UNA CAPUTXETA POLÍTICAMENT CORRECTE

Ahir llegia el post de la Silenci sobre el Memeleo. Em vaig plantejar a veure si ho feia amb el llibre que estic llegint, però al final he optat per posar-vos-en un capítol sencer , que, coi .. té més gràcia.

Es tracta d’ un llibret de James Finn Garner anomenat “ Contes per a nens i nenes políticament correctes”. L’autor agafa una sèrie de contes conegudíssims i populars i els reescriu , amb un format per a adults (malgrat que el títol sigui “per a nens i nenes”) de manera que no resultin masclistes, racistes ni ofensius de cap mena.. és a dir políticament correctes i més adequats als nostres temps. El resultat és boníssim! Contes curtets, molt irònics, fàcils de llegir ,que et fan somriure i sorprenen paràgraf sí , paràgraf també.

Us poso , en dos capítols ,el conte de la Caputxa Vermella , a veure què us sembla.

Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i vivia amb sa mare a la vora d’ un gran bosc.

Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l’avia – no perquè això fos feina de dones , de cap manera, no , sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari.

A més l’àvia no estava malalta; ben al contrari : estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d’ella mateixa en tant que persona adulta madura.

Així doncs, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensaven que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós , i mai s’ hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan obvia no la intimidava gens.

De camí a ca l’àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què hi duia al cistell. Ella li va contestar:

– Una mica de berenar saludable per a l’àvia , que és perfectament capaç de tenir cura d’ella mateixa en tant que persona adulta madura.

– Saps maca? – li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.

– Trobo molt ofensiu aquest comentari teu , profundament sexista- li va dir la Caputxa Vermella- , però l’ ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t’ ha dut a enfrontar-te al món d’ un amanera pròpia ; i del tot vàlida , evidentment. Ara , si em permets , he de prosseguir el meu camí.

La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop- a qui la seva condició de marginat social l’ havia alliberat de l’ obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l’àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar l’àvia , una acció del tot comprensible venint d’ un carnívor com ell. Llavors , com que no estava sotmès a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení , es va posar la camisa de dormir de l’àvia i es va ficar al llit.

La Caputxa vermella va entrar a la casa i va dir

– Àvia et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l’acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.

Des del llit el llop va dir amb veu fluixeta :

… si us ha agradat demà escric el desenllaç…però us avanço que és poc convencional…

[@more@]

Tweet