VISCA ELS TRES REIS

A petició la Laura, quatre apunts dels orígens la tradició dels reis a casa nostra:

En la antiguitat el qualificatiu de mag és donava a la gent que endevinava el futur mitjançant la interpretació de les estrelles.

Segons diu la història, va haver-hi el sorgiment d’una estrella, interpretada pels mags, que coincidia amb el naixement de Jesús i que havia de ser rei dels Jueus. Llavors aquestes mags que venien de l’orient és varen desplaçar fins a Jerusalem, per veure aquest recent nascut que hauria d’ésser el Salvador de la humanitat.

El nom de reis es va donar cap al segle XII i que significava que eren els grans representants del país d’ on eren originaris.

Els colors de la pell dels Reis era representatiu de que eren els emissaris de totes les races.

El nombre de Mags no esta clar, però el nombre de tres, va dir-se perquè era la interpretació dels regals oferts al recent nascut com a proper Rei de reis " Or pel Pare com a Rei"; " Encens per l’esperit Sant" i " Mira pel fill, com símbol funerari per la futura mort a la Creu".

La data del 6 de Gener va donar-se després i s’ha guardat com a data " Màgica" per el repartiment de regals entre tothom.

No sé si aniré a esperar els reis avui. Al final no hi podem anar a Vic, ni al meu poble, ni amb la nebodeta. Potser agafaré el cotxe i aniré a veure la cavalcada a Girona a veure si llueixen els fanalets del concurs.

Sempre havia vist la cavalcada de reis al meu poble, que és un poble de 200 habitants de la Selva i la veritat és que era força entranyable. Tothom es coneix, la gent canta , per animar una mica tot plegat els reis són més propers. Tinc un molt bon record de quan , fa uns anys , vaig fer de patge principal del rei Negre. El rei anava a cavall i jo amb una bossada de caramels i totalment irreconeixible – només se m’ veien els ulls ! – anava a peu al costat del reis donant caramels i fent manyagues als nens. Com que m’ havien dit que no parlés amb ningú no em coneixien ni els meus familiars quan m’ hi vaig acostar. Va estar molt divertit.

L’experiència dels darrers anys a Girona i a Vic , ja em va agradar , però sabeu què? La vaig trobar més freda. Molta més carrossa i gent implicada però la gent no cantava! Tot plegat semblava més llunyà. Què passa , és que fa molta vergonya? Us heu de deixar portar per la il·lusió col·lectiva, o com a mínim per la dels infants…

I si no us en sabeu cap aquí en teniu unes quantes cançons d’anar a esperar els reis. I si teniu petits a casa recordeu que el millor regal ( com molt bé avui recordaven molt bé al 3/24 ) és passar temps de qualitat amb ells.

[@more@]

Tweet