Avui hem fet la primera sortida del curs. Ha estat només pel matí i hem anat a titelles a la Devesa.

Al principi de fer de mestra m’atabalava força a les sortides. No podia evitar comptar els nens una i altra vegada mirant a tot arreu per no perdre’n cap o que ningú prengués mal. Amb el temps vas aprenent estratègies per tenir-ho tot controlat amb més facilitat.

M’agrada el sistema de l’escola de fer les files per les sortides. Cada escola ho fa a la seva manera : en algunes escoles les files es fan un darrera l’altre, en fila índia , per classes, agafats o no de la bata, amb una corda a la que agafar-se (normalment només els més petits), de vegades de dos en dos…De fet tan és un sistema o altre mentre funcioni i es pugui tenir el grup tranquil i controlat. A la meva escola s’ opta per files de dos en dos , però barrejant els petits amb els grans. Cada nen/a de p5 agafa de la mà un de p3. Els petits se senten mes segurs i menys perduts i els grans, fins i tot els més moguts , es tornen “més seriosos” amb la responsabilitat de cuidar d’ un petit.

Hem agafat el trenet Gerió , que ens ha vingut a buscar a l’escola i ens ha portat fins la Devesa. Han gaudit molt saludat a tothom pel carrer. De fet la gent també els anava saludant per iniciativa pròpia. Feia gràcia veure el trenet tot carregat de nens de parvulari mirant-ho tot .

Quan hem arribat a la Devesa hem trobat una visió molt diferent a la dels darrers dies: Tot estava molt tranquil… desconegut ! La majoria d’atraccions estaven tancades o de neteja i a la Devesa només hi havia , a part d’algun firaire, algun altre grup de parvulari , que , com nosaltres també anava a titelles.

Els nens s’ ho han passat molt bé amb les titelles, però a mi m’ han decebut força. L’argument era senzill i previsible: nen espavilat capturat per la bruixa – bruixa es vol menjar el nen- amic del nen el salva de la bruixa.

Amb tot , això no és criticable , ja que amb els infants, de vegades ,els contes més simples poden ser un èxit si se’ls sap enganxar i fer participar. Els titellaires, eren molt experimentats, tenien certa gràcia , sabien com fer riure els nens i reclamaven la seva col·laboració contínuament. La part que m’ ha decebut és com han portat el desenllaç. La manera de guanyar la bruixa ha estat una llarga baralla a cops de pal al cap. L

D’acord que un recurs molt recurrent de les titelles és la patacada al dolent, però una cosa és l’ us i l’altre l’abús. Han estat una bona estona recreant-se en els cops de pal d’ un i a l’altre , incitant a que els nens animessin els dos que es barallaven a donar més cops. Al final quan la bruixa ha quedat cruelment estabornida l’ ha tirat a l’ olla bullent….

Potser pensareu que estic exagerant, però per aquí es comença, després vindrà quan demanen joguines violentes i d’aquí a uns anys acabarem creant personetes perfectes per càstings de “Gran Hermano”

Crec que hi ha moltes altres maneres més imaginatives i divertides de fer guanyar el bo i fer perdre el dolent. A l’escola fem el que podem per fer entendre als nens que quan tenen un problema s’ ha d’intentar pensar i parlar i no arreglar-ho a patacades . La llàstima és que des de l’entorn proper del nen massa vegades és ven com a bona l’actitud contrària.

I com a cop de gràcia final…..

Des de la gran majoria d’ escoles s’ intenta promocionar hàbits saludables d’alimentació. Normalment no es reparteixen llaminadures de premi si no és en casos molt especials. Pels aniversaris optem per fer un berenar entre tots en comptes de deixar que qui faci anys porti llaminadures pels altres ( es convertia en una competició desigual de “a veure qui en porta més , més grosses i més cares” ) Doncs bé , com complement de la sessió de titelles una bossa plena de “xuxes” per a cada nen de regal dels titellaires ( i no parlo de un ni dos ni tres ni cinc per a cada nen.. força més)

Buuuuuffff….. els hem hagut de repartir, però hem intentat deixar ben clar per les famílies de qui provenia l’ obsequi…

[@more@]

Tweet

Avui hem fet la primera sortida del curs. Ha estat només pel matí i hem anat a titelles a la Devesa.

