CRÒNICA DE 24 HORES a ANDORRA

Divendres 8.15 Marxem de casa direcció Olot, Ripoll per túnels de Cap Sacosta , Ribes i enfilem la Collada. No hi ha gaire trànsit , els que van a esquiar , ja hi deuen ser, nosaltres que no tenim pressa hem anat més tranquil·lets. Comencem a veure neu a prop a mitja collada. Bellver de Cerdanya , la Seu.. i ja som a Andorra.

[@more@]

Hi entrem a quarts de 12 convençuts que no trobarem cua.. qui entra a Andorra a aquesta hora? Doncs nosaltres i uns quants més… a la frontera andorrana demanen DNI cotxe si cotxe no i acaben formant una cua que no vegis. Arribem a Andorra la Vella , anem a les Escaldes buscant l’ hotel i ens confonem de carrer. Al final aparquem el cotxe, ens instal·lem i ja estem a punt per anar de shopping . Però què es pot fer a Andorra si t’ hi penses estar 24 horetes i no vols anar a esquiar?.. Doncs està clar.. de botigues i Caldea.

Botigues i botigues i gent amb bosses amunt i avall. La part bàsica no ha canviat gaire. Els detalls sí. Ja no es veuen tants equips de música i vídeos a les botigues. Ara acaparen aparadors els mòbils, les càmeres digitals de fotos i de vídeo, mp3s ,els perfums i cremetes ( això com sempre), les joies i la roba.

Això és el paradís de la roba! Ja n’ hi havia tantes de botigues guapes i grosses de roba quan hi vaig anar per darrer cop? Mirem i remenem i al final no ens comprem gaire res.

Comença a ploure. ARGGG No ens detura, continuem amunt i avall sota el paraigües , fins que les botigues tanquen , sopar i a mumir que l’endemà hi ha Caldea. L’endemà al matí ja no plou però fa un fred que “pa qué “! A les deu ja estem preparat per entra al Caldea. De relaxar-nos justet , pq durant una hora s ‘hi està bé , però cap ales onze comença a omplir-se a sac i hi ha fins i tot cues ! per solidaritzar-se amb els de la frontera. Ens hi estem les tres hores de rigor, fins que estem arrugadets de quasi tot arreu , que s’ ha d’amortitzar els diners que val l’entrada. Quan sortim cauen volves de neu! Molt bonic, però nosaltres ens hem proposat tornar ja , a veure si ens estalviem alguna cua! . És quasi hora de dinar , pensem que podrem sortir tranquil.lets, , però no, abans de St Julià de Lòria hi ha un bon col·lapse circulatori. Després de mitja horeta llarga aconseguim sortir d’Andorra.. Són quarts de tres. Anem tirant i ens aturem a Martinet a dinar. Que bonic està el Cadí tan blanc!

No sabem què passarà amb la collada, si veiem que hi ha nevat ( el temps preveia neu per sobre els 600 metres) passarem pel túnel de Cadí. Al final no cal, fa solet i anem tirant passant per la Molina. A la collada no hi ha neu per fa una ventada que deu n’ hi do. Es veu com el vent fa volar la neu de dalt de les muntanyes ( això tenia un nom.. no me’n recordo) , arribem a Ripoll, fem una mica més de cua , per acabar-ho de rematar i cap a quarts de set de la tarda arribem a caseta.

Mmmm resumint.. de desestressar-nos no gaire, però ha estat un cap de setmana entretingut i diferent…

A veure si demà recordo agafar el Toblerone que he portat per menjar a la sala de profes. El divendres quan els vaig explicar on anava fèiem conya de les coses tipicorres que s’acaben comprant a Andorra.. doncs apa… Toma Toblerone…

Bonanit!

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a CRÒNICA DE 24 HORES a ANDORRA

  1. Ara que ho penso, això d’arribar a Andorra des de les comarques de Girona és una mica complicat. Els Pirineus travessar-los de Sus a Nord és fàcil però si vens de Girona ja sembla més xung. Jo fa anys que no vaig a Andorra, potser 5; i això que quan era petit hi anava 10 vegades l’any com a mínim.

  2. nú diu:

    Anar de visita a Andorra és molt maco, però viure-hi …

  3. Nica diu:

    Eiiiiii Dizzy!!!!!! Potser me´n vaig a Caldea amb els meus amics durant 1 o 2 dies per setmana santa, creus que val la pena el val de 3h? Com és l´experiència??

  4. Ainalma diu:

    Jo també hi vull anar!!!I vull veure la neu, que mai no l’he vista…
    🙁

Els comentaris estan tancats.