«YO ME CALMARÉ Y TODOS LO VEREIS»

L’escola bull aquest dies. Tot gira entorn d’aquestes festes que s’acosten. Aquesta setmana passada va arribar el tió. Va m sentir que algú tocava el timbre i tots els nens i nenes, amb les seves mestres van anar sortint a fora. Quina sorpresa! El tió havia arribat a l’escola. Vam buscar-li un espai al jardinet i des que va arribar que cada dia , per torns els nens li van a portar menjar. Té el nas una mica improvisat , però queda divertit , no trobeu?

El dimarts ens va venir a visitar un patge reial! Venia a veure els fanalets que hem estat elaborat als tallers de plàstica. A la ciutat es fa un concurs de fanalets de reis entre totes les escoles on hi ha educació infantil. Ens ha quedat molt guapo i tot amb material reciclat!!! ( bases de plàstic de pizza, tub de cartró tipus paper d’alumini , pasta de sal , plastilina , pintura , paper de seda , , purpurina i molta paciència… que fer un fanalet assequible per tal que nens de 3 a 5 anys puguin fer-ne la major part, no és cosa fàcil. No us en poso una foto perquè encara no s’ han dit els resultats…i s’ha de guardar el secret J

Cada tarda hem dedicat una estona a assajar la cantata que fem el dilluns que ve. Hem volgut fugir de la típica cançó de Nadal i partint d’ una idea que ja es va portar a terme en una altra escola de la ciutat ( i que ens han cedit amablement , res de plagi eh?) hem fet un muntatge basat en el llibre de “El petit príncep “ .Hem resumit la història en un PowerPoint amb so. La història l’expliquen els nens. Ens hem passat unes bones estones agafant els nens un a un i fent-los enregistrar un trosset de frase de la història. Els trossets de PowerPoint van intercalats amb cançons que els nens canten en directe i que , evidentment , tenen a veure amb el conte . Creiem que pot quedar molt bonic i que la llagrimeta d’emoció dels pares ( i dels mestres també) està assegurada. Dilluns que ve us en faré cinc cèntims.

Aquesta tarda , sense anar més lluny me l’ he passada sense nens. A la sala de profes amb alguns pares voluntaris preparant els paquetets que portarà el tió. Ens hi hem estat dues hores ben bones , però creiem que valdrà la pena. Han quedat uns paquets molt complerts i ens hi hem gastat ben poc. Ni hi ha res com anar a demanar una miqueta a algunes empreses , o caixes d’estalvis i et donen de tot: globus, caramels, retallables, bolis , llapis de colors, unes guardioletes molt divertides, pilotes. Al final només ens ha calgut comprar quatre cosetes de xocolata perquè faci més Nadal i apa.. a córrer!!

I això no ha estat res , que la setmana que ve ,concentrat en tres dies tenim: visita dels patges dels reis ( els de veritat , l’altre només va venir un moment pel tema de avaluar fanalet) , visita del father Christmas, anar a l’entrega de premis del fanalet amb els nens ( amb animador infantil inclòs), festival de Nadal pels pares, fer cagar el tió , i per les mestres acabar d’enquadernar i preparar els àlbums de final de trimestre i intentar que tot plegat surti bé!

Ja m’estresso només de pensar en aquests tres dies…

Jejejej i això em recorda en la conya que fèiem avui a la sala de mestres sobre el que diu un mestre de l’escola que cal dir , ben a poc a poc, i amb cantarella inclosa , quan un es posa nerviós

“Un , dos , tres … cuatro , cinco , seis…

yo me calmaré ….y todos lo vereis “

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.