PRACTICANTS

Aquest dies tenim una practicant de segon de Magisteri a l’escola. Hi estarà quinze dies i en principi ha de seguir un grup –classe en totes les activitats que faci. Jo me la trobo a p3 a les tardes i suposo que també a l’ hora d’anglès.

Recordo les meves pràctiques quan estava estudiant. Em feien tanta il·lusió! A primer estàvem una setmana i vaig triar l’escola del meu poble , on havia anat jo de petita. Més que res per veure les coses es de l’altra banda. A segon vaig triar una

[@more@]escola de rodalies de ciutat amb força immigració , amb majoria de castellano – parlants i diguem que de classe mitja – baixa. Més que res per a veure una escola amb “marxa” on els mestres s’ haguessin de posar les piles de veritat. Així sabria de què anava si mai em tocava algun lloc així.

El darrer any vaig triar una escola privada concertada per les meves pràctiques de dos mesos i hi vaig estar de meravella. Recordo que jo el que volia era aprendre, preguntar, que em deixessin fer coses, veure classes i maneres de fer ben diferents , provar com me’n sortiria amb els nens… Vaja que intentava absorbir tota la informació que m’arribava conscient que aprendria més i em serien més útils aquests dies de pràctiques que la resta de la carrera.

Ara ja fa 13 anys que faig de mestra i he tingut oportunitat de conèixer moltes noies ( i també algun noi) en pràctiques a l’escola on he treballat. Alguns de passada els veia perquè eren a la classe on em tocava anar a English i durant dos anys jo vaig tenir una practicant de tercer que em seguia a tot arreu durant dos mesos.Al principi fa una mica de vergonya tenri algú allà mirant com fas classe, especialment quan encara fa poc que treballes i vas una mica insegura . Més endevant t’ hi acostumes i fins i tot s’agraeix la companyia , l’intercanvi i poder comentar el que fas i perquè ho fas amb algú .

Una de les dues experiències com a tutora de pràctiques de tercer va anar molt bé. Em vaig trobar amb una noia trempadíssima , que em va ajudar molt, treballadora, amb idees , s’entenia bé amb els nens … va fer unes pràctiques molt profitoses. De l’altra.. no se si parlar-ne: fatal, passota , arribava a mig matí injustificadament molts dilluns ( coincidint amb la ressaca dels cap de setmana ), no s’ interessava per res,amb prou feines es preparava les classe que havia de fer, i ni us vull parlar de els merders que va arribar a muntar a l’escola.

No puc entendre , doncs, que vingui algú en pràctiques a l’escola, comenci per dir que ella està aquí de rebot ,que de fet no vol fer això , que cada dia marxarà mitja hora abans per no sé quin motiu , que faltarà algun matí per no sé quin altra causa, que com és que ha de fer l’horari que fem els mestres al migdia , si no pot marxar a la mateixa hora que els alumnes . Com s’ ho farà quan hagi de fer de mestra de veritat amb tot el que implica ?

No ho puc entendre.. jo que m’esperava els dies de pràctiques amb candeletes i una il·lusió enorme per aprofitar-los al màxim. Espero que el temps, l’experiència i el contacte amb l’escola la vagi canviant i li encomani la il·lusió i les ganes de viure de veritat la feina de mestre. Sense això crec que és molt complicat exercir sense acabar estressat , desanimat i directe al burn-out

Tweet