Ja hem passat un trosset de festa… El Nadal a casa, com a la majoria de les vostres, és festa de familia. Sopem tots junts el 24, fem una xocolatada xocolata a la nit amb tietes i cosins, i l’endemà , tió i dinar amb l’altre tros de family, que si tens parella s’ han d’acontentar les dues bandes.
Nadal és viu diferent si hi ha mainada pel mig. Des que tenim nebodets hem recuperat el tió a casa, hem tornat a cantar nadales tots junts i aquesta festa s’ ha fet més entranyable , si cap.
Sabeu d’ on ve tot això del tió?
Aquesta és una de les nits màgiques de l’any. Especialment per a la mainada.
Per entendre aquesta festa cal considerar que antigament l’arbre era la font i matèria primera per tota mena d’eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales….), per tot això calia fer una festa on l’arbre fos el protagonista, una mena de festa de l’arbre.
A determinats llocs del món s’engalanaven els avets i d’altres ,mentre se’l cremava ,se’l presentava alhora com a font de joia i alegria, d’on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces… que després, durant els dies de Nadal s’anirien consumint.
El Tió, Tronca, o Soca de Nadal des de ben antic ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l’abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l’adornava, se’l disfressava i pintava. Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l’ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.
La festa del "Caga tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms:
-
A Euskadi és l’Olentzero-emborra, que aquest Nadal n’ han fet una pel.lícula i tot.
-
A l’Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad,. En una zona és una tradició semblant a fer cagar el tió i en altres el tió el cremen , ja que creuen que els portarà prosperitat a la família.
-
a
la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio. En aquesta festa el més ancià de la familia vessa tres gots de vi sobre el tió i pronuncia una benedicció segons el ritus provençal. Abans de posar-lo a la llar de foc . l’alça ajudat del més jocs, dóna tres voltes a l a taula i una vegada encès ("cacha" = encendrw, "fio" = foc) ja es pot començar la vetlla familiar cantant cançons de Nadal. típicos cuentos y villancicos.
-
A
la Vall d’Aran el Nadau Tidún. Atenció a la cançoneta en aranès J
"Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún. "
a
Ara que tota la festa del tió ja ha passat ,el tió ja ha tornat , poc a poquet cap al bosc , a la muntanya. Aprofitem totes aquestes festes , que tenim trossets de natura a casa ( tió , arbre, pessebre…) per observar amb els infants la vegetació de l’ hivern, els paisatges gebrats , a no abusar de collir verd: una petita branca, un brot, son prou com a símbol de natura, no malmetre el bosc i en general , a estimar i respectar la natura.
[@more@]
Nadau tidún!! Jejeje, és molt curiós això de les llengües… 😀 Feliç St. Esteve!! 😉