AJUDA???

Estic emprenyada. Emprenyada i decebuda…Estava mirant l’ Entre línies i acaben de fer un reportatge sobre Ajuda en Acció . De fet sobre el cas d’ una senyora que ha anat a el Salvador a veure el seu nen apadrinat des de fa anys i per veure in situ fins a quin punt l’ ha beneficiat a ell i/o a la seva comunitat aquest apadrinament. El que s’ hi ha trobat ha estat força decebedor. Pel nen quatre llibretetes a l’any i una capsa de colors i per la comunitat unes aportacions força minses i ridícules.

[@more@]

Fa anys que tinc una nena apadrinada amb Ajuda en Acció ( des del 1993 , crec ) . Ho vaig decidir el primer any que vaig treballar de mestra i vaig començar a cobrar un sou raonable, que una part aniria per ajudar algú que no hagués tingut la mateixa sort que nosaltres. El fet d’apadrinar un infant i d’alguna manera ajudar-lo, tot i que ja tenia clar que potser a ell directament no arribaria l’ajuda , però sí a la seva comunitat , ja em semblava que era un petit granet de sorra. Però aquest reportatge m’ ha decebut molt.

Primer vaig apadrinar la Tibananuka Grace, d’ Uganda . Quan van anar passant els anys un dia em va arribar una carta dient que la nena ja s’ havia fet gran per l’edat que se suposava que duraven els apadrinaments i que a partir d’ara i si jo no deia el contrari , me’n assignaven una altra. Ara en teoria estic apadrinant una nena que es diu Florence Nanzala. Ara mateix tinc la seva foto aquí al davant. Per l’any estimat de naixement deu tenir uns deu anys ara mateix. Cada mig any rebo alguna carta amb alguna dibuixet molt esquemàtic d’ella , alguna lletra que ha escrit, i una carta que se suposa que escriu algú que em transmet el que voldria dir-me la nena.

Quina ràbia m’ ha fet quan al reportatge ensenyaven a un nen que portava uns 8 anys apadrinat i li mostraven tot de dibuixos que havia rebut la seva padrina. La majoria de dibuixos no els reconeixia i deia que no eren seus. Deu passar el mateix amb els que he rebut jo?

No vull contribuir a enriquir les butxaques de qui , en nom de l’ajuda als altres, i jugant amb els sentiments de la gent, es lucra d’aquesta manera. Fent números de el que cobren de cada padrí anualment , amb el piló d’apadrinaments que hi ha hagut darrerament, no té res a veure amb les quatre xorradetes de projectes que sembla ser que han financiat. Per qui no hagi vist el programa, quan la senyora “padrina” va al delegat d’Ajuda en Acció de la zona de El Salvador a demanar-li explicacions de quins han estat els projectes i de , realment, a on han anat els diners no en treu l’aigua clara. Li expliquen que s’ han fet projectes més de caire general que afectin a tothom. Ella continua investigant i de tot això només en pot veure un hortet que ha rebut les llavors i les mangueres per regar, una paret de rajols que no arriba a un metre com a tanca d’ una escola i una “ cuina” de llenya lamentable com a ampliació d’ una escola… ah.. i després de vuit anys ara comencen a fer una escola.. però amb tots els diners que han rebut en tot aquest temps.. potser ja n’ haurien pogut construir cinquanta.

En fi.. no tinc ganes d’ escriure més sobre el tema. Algú de vosaltres ha vist el programa i s’ ha sentit una mica així com jo? La veritat és que ara mateix el que tinc ganes de fer es buscar la manera de donar-me de baixa de l’ ONG així que pugui..i quan vulgui ajudar a algú.. ja ho intentaré fer-ho de manera més directa…

Tweet