Aquest dissabte passat , mentre molts catalans gaudien com poques vegades veient un partit de futbol , jo estava no gaire lluny de la font de Canaletes , disfrutant d’ una obra de teatre que recordava i recordaré temps: varem anar al Victòria a veure Mar i cel.
Jo ja l’havia vista , però en la seva primera edició , fa més de quinze anys. Hi vam anar en una sortida amb l’ institut. Jo devia fer segon o tercer de BUP , no ho recordo bé. El que sí recordo és l’ empremta que em va deixar. La meva experiència amb el teatre es reduïa, en aquella època , a alguna representació dels Pastorets i quatre obretes senzilles de teatre de poble ( d’ espectadora ) . Veure que el teatre em podia emocionar de veritat, la música en directe, les veus dels actors , la posta en escena enèrgica , acurada, emotiva , intensa.. em va tocar de veritat. Després de la sortida em van venir ganes de descobrir més de Guimerà. Vaig estar llegint Terra Baixa, una mica de poesia… I des de llavors que sempre que he tingut oportunitat d’anar a veure teatre d’ una mica d’envergadura , no ho he deixat escapar. Mar i Cel m’ hi va obrir les portes i les ganes.
En aquella època també feia de monitora de casal d’estiu , i engrescats com estàvem en el tema del teatre el grup de monitors que ho portàvem vam estar uns anys organitzant uns festivals dels infants basats en obres de teatre . La que vam fer de Mar i cel , amb nens i nenes de cicle inicial , ens va portar molta feina , però la recordo molt bonica. Varem representar tres o quatre cançons i la resta vam simplificar al màxim l’argument. Va quedar molt bé i de passada vam apropar els nens al teatre partint del que en aquell moment es comentava i vivia. Entre una cosa i altra vam acabar aprenent –me de memòria la majoria de cançons del k7.
Que bé ho vaig passar el dissabte, ho vaig gaudir fins i tot més que la primera vegada. Em vaig emocionar més i tot, no puc evitar que em baixin quatre llàgrimes quan alguna cosa m’agrada i m’arriba de veritat.
[@more@]
Jo l’he vista tres cops. Els dos primers, la primera vegada que la van estrenar. He de confesar-te que hi vaig anar amb molta il.lusió, em van regalar les entrades els amics i vaig tornar-me a posar el CD abans d’anar-hi. La veritat és que la tercera vegada em va decepcionar, em va agradar tornar a veure el vaixell però vaig trobar que les veus no eren com les originals. Tot i així, me n’alegro d’haver-la pogut veure de nou, com una pel.lícula que tornes a veure després de molt temps,no?
GRCIES