Felicitacions a tv3 , per tenir encara bones idees, i oferir-nos de tant en tant algun molt bon programa. Ara que la televisió es pot mirar tan poc ,i que el 90% de la programació és pura porqueria .. és d’agrair veure que encara es pot fer un programa sobre la vida de les persones amb bon gust i a sobre interessant.
Per qui no l’ hagi vist , “ Generació D” ha estat una mena de reportatge que es va començar a gravar fa 14 anys. Es van triar una sèrie d’adolescents, de 15 i 16 anys i se’ls formulaven tot de preguntes sobre la vida, l’amor , la feina , plans de futur, ideals i ideologies.. una mica de tot. Set anys després se’ls va tornar a gravar, fent-los preguntes semblants reflexionant com havien canviat , i els que els depararia el futur, i finalment fa uns mesos , set anys després de la segona trobada han tornat a repetir , mirant enrere , veient com els havia anat canviant la vida.
I jo m’ hi he vist. En tinc 33 ara, i m’ hi he vist en aquells nois i noies d’institut, he recordat alguns dels meus companys i amics d’insti , ( Déu meu quins pentinats i quina roba es portaven.. però és que jo també anava així…) .Tants plans de futur que teníem tots, i pensant en el que els ha deparat la vida a uns i a altres… a alguns els ha anat molt bé, d’altres no tant, alguns ja no hi són…com al programa..
També m’ he reconegut als vint i pocs, començant la meva vida laboral , havent aconseguit alguns dels propòsits que tenia d’adolescent, però havent rebut també algunes patacades de la vida , que fan mal , però que ajuden a créixer.
I també m’ he vist ara , més madura , amb molt més viscut, però amb tants plans de futur…
Com seran tots ells d’aquí a set anys? Tornaran a fer el programa per recordar les tres entrevistes anteriors?
I on seré jo? Com m’ haurà anat tot?
[@more@]
si noia… a mi m’has fet pensar també. Fa 7 anys..jo en tenia 16 i l’unica preocupació que em rondava el cap era entrenar més o menys hores (t’en recordes, va ser quan vam fer el sopar intercom!), a part de sortir algun cap de setmana i algun bailet que m’agradava. Ara amb 23 tampoc he canviat tant. estic a un pas d’acabar la uni (com tu com recordes al reportatge), i .. sense gaires definicions de futur, a part d’un amor transoceànic i moltes ganes de fer coses! 😀 m’encanta llegir la teva web, ho saps! petonetssssss per cert… enviam el teu mobil per email! muaks
Un programa interessant. Crec que el problema d’aquesta generació ‘D’ com la vostra és que la societat l’ha pujat en un món en el qual sembla que tot és possible -abans hi havia moltes limitacions, econòmiques, polítiques, per estudiar- i, per tant, és molt més difícil entomar que no tot s’aconsegueix i que la vida no és igual per a tothom, malgrat que es parteixi d’un mateix lloc. La sort, l’atzar, les circumstàncies… tot contribueix a forjar un determinat destí.
Sí, realment és interessant fer un cop d’ull enrere. Personalment, sempre intento tenir present què en volia fer de la meva vida i ara tinc una feina que el més positiu és que està a un quart d’hora de casa i que no és prou bona per entusiasmar-me ni prou dolenta per marxar-ne. També tinc una pila d’il·lusions que ja començo a entendre que no estic feta per aconseguir
Sí, realment és interessant fer un cop d’ull enrere. Personalment, sempre intento tenir present què en volia fer de la meva vida i ara tinc una feina que el més positiu és que està a un quart d’hora de casa i que no és prou bona per entusiasmar-me ni prou dolenta per marxar-ne. També tinc una pila d’il·lusions que ja començo a entendre que no estic feta per aconseguir
ja ho diuen, el set és un número màgic 🙂
Realment la idea d’aquest programa és bona. Cal felicitar-los! I al veure’l jo també deia: Com podiem vestir-nos així?!
Fa 7 anys tot just començava la universitat. N’han passat de tots colors des de llavors! I d’aquí a set anys més com m’imagino? Doncs suposo que amb la mateixa feina, però poster no a la mateixa escola, i amb pis de propietat. Com pot ser tan difícil dir què faràs?
Jo també el vaig veure… era interessant perquè realment la gent que hi sortia era ben diferent. I sense voles t’identifiques amb alguns d’ells, no?