Si no heu llegit el post anterior us recomano que hi feu una ullada abans de llegir aquest o no sabreu d’ on baixa res 🙂
– Vine més a prop , nena que pugui veure’t.
La Caputxa vermella va dir:
-Ah ! No me’n recordava que a nivell òptic , ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls més grossos que tens!
-Ès que han vist molt i han perdonat molt, filleta.
-Àvia, quin nas més gros que tens…Relatívament , es clar , i sens dubte atractiu, a la seva manera.
-Ès que ha flairat molt i ha perdonat molt filleta.
Àvia , quines dents més grosses que tens!
-Estic content de ser qui sóc i com sóc – va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes , decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar , alarmada no pas per l’evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal..
Els xiscles els va sentir un company llenyataire que hi passava ( ell s’ estimava més que li diguessin " company tècnic en carburant forestal" ) Va entrar corrents a la caseta, va veure l’avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral , però , la Caputxa Vermella el va aturar en sec.
-Escolta noi! Què t’ has cregut? – li va preguntar la Caputxa vermella
El company llenyetaire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.
-Entres aquí com un individu d’una civilització primitiva, deixant que l’arma pensi per tu! Sexista! Discriminador d’espècies animals! Què et fa pensar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l’ajut/da d’una persona masculina?
Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella , l’àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll.
Després d’aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella , l’àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.
I com diria als meus alumnes… Conte contat , ja s’ ha acabat! Que us ha agradat??
[@more@]
uo uo. m’acabu de llegir com tu has dit la primera part!
Simplement, un compte fenomenal!
M’ha agradat molt!
Fa dies que tinc un dubte.
Tan en el compte de la caputxeta vermella, com el de les 7 cabretes, el llop acaba amb les pedres a dins la panxa?
es que no aconsegueixo recordar-me’n
massa alternatiu pel meu gust… a vegades m’agraden les coses clássiques… com va tot Dolo?