara , aviso . L’arxiu ocupa dues megues

[@more@]

3s comentaris

JA M’ ESTÀ BÉ!

… per burra i despistada… Estic de tant mala milk. Sigueu macos i animeu-me una miqueta que ho necessito… No us podeu imaginar quina m’ ha passat avui…

Aquesta setmana ha estat l’aniversari de casament dels meus pares. Han fet 40 anys de casats. Amb el meu germà ens estàvem trencant les banyes pensant quin detallet podríem tenir amb ells que fos una mica més especial que els altres anys. Fa temps que em voltava pel cap fer un petit viatget familiar amb els pares. D’aquells d’agafar l’avió i anar fora de Catalunya. Més que res perquè als pares els fa una mica d’ànsia anar a algun lloc on no es parli ni català ni castellà.I així és deixen perdre llocs fantàstics que sé positivament que els encantaria visitar .Vam decidir amb el germà que podríem regalar-los un viatget sorpresa a Paris. Com que el meu germà té un fillet de només 2 mesos vam decidir que seria una visita d’ un dia , d’aquestes que amb el Ryanair no et valen gaire i que a mes ja venen quasi muntades,amb un autobús vinculat al vol que et deixa al centre de la ciutat.

Tindríem des de les 10 del matí fins les 6 de la tarda per voltar per París Ciutat. Segur que a la mare li faria molta il·lusió veure la Tour Eiffel. Segur que al pare li agradaria molt veure la Gioconda en directe. Leonardo DA Vinci és un personatge que sempre ha admirat molt. Tant el meu germà , com en Toni com jo ja hem estat a Paris anteriorment , però per a mi el viatget era més especial que mai , per fer-lo en família, amb els pares. Més que pel lloc…El viatge era avui.. És avui.. quan escric aquestes línies es deu estar enlairant l’avió.. I que hi faig jo a casa escrivint aquestes línies..? Perquè no soc allà amb els pares, el germà i en Toni? Doncs mireu nois.. PER BURRA, per això.. Amb tota la il·lusió que havia estat preparant aquesta setmana la ruta, el que podríem anar a veure per fer una mica de guia, les sales del Louvre que prioritzaríem…Aquest matí ens hem llevat ben aviat , ens hem trobat tots a l’aeroport de Girona i quan hem anat a buscar els bitllets… endevineu què ha passat…

[@more@]

El meu DNI…

SI!!! ESTAVA CADUCAAAAAAAAAAAAAAAAAT !!!! ARGGGGGGGGGG MERDA MERDA MERDAAAAAAAAAAAAAA ( sento el vocabulari eh? Però és que no me’n puc estar…)

I no caducat de poc.. caducat d’ un any!!!! Com no me n’ he pogut adonar??? En tot aquest anys he fet servir el DNI moltes vegades! , he anat a Andorra (me’l van demanar a la frontera ) L’ he hagut d’ensenyar un munt de vegades!

M’ han vingut unes ganes de plorar! Però vaja.. que m’ he intentat fer la valenta davant dels papes ( sé que ells els ha sabut el mateix o més greu que a mi ) , els he desitjat bon viatge i me n’ he tornat cap a casa…

I aquí estic.. intentant desfogar-me una mica escrivint al bloc.. a veure si se’m passa la frustració .. Doneu me unes miques d’ànims.. els necessito…

Mirem’ ho pel cantó positiu. Menys mal que me n’ he adonat ara. Si m’arriba a passar a l’ hora d’agafar l’avió del viatge de nuvis hagués estat més greu…

3s comentaris

ONE

M’agrada escoltar música de fa temps (em refereixo a la música dels 80 i 90 ). La majoria de les cançons que m’han agradat han estat , a part de per la cançó en si , per què les associo a un moment de la meva vida, a una persona, a un estat d’ànim, a un sentiment, a una experiència…..i d’alguna manera per uns instant et transporten a el que vas viure mentre escoltaves aquesta cançó.

Això amb passa amb una cançó que sento molt sovint darrerament, One , dels U2 . Darrerament no deixen de posar la versió que n’ ha fet en Bono amb la Mary J Blige. A la ràdio no deixen de comentar les excel·lències d’aquesta versió , però permeteu-me que en difereixi.. com la primera, la dels U2, res.. escolteu-la.. no em direu que no és genial…


Powered by Castpost

Quan tenia 19 anys, en uns dels primer viatges amb amigues, varem anar a London. Va coincidir que mentre érem allà U2 feia una concert a l’estadi ( antic ) de Wembley , en el seu tour Zooropa. No vam poder evitar buscar entrades com fos i anar-hi. Mai havia estat en un concert tan important i menys tan lluny de casa. Hi havia 70 mil persones, el muntatge d’escenari , l’ambient i el lloc eren espectaculars i no crec que se m’ esborri mai la imatge i la impressió del moment en que va cantar One , quasi sense més acompanyament per la veu d’ en Bono que els milers de persones que érem allà que van cantar i paladejar cada estrofa. Cada vegada que escolto One ho recordo…

Vosaltres què en penseu.. millor la original o us agrada més la versió nova amb una veu femenina al mig?

[@more@]

6s comentaris