M’agrada escoltar música de fa temps (em refereixo a la música dels 80 i 90 ). La majoria de les cançons que m’han agradat han estat , a part de per la cançó en si , per què les associo a un moment de la meva vida, a una persona, a un estat d’ànim, a un sentiment, a una experiència…..i d’alguna manera per uns instant et transporten a el que vas viure mentre escoltaves aquesta cançó.
Això amb passa amb una cançó que sento molt sovint darrerament, One , dels U2 . Darrerament no deixen de posar la versió que n’ ha fet en Bono amb
Powered by Castpost
Quan tenia 19 anys, en uns dels primer viatges amb amigues, varem anar a London. Va coincidir que mentre érem allà U2 feia una concert a l’estadi ( antic ) de Wembley , en el seu tour Zooropa. No vam poder evitar buscar entrades com fos i anar-hi. Mai havia estat en un concert tan important i menys tan lluny de casa. Hi havia 70 mil persones, el muntatge d’escenari , l’ambient i el lloc eren espectaculars i no crec que se m’ esborri mai la imatge i la impressió del moment en que va cantar One , quasi sense més acompanyament per la veu d’ en Bono que els milers de persones que érem allà que van cantar i paladejar cada estrofa. Cada vegada que escolto One ho recordo…
Vosaltres què en penseu.. millor la original o us agrada més la versió nova amb una veu femenina al mig?
[@more@]
No he sentit la versió amb veu, però segur que millor la original! Jo la tinc associada a guitarreos emocionats en cuines destartalades… passat de monitor!
és la banda sonora de la vida, és la música que ens marca per unes qüestions o per altres; jo escoltant aquesta cançó, sentat sobre la taula de la cuina a casa meva, mirant el concert contra la pobresa on van tocar a Londres, vaig decidir definitivament (després de vore les pros i els contra) l’anar-me’n a acabar la carrera a valència. És una decisió que vaig prendre aquell dia, ho vaig vore clar, un flaix em vingué al cap. Avui, encara que seguisc aqui, tinc la mateixa idea per al curs que ve, que ja està molt més aprop.
m’ha agradat el post molt .)
Molt millor la original!!! El per que? Doncs em porta records amb el meu germà fent excursions, anant amb cotxe escoltant u2 a tot drap…quins records!
Éls U2 són els més grans! La meva cançó preferida és la «New Year’s Day»…I will be with you again! Per cert, el New Year’s Day que vaig passar a Dublin portava una ressaca a sobre que pa que.
A mi això em passa amb «Brown eyed girl» del lleó de Belfast Van Morrisson i els «Ulls de colors mel» dels Pets.
com ja he dit al meu blog… Molt millor l’Original!!! 😀