Ahir a la tarda estava a la classe de p3. Explicava el conte d’ una bruixeta bona a la que no li agradava gens l’ hivern , el fred ni la neu. Havia fet un encanteri per tal que , només en el seu jardí, hi fes sol i bon temps. S’ havia trobat que molta gent que passava per allà i que també tenien ganes de bon temps li havien envaït el jardí i s’ havien posat a parar el sol i a jugar i passejar per allà.. el seu jardí ja no era un lloc tranquil i a més li estaven deixant ben brut, aixafant les flors i ple de brossa.. La bruixeta havia de pensar alguna cosa per solucionar la situació per tal que la gent marxés del seu jardí.
En aquell moment aturo el conte i me’ls miro i els dic.:
-Què podia fer la bruixeta? Quin encanteri es podria inventar? Com ho pot arreglar tot això?
A p3 encara costa fer anar la imaginació i proposar solucions i alternatives més o menys raonades, però s’ ha d’anar provant .
La majoria no diuen res o diuen : “ No se” . Dues nenes aixequen el braç (cal dir que eren de les “ trempadetes”)
La primera proposa:
“Pot anar a buscar una manguera i ruixar-los amb aigua i potser així marxarien.”
Li dic que podria ser, però que potser si feia calor encara els agradaria més que els mullés i com que s’ ho passarien divertit no voldrien marxar. La nena es queda pensant i diu .. es veritat
Dono la paraula a la segona que aixecava el braç. Ben tranqui-la i com aquell que no li dóna importància ni és res greu ni dolent diu :
“ Pot anar a buscar una escopeta a casa seva i matar-los a tots”
Em quedo freda… D’ on ha tret això una petita de tres anys , una nena tranquil·la a l’escola , amb una família encantadora ?
Certament hi ha nens que juguen força a guerres a barallar-se , a veure qui guanya, a “ jo tinc una escopeta”.. no els queda gaire més opcions de jocs veient les propostes de joguines amb que són taladrats des de la televisió..Potser d’algun d’aquests nens no m’ hagués sobtat la resposta.Però d’ aquesta nena sí que m’estranya de veritat. I si una nena com aquesta bona nena , assenyada i que no dona mai cap problema surt aquesta resposta amb aquesta naturalitat, què podem esperar d’aquí a uns anys d’aquests infants?
Ràpidament em miro els altres a veure quina cara hi posen. Ningú sembla haver-se esverat gaire . Els pregunto:
– -Us sembla que això estaria bé? La bruixeta es bona i vol tenir el seu jardí altra vegada ben bonic i tranquil , però no vol fer mal a ningú. Et sembla que això estaria bé?
Tot diuen que no , que no estaria bé, però no se si ho han dit per què han pensat que era la resposta que jo esperava sentir o perquè realment ho han raonat. Estic segura que això primer.
Aquestes festes faré una recerca de contes i / o activitats per treballar el tema de la no violència i el saber-se entendre amb els més petits.
No se per què però quan miro la tele i començo a veure els anuncis per a nens i les sèries de dibuixos penso que tinc la batalla perduda…
By the way.. avui fa 25 anys de la mort de John Lennon. A mi ja no em surt imaginar un món com el que ell proposava…
Powered by Castpost[@more@]
Jo que treballo amb nanos més grans (ESO) també tinc la sensació que no els afecten les coses importants com els haurien d’afectar. Ahir parlàvem del sector secundari, i l’explotació infantil. Resposta: «¿Por qué hablamos de esto si no podemos solucionarlo?»
Serà la televisió? Seran les «playstations»? Serà aquesta societat en la que vivim?
Ep! Que a moltissims contes al final es mata al dolent (el cacador al llop, sant jordi al drac, els nens a la bruixa…) Potser la nena sols ha deduit el final habitual dels contes. (La tele te culpa de moltes coses, pero no de totes,… Potser)
Si, ben mirat, tens rao.
Buf quina feina que feu els mestres. (I quina feinada que teniu)
És molt difícil imaginar-se el món que Johnn Lennon veia possible a través de la pau… Potser si no hagués mort, les coses serien diferents…
Petons, wapa!