Aquesta tarda a l’ hora del pati se’m acosta una nena de p3 i em diu : “ Dolors mira….!” I seguidament amb un somriure d’orella a orella comenta a cantar:
“La lluna , la pruna vestida de dol… Son pare la crida sa mare la vol!”
Fins aquí la situació no tindria res d’especial , si no fos perquè la nena en qüestió és croata, acabada d’arribar aquest estiu passat a Catalunya i va començar p3 sense parlar ni entendre ni una paraula de català. Plorava molt els primers dies, però és una nena carinyosa i de força bon consolar que agraïa molt les manyagues i els somriures , el llenguatge més internacional del món. Com li podíem explicar sinó que no passa res per estar una estona a l’escola , que allà la tractarem bé i que aviat tornarà la mare?
Se la veia una nena xerraire perquè al principi de curs es desesperava , i ens feia llargues parrafades en croata o el que sigui que parlés, amb una entonació de “ Però no m’ entens el que t’estic dient!?” Han anat passant els dies i cada vegada mostra més comprensió del que passa a classe. De tota manera és del grup de p3 que no veig més d’un parell de cops per setmana a l’aula i no estava al cas de fins on havia avançat.
[@more@]
I allà la tenia , cantant triomfant una cançó sencera en un català ben comprensible i ella feliç de poder-ho ensenyar a tothom que ja sap cantar en català. Després de cantar m’ ho a mi ha continuat amb la mateixa cançoneta una vegada i una altra per assegurar-se que tothom la podia sentir i tothom podia veure que ja era una més i que ja cantava com els altres. I no només és capaç de cantar el que ha après de memòria, després li he fet una abraçada i li he dit :”Que bé Masha! Que gran que t’ has fet ! Ja has après molt de català.!. I ella ben somrient , ha entès més o menys el que li deia i em diu “Si.. Així gran! “ obrint els braços per ensenyar-me la mida de tot el que ha crescut.
És clar que els nens tenen facilitat pels idiomes, i que per ella, el fet de no entendre i parlar res de català i la necessitat de comunicar-se l’ ha empès a avançar més ràpid. Jo em pregunto.:
Com pot ser que hi hagi gent que porta vivint més de 30 anys a Catalunya i quan algú els parla en Català et diuen “ És que el catalan no lo entiendo” ?
El teu post m’ha emocionat! Jo no tracto amb nens tan petits, sinó amb alumnes de batxi. Et puc explicar un cas com un cabàs… L’Elena és una noia russa que va arribar fa dos anys sense tenir ni idea de català ni de castellà… Ara fa segon de batxi i avui m’ha fet un comentari de text de Plató que m’he quedat acollonit… En català tot i amb menys faltes que molts alumnes nascuts aquí. Aquestes coses emocionen. I per això cal seguir treballant.
Doncs no ho sé… ganes de no voler aprendre? De no voler integrar-se?? Molts andalusos fa la tira que viuen al poble i sempre et demanen que els hi parlis en castellà, que el català no l’entenen… A mi m’és igual si no saben parlar el català, però que l’entenguin sí, coi! Que si fa més de 30 anys que viuen a Catalunya alguna cosa han d’entendre, dic jo… En fi, felicitats per la Masha!! 😉 Petonsssssss!
que bonic !!! jo faig classes de reforç a una nena que fa un any que és aquí, el cas d’aquesta nena és diferent, ja que ella ha sigut adoptada per uns pares catalans, i esclar a casa l’han ajudat moltíssim a aprendre a parlar català correctíssimament i amb accent gironí!! llegir encara li costa, però setmana rere setmana fa passos de gegant!!!
et segueixo llegint!!!
per cert, molts no és que no el puguin entendre el català, és que NO VOLEN!!! a la classe del lloc on faig pràctiques, tinc fills d’antics alumnes de l’escola, o sigui que els seus pares van ser escolaritzats en català i l’entenen perfectament o l’haurien d’entendre… però…aiss
Suposo que ens aniras explicant els progressos de la Masha en català. Els esperarem.
hola dolo.. feia temps que no passava per aquí i m’ha fet una il.lusió tremenda llegir aquest ultim escrit. Básicament perque estic fora i jo també ensenyo català i amb un mes i mig que porto aquí ja hi ha gent que m’enten perfectament sense haver de traduir-lis res… i m’emociono… pero sobretot veien les ganes que tenen alguns de saber coses noves de la nostra cultura, i com ens entenen.
La societat catalana, enlloc de marginar els «sudaques» a l’hora de buscar feina a catalunya, hauria de valorar molt més aquests petits detalls i veure que intenten integrarse molt més ells que pas els xarnegos que van venir del sud als anys 60. Un petonàs reina…..
Aquestes són les petites coses que m’agraden de fer de mestra: aquesta satisfacció que et dóna veure com avancen. . Deu n’ hi do la noia aquesta del comentari de Plató. Hi ha nanos molt llestos i disposats a aprendre entre els alumnes nouvinguts. El problema és que o bé arriben molt tard per incorporar-se en el sistema educatiu d’aquí , o bé a casa no se’l s motiva ni anima gaire en els estudis.
I tant silenci , però jo no em refereixo només als que venen d’ Espanya , sinó també a aquells que venen d’altres llocs, aprenen una mica d’español i després de passar ja molts anys aquí el català ni proven de parlar-lo
Oncle, Dobro jutro és alguna cosa semblant a «Bon dia» ? és que abans de sorpredre-la m’agradaria saber què li estic dient 😉
Voltaire- , el guionet ja està afegit 😉
Ok Ricard , intentaré d’aquí un meset o així fer un altre post explicant els avenços
Qui vivint trenta anys a Catalunya no parla català és senzillament perquè no vol. I encara més, hi haurà més d’un que, llegint el que escrius d’aquesta nena pensarà que l’estem rentant el cervell, fent-li oblidar la seva llengua. Tan senzill, útil i natural com seria ensenyar-li la gran llengua espanyola i la cançó «Tengo una muñeca…»