No continuïs llegint si abans no has llegit el post anterior…
[@more@]
Ni un barco , ni un carro , ni un gato , ni un tractor…
El que em va donar la clau va ser el que va fer amb la ma, donar-se copets a la part de dalt del cap. Ja està acostumat a que no se’l entengui , i com que és prou llest el recurs de la mímica li va prou bé. Així doncs, en Rodrigo donant-se copets al cap i a mi que se’m encén la llumeta…
– Du-ós…U ta-tooo!!!
– Aaaaaah! Un CASCOOOOOOOO? UN CASC? ( un casc???? )
– TI ! a a titi
– Per la bici??? Que t’ han portat una bici també els reis?
– Ti
– ( Finalment!!!! ) Veieu nens i nens, que llestos són els reis? Com ho saben que quan anem amb bici hem de portar casc? Sabeu perquè serveix el casc?
.. respostes diverses.. tots estem més descansats.. en Rodrigo , la resta de nens i nenes , que estaven tan o més intrigats , i jo mateixa J
jajaj bonissim.. ha de ser xuli estar amb nens!
Jejeje, que divertit. I que espavilat el Rodrigo! 😮
Hehehehe realment has de ser interpret de signes per entendres els nens!!!
Ei, he rigut molt amb aquesta història. Jo treballo en un Centre Ocupacional de persones amb discapacitat majors d’edat. Ni ha força que tenen dificultats en la parla i constantment em trobo amb situacions com la que descrius.
En aquets casos, et donc la raó, és bàsica la comunicació no verbal que desenvolupa el noi/a i jo afegiria que el fet de coneixe’l també ajuda molt a entendre’l.
Apa doncs, continua amb la reconfortan tasca d’educar!