HALLOWEEN

L’objectiu principal de l’aprenentatge de la segona llengua a l’educació Infantil és formar una base adequada per a l’aprenentatge posterior d’aquesta llengua. En aquesta etapa és més important treballar els objectius actitudinals envers la llengua que no pas els procedimentals o conceptuals. La nostra finalitat ha de ser acostar la llengua anglesa als infants i fer que tinguin ganes de conèixer-la i d’aprendre-la.

Aquesta setmana estem fent activitats relacionades amb el Halloween a l’ hora d’ English. Es tracta de presentar una festa típicament anglosaxona de manera que els desperti la curiositat i alhora respecte per les tradicions dels altres.

Evidentment , amb els petitons la cosa no va més enllà que presentar la part anecdòtica de la festa : disfressar-se de coses que fan por , infants que van per les cases dient “ trick o treat “ ( broma o regal ) per tal que els hi donin llaminadures , carbasses amb cares que s’ utilitzen de fanalet ….

Quan vaig estar treballant el Halloween amb cicle superior volia anar més enllà i aprofundir en els orígens de la festa ( i evidentment , transmetre-ho als nens ). De fet, la festivitat actual no és més que una barreja i adulteració de tradicions religioses i profanes. Aquí teniu el que vaig trobar…

La paraula Halloween té els seus orígens en l’ esglèsia catòlica. Ve de “all hallows evening “ ( vespre de tots sants).

Al segle V a.c. a l’ Irlanda celta l’estiu acabava oficialment el 31 d’octubre . Es creia que en aquesta data els esperits de tots els que havien mort durant l’any anterior tornarien buscant cossos de persones vives per posseir-les. Aquesta seria la seva darrera oportunitat per tornar al món dels vius. Evidentment , els habitants de l ‘època no volien ser posseïts, i per això la nit del 31 apagaven les llars de foc de casa seva i es quedaven a les fosques per fer la seva casa freda i indesitjable. Es vestien amb disfresses fantasmagòriques i en grups voltaven pel poble fent tota la por i el soroll possible , no per distreure’s ni divertir-se , sinó per espantar els esperits. Fins i tot arribaven a cremar en una foguera a qui creien que havia estat posseït pels esperits.

Els romans van adoptar algunes pràctiques celtes i van introduïr els seus tocs al Halloween. A partir del segle I d.c ja no cremaven els possibles posseïts sinó que cremaven uns ninots que els representaven.

Aquell dia repartien fruits secs entre els seus veïns-. Els Italians deixaven pa i aigua i encenien llànties abans d’anar a dormir per calmar els esperits visitants. Altres europeus posaven cadires en cercle. Una per cada membre de la família i una per l’ esperit convidat.

La fe en aquestes pràctiques va anar canviant per convertir-se en una practica cada vegada més ritualitzada. A mesura que la creença en les possessions de l’esperit es va anar esvaïnt l apràctica de disfressar-se de follets, fantasmes o bruixes va anar adquirint un rol cerimonial, cada vegada amb més component lúdic.

La tradició del Halloween va ser portada a Amèrica al voltant del 1840 pel inmigrants irlandesos que fugien de la fam.

El costum d’anar per les cases a demanar llaminadures ve d’ una tradició europea dels segle XVIII . El dia 1 de novembre els cristians de l’ època tenien el costum d’anar de poble en poble demanat “ panets d’ànima” . Eren uns pans especials que els donaven a canvi d’ una pregària. És a dir, a canvi d’ un panet prometien pregar per les ànimes dels difunts de la família dels generosos donants. En aquella època es creia que els morts romanien als llimbs durant un temps després de morts , i amb les pregàries se’ls facilitaria el camí cap al cel.

Avui dia tot plegat s’ ha convertit en una festa que gaudeixen molt els nens/es i de tota aquesta part religiosa i de por en queda ben poquet.

En el proper post us explico quatre cosetes de tota la tradició de decorar carbasses i per que se les anomena “ Jack- o- Lantern “ ( el fanal de en Jack). Va de llegenda de por també….

Happy Halloween!!!

[@more@]

Tweet