DELS ARBRES DE NADAL

La preparació del Nadal es viu intensament a l’escola. Quan treballava a l’escola concertada aquesta època significava pels mestres esprémer força el cap per veure quins canvis i novetats hi podríem introduir.

Llavors jo estava bàsicament a cicle superior de primària i a nosaltres ens tocava preparar un pessebre vivent dins el recinte de l’escola. El tema il·lusionava força els nanos i se’n sentien molt protagonistes. Com que d’espais antics i bucòlics que caracteritzen els pessebres vivents n’estàvem força mancats intentàvem treballar-nos uns decorats , una música , coreografia o fil conductor del pessebre vivent diferent cada any .

L’any que el vaig gaudir més va ser el que vam fer el darrer any que jo hi vaig estar: la celebració del Nadal arreu del món. Cada quadre representava un país i hi intentàvem reflectir les tradicions pròpies d’aquella zona per Nadal. Això va requerir documentar-nos molt prèviament i he de dir que el tema em va interessar força personalment ja que hi vaig anar aprenent tot de coses curioses. Quin recurs tan fantàstic és Internet. per trobar informació sobre el que sigui.. Intentaré anar posant al bloc algunes d’aquestes tradicions i curiositats nadalenques per etapes aquests dies de festes que s’acosten.

Avui hem muntat l’arbre de Nadal a casa així que aprofito per fer-vos arribar quatre coses curioses sobre els orígens de decorar arbres per Nadal.

La tradició dels arbres de Nadal està estesa a la major part de l’ hemisferi nord, on el Nadal és a l’ estació de fred i neu . Representa una continuació de l’antiga idea pagana que els arbres de fulla perenne representen la renovació de la vida en una època de mort , foscor i fred durant el solstici d’ hivern

Els orígens de la tradició es remunten a l’ època romana , on ja es decoraven arbres amb trossets de metalls i rèpliques del seu déu , Bacus. També hi posaven 12 espelmes en honor del déu sol.

Una de les llegendes més antigues dels arbres de Nadal diu que a Alemanya ,al segle VIII , sant Bonifaci va tallar un roure i de l’arbre tallat va brotar un avet . El roure simbolitza el paganisme i la seva morts significava la desaparició d’antigues tradicions paganes. El nou arbre era signe d’ una vida sense fi , degut a les seves fulles perennes

Una altra llegenda , sobre Martin Luther , el fundador del moviment protestant, diu que va ser ell el primer d’afegir decoracions festives a un arbre posat a l’ interior d’ una casa. Un dia d’ hivern que tornava a casa caminant pel bosc es va aturar a mirar els estels , que s’entreveien per les branques dels avets. Quan va arribar a casa i va intentar descriure aquella bonica experiència a la seva dona i fills , no va trobar les paraules adequades. Per il.lustrar l’escena , va tornar al bosc, va agafar un petit avet i el va portar dins de casa seva. Allà el va decorar amb petites espelmes. Cap a la meitat del segle XVI , decorar arbres dins les cases es va popularitzar notablement tant a Alemanya com a França. Durant el segle XIX es va anar estenent a la resta d’ Europa i a Amèrica.

Curiós tot plegat. De tota manera avui dia, almenys jo, no em plantejo cap altra utilitat ni significat per l’arbre de Nadal que no sigui el merament decoratiu , que fa festa i és bonic de mirar

Per cert , aquest de la foto és l’arbre que hem fet aquest any . Ha quedat força carregadet , però jo el trobo prou guapo…

[@more@]

Tweet