JA M’ ESTÀ BÉ!

… per burra i despistada… Estic de tant mala milk. Sigueu macos i animeu-me una miqueta que ho necessito… No us podeu imaginar quina m’ ha passat avui…

Aquesta setmana ha estat l’aniversari de casament dels meus pares. Han fet 40 anys de casats. Amb el meu germà ens estàvem trencant les banyes pensant quin detallet podríem tenir amb ells que fos una mica més especial que els altres anys. Fa temps que em voltava pel cap fer un petit viatget familiar amb els pares. D’aquells d’agafar l’avió i anar fora de Catalunya. Més que res perquè als pares els fa una mica d’ànsia anar a algun lloc on no es parli ni català ni castellà.I així és deixen perdre llocs fantàstics que sé positivament que els encantaria visitar .Vam decidir amb el germà que podríem regalar-los un viatget sorpresa a Paris. Com que el meu germà té un fillet de només 2 mesos vam decidir que seria una visita d’ un dia , d’aquestes que amb el Ryanair no et valen gaire i que a mes ja venen quasi muntades,amb un autobús vinculat al vol que et deixa al centre de la ciutat.

Tindríem des de les 10 del matí fins les 6 de la tarda per voltar per París Ciutat. Segur que a la mare li faria molta il·lusió veure la Tour Eiffel. Segur que al pare li agradaria molt veure la Gioconda en directe. Leonardo DA Vinci és un personatge que sempre ha admirat molt. Tant el meu germà , com en Toni com jo ja hem estat a Paris anteriorment , però per a mi el viatget era més especial que mai , per fer-lo en família, amb els pares. Més que pel lloc…El viatge era avui.. És avui.. quan escric aquestes línies es deu estar enlairant l’avió.. I que hi faig jo a casa escrivint aquestes línies..? Perquè no soc allà amb els pares, el germà i en Toni? Doncs mireu nois.. PER BURRA, per això.. Amb tota la il·lusió que havia estat preparant aquesta setmana la ruta, el que podríem anar a veure per fer una mica de guia, les sales del Louvre que prioritzaríem…Aquest matí ens hem llevat ben aviat , ens hem trobat tots a l’aeroport de Girona i quan hem anat a buscar els bitllets… endevineu què ha passat…

[@more@]

El meu DNI…

SI!!! ESTAVA CADUCAAAAAAAAAAAAAAAAAT !!!! ARGGGGGGGGGG MERDA MERDA MERDAAAAAAAAAAAAAA ( sento el vocabulari eh? Però és que no me’n puc estar…)

I no caducat de poc.. caducat d’ un any!!!! Com no me n’ he pogut adonar??? En tot aquest anys he fet servir el DNI moltes vegades! , he anat a Andorra (me’l van demanar a la frontera ) L’ he hagut d’ensenyar un munt de vegades!

M’ han vingut unes ganes de plorar! Però vaja.. que m’ he intentat fer la valenta davant dels papes ( sé que ells els ha sabut el mateix o més greu que a mi ) , els he desitjat bon viatge i me n’ he tornat cap a casa…

I aquí estic.. intentant desfogar-me una mica escrivint al bloc.. a veure si se’m passa la frustració .. Doneu me unes miques d’ànims.. els necessito…

Mirem’ ho pel cantó positiu. Menys mal que me n’ he adonat ara. Si m’arriba a passar a l’ hora d’agafar l’avió del viatge de nuvis hagués estat més greu…

Tweet