Al principi de fer de mestra m%u2019atabalava força a les sortides. No podia evitar comptar els nens una i altra vegada mirant a tot arreu per no perdre%u2019n cap o que ningú prengués mal. Amb el temps vas aprenent estratègies per tenir-ho tot controlat amb més facilitat.

M%u2019agrada el sistema de l%u2019escola de fer les files per les sortides. Cada escola ho fa a la seva manera : en algunes escoles les files es fan un darrera l%u2019altre en fila índia , per classes, agafats o no de la bata, amb una corda a la que agafar-se (normalment només els més petits), de vegades de dos en dos. De fet tan és un sistema o altre mentre funcioni i es pugui tenir el grup tranquil i controlat.

A la meva escola s%u2019 opta per files de dos en dos , però barrejant els petits amb els grans. Cada nen/a de p5 agafa de la mà un de p3. Els petits se senten mes segurs i menys perduts i els grans, fins i tot els més moguts , es tornen %u201Cmés seriosos%u201D amb la responsabilitat de cuidar d%u2019 un petit.

Hem agafat el trenet Gerió , que ens ha vingut a buscar a l%u2019escola i ens ha portat fins la Devesa. Han gaudit molt saludat a tothom pel carrer. De fet la gent també els anava saludant per iniciativa pròpia. Feia gràcia veure el trenet tot carregat de nens de parvulari mirant-ho tot .

Quan hem arribat a la Devesa hem trobat una visió molt diferent a la dels darrers dies. Tot estava molt tranquil, desconegut . La majoria d%u2019atraccions estaven tancades o de neteja i a la Devesa , a part d%u2019algun firaire, algun altre grup de parvulari , que , com nosaltres també anava a titelles.

Els nens s%u2019 ho han passat molt bé amb les titelles, però a mi m%u2019 han decebut força. L%u2019argument era senzill i previsible: nen espavilat que la bruixa l%u2019agafa- bruixa es vol menjar el nen- amic del nen el salva de la bruixa. Amb tot , això no és criticable , ja que amb els infants, de vegades els contes més simples poden ser un èxit si se%u2019ls sap enganxar i fer participar. Els titellaires, eren molt experimentats, tenien certa gràcia , sabien com fer riure els nens i reclamaven la seva col·laboració contínuament. La part que m%u2019 ha decebut és com han portat el desenllaç. La manera de guanyar la bruixa ha estat una llarga baralla a cops de pal al cap. L

D%u2019acord que un recurs molt recurrent de les titelles és la patacada al dolent, però una cosa és l%u2019 us i l%u2019altre l%u2019abús. Han estat una bona estona recreant-se ens les cops de pal d%u2019 un i a l%u2019altre , deixant que els nens animessin els dos que es barallaven per donar més cops. Al final quan la bruixa ha quedat cruelment estabornida l%u2019 ha tirat a l%u2019 olla bullent….

Potser pensareu que estic exagerant, però per aquí es comença, després vindrà quan demanen joguines violentes i d%u2019aquí a uns anys acabarem creant personetes perfectes per càstings de %u201CGran Hermano%u201D

Crec que hi ha moltes altres maneres més imaginatives i divertides de fer guanyar el bo i fer perdre el dolent. A l%u2019escola fem el que podem per fer entendre als nens que quan tenen un problema s%u2019 ha d%u2019intentar pensar i parlar i no arreglar-ho a patacades . La llàstima és que des de l%u2019entorn proper del nen massa vegades és ven com a bona l%u2019actitud contrària.

I com a cop de gràcia final…..

Des de la gran majoria d%u2019 escoles s%u2019 intenta promocionar hàbits saludables d%u2019alimentació. Normalment no es reparteixen llaminadures de premi si no és en casos molt especials. Pels aniversaris optem per fer un berenar entre tots en comptes de deixar que qui faci anys porti llaminadures pels altres ( es convertia en una competició desigual de %u201Ca veure qui en porta més , més grosses i més cares%u201D ) Doncs bé , com complement de la sessió de titelles una bossa plena de %u201Cxuxes%u201D per a cada nen de regal dels titellaires ( i no parlo de un ni dos ni tres ni cinc per a cada nen.. força més)

Buuuuuffff….. els hem hagut de repartir, però hem intentat deixar ben clar per les famílies de qui provenia l%u2019 obsequi…

[@more@]

Tweet