AMB LA LLUM DEL FANALET…

De tant en tant em miro les estadístiques del bloc que ofereix el blocat. És curiós veure de quina manera ve a parar la gent a “diari d’ una mestra”. Força visites arriben aquí perquè han estat buscant altres coses al google i els ha sortit entre els resultats el meu bloc . Potser algun cop han trobat el que busquen , però suposo que la majoria de vegades surten decebuts.

He vist com varies vegades gent que busca al google sobre “com fer fanalets de reis” acaben anat a parar aquí .. i pobrets es troben que de fanalets només els menciono en un post.

Doncs bé , per aquest que arribeu aquí buscant idees de com fer un fanalet , a veure si us ajudo una mica. A la meva ciutat s’ organitza un concurs de fanalets de reis . Hi participen totes les escoles de la ciutat que vulguin , amb dues categories : nens de p3 i p4 i nens de p5 i 1r de primària . Es tracta que els nens facin un fanalet a l’escola, de manera que quedi ben bonic i original , i de passada, que els nens en participin al màxim de la seva elaboració.

A la meva escola el tema de si ens presentàvem al concurs va portar força polèmica al claustre de professors, primera perquè siguem realistes, fer un fanalet presentable a nens de educació infantil requereix molta feinada, paciència i preparació , ; i segona perquè a l’ hora de la veritat tu et treballes un fanalet on els nens puguin fer al màxim de coses i llavors et trobes amb altres fanals al concurs on et preguntes què carai han fet els nens en aquell fanal. Segons com sembla un concurs més de mestres que no pas pels nens.

Fa dos anys la meva escola va guanyar un dels primers premis.. aquest any res de res. Bé , un tercer , però tenint en compte que tots els fanalets rebien com a mínim un segon o tercer premi , no és gran cosa : El tema era participar i que els nens puguin anar a esperar els reis amb un fanalet que ells han fet. El nostre és aquest tipus torxa amb una base de pizza cargolada i pintada de blau amb purpurina i amb les estrelletes de pasta de sal que pengen. Us garanteixo que tota la part de pintar , enpurpurinar , enganxar papers de seda i platejat al pal del fanal i preparar les figures de pasta de sal l l’han fet els nens. Això sí , ens va suposar un bon piló de sessions en petit grup de taller de plàstica. La part de muntatge dels diferents trossos del fanal evidentment va ser feina entera de profes, que a l’ hora del pati també estem ocupats!

Us passo fotos de tots els fanalets que van participar enguany al concurs. Així els que heu entrat buscant info de fanalets podeu agafar idees. Quin us agrada més? A veure si endevineu quin va ser el primer premi.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a AMB LA LLUM DEL FANALET…

Els comentaris estan tancats.