El primer que em proposo amb les activitats del taller de sentiments i emocions és que els nens comencin a prendre consciència del propi estat emocional i reconeguin també aquestes emocions en altres persones.
Podem entendre l’ “alfabetització emocional” com un dels primes passos per aprendre a gaudir de les emocions, per poder posar-se al lloc emocional de l’altre , per avaluar el que pot ser apropiat i inapropiat de les emocions. I es que saber apreciar i treure un bon partit de les emocions pròpies i comprendre i respectar les alienes comença , en tota cultura per saber-les anomenar i matisar..
Aquestes són les activitats que hem fet durant la primera sessió del taller :
[@more@]
-
El primer que faig en començar el taller és preguntar-los si saben què són això de les emocions i els sentiments. La majoria diuen que no. Els més ben encaminats diuen coses com : “ Jo quan m’emociono , ploro” , “Quan estem contents” , o “ Quan pensem coses”
-
Els parlo breument d’estats emocionals com l’alegria, la tristesa, la por , la vergonya, estar enfadats.. i els proposo un joc. Em poso davant la cara una màscara del revés , que expressa alguna d’aquestes emocions. No em podran veure la cara , però han d’endevinar què és el que em passa mirant com mouré cos, braços i cames. Tinc tres màscares ( una de trista , una d’enfadada i una de contenta ) Les endevinen totes tres quasi a la primera. Després enganxo les màscares a tres llocs diferents de la paret
-
Parlem de com posem el cos en cadascun dels estats emocionals i també com posem els ulls i la boca. Representem cadascun dels tres estats emocionals mirant-nos al mirall. Primer amb la cara i després amb el cos. També juguem a desplaçar-nos per la sala com si estiguéssim tristos, contents, enfadats… Riuen molt i tots hi participen activament , petitons i tot.
-
D’ una en una observem fotos on hi ha nens/es que estan contents, tristos o enfadats. S’estableix una conversa on es demana: com estan cadascun dels subjectes de les imatges , el perquè poden estar així, tot contrastant diferents possibilitats; què els pot passar si segueixen així, com poden canviar la situació o l’estat d’ànim. Després ho aplicarem a nosaltres mateixos plantejant qüestions com: si alguna vegada s’ han sentit així, què és el que els provoca alegria, tristesa…
Algunes respostes :
Em poso content quan…
… em fan un regal , venen els pares, veig coses de xocolata , la mama em fa pessigolles, vaig a les fires , vaig a córrer al parc…
Em poso trist quan …
… els pares se’n van , he caigut, veig guerres a la tele, perdo una joguina
M’enfado quan…
…m’agafen una joguina , vull una joguina i la mare diu que no , em fan mal , ens estem discutint…
M’entendreix un nen de p5 que , tot i ser una mica “trasto” , ha connectat amb les activitats i vol participar contínuament. Fa una aportació ben maca. Quan parlem de la tristesa explica que ell està content i trist . Content perquè li agrada molt l’escola i els amics d’aqui , però que està trist perquè se’n recorda molt de quan estava a la seva casa d’abans , dels amics que tenia allà i que no podia anar a l’escola ( és un nen sudamericà, no recordo de quin país exactament).Les paraules li surten del cor i tots els altres que ja començaven a cansar-se i a bellugar callen i se l’escolten.
-
Expliquem un conte anomenat “ No et desanimis” . Té uns dibuixos molt bonics i tracta d’ un Coala que es posa trist perquè és petit i hi ha algunes coses que encara no sap fer. Al final aprèn a no enfadar-se i a continuar-ho intentant fins que se’n surt de tot allò que es proposa aprendre. El conte és una excusa per fer sortir situacions dels nens i nenes on es poden haver sentit així.
-
Al final de la sessió mirem fotos de pallassos tristos i contents. Per acabar triem quin pallasso ens agrada més i ens pintem la cara de pallasso trist o content. La majoria vol el content . Als que trien el pallasso trist els pregunto com és que els agrada més, si és perquè ells es senten tristos.. Tots diuen que no, una nena em diu que els ulls dels pallassos tristos també són bonics. Estic d’acord
En general estic força contenta d’aquesta primera sessió , tot i que no ha funcionat igual de bé amb tots els vuit grups que he tingut. ’ El primer dia de començar el taller d’emocions no tenia gaire clar com aniria el fet de tenir en les mateixes activitats nens /es de p3 a p5. Ha resultat més positiu del que em pensava: els de p5 ajuden als petitons i els serveixen d’estímul. M’esperava que els de p3 amb prou feines participessin , però la veritat és que les aportacions dels més grans els ajuda a entendre què s’espera d’ells, i encara que alguns es mostren tímids a parlar davant el grup , forces es llancen a dir la seva.
D’ aquí unes dies us explicaré la segona sessió . Encara l’ he d’acabar de preparar . Si algú té algun suggeriment d’activitat o de conte bonic que creieu que em pugui servir deixeu-me’l per aquí en els comentaris J
THANKS AVANÇADES
