Després d’anar a veure el divendres la pel·lícula del Tirant lo blanc.. això és el que us recomanaria :invertiu el vostre temps en llegir el llibre.
No és que no resultés una pel·lícula divertida i entretinguda, que ho va ser. Ara … s’ hi ha d’anar sense ànim de comparar amb el llibre. S ‘ han passat per alt la major part de les batalles, tantes vegades resoltes de manera ben enginyosa pel tirant. Les poques que hi ha les han resolt amb una vintena d’extres per banda i amb imatges difoses i mogudes . Han centrat l’argument en la història d’amor entre Tirant i Carmesina, que resulta divertida moltes vegades , però d’altres fan que ratlli l’absurd. Els diners que no s’ han gastat en les batalles ni en els decorats paisatgístics, que resulten molt artificials massa sovint, els han invertit en vestuari. Els vestits que porten , no sé si serien els de l’època però resulten molt bonics i treballats.
Cal dir que vaig anar a veure la versió catalana , on han respectat a Joanot Martorell i han fet una versió en català-valencià antic. No em podia imaginar en Tirant parlant en castellà .És lamentable, com diu en Ricard al comentari del post anterior, que la gran majoria de versions d’ un clàssic de la literatura catalana, siguin en castellà… Nú , la versió catalana està prou ben sincronitzada , val la pena optar per ella si es pot.
En resum , si el que voleu és veure una comèdia-opereta-comico-sentimental… aneu-hi , es passa una estona divertida…En Caspar Zafer , l’actor que fa de Tirant és guapíssim , i serveix per deleitar-se la vista una estona, tot i això no destaca per la seva expressivitat , les actrius , en general , brillen molt més.
Amb tot , eviteu fer gaires comparacions amb la novel·la , perquè la pel·lícula surt perdent de llarg…
[@more@]
Totalment d’acord amb la valroació. JO la vaig anar a veure amb VOS, i resulta que era l’anglesa; o sigui que una decepció més a la llista!!
Jo… la veritat, no he llegit el llibre i tampoc penso veure la pel·li… Per cert, Dizzy, canvi de look en el bloc, no? Ara compartim plantilla! Bé, jo de mica en mica me l’he anat fent més meva…
jo crec que sempre passa el mateix, la majoria de cops la cinematografia adaptada d´un llibre em decepciona, perquè jo m´havia fet a la idea de com serien els personatges i les situacions i després es reflecteix d´una altra manera… a més a més, també s´ha de dir que ser fidel a tantes pàgines d´un mateix llibre és difícil. A mi també em feia bastant respecte anar a veure la pel.li i més quan el llibre és un clàssic com aquest, així que crec que no l´aniré a veure ;-). Per cert Dizzy, crec que li escau molt bé al teu blog el canvi d´imatge ;-)!