A l’escola on estic treballant , dediquem la meitat de tardes de cada mes a fer tallers. Tot i que cada escola que fa tallers, els fa i organitza a la seva manera en general la idea consisteix a barrejar alumnes de diferents grups- classe i edat per tal que realitzin activitats diferents , normalment en grups més reduïts, amb alguns companys que no son de la seva aula i moltes vegades amb mestres diferents del seu tutor/ra
Val a dir que tot el que representi barrejar grups i edats , sortir de l’aula del grup on tot està controlat i conegut, i fugir de la manera de funcionar tradicional de vegades fa una mica de …
[@more@]…por a molts mestres. Jo mateixa no havia experimentat mai això dels tallers a infantil ( de fet a infantil TOTES les hores és el segon any que hi estic), i no veia clar com aniria això de proposar una mateixa activitat per un grup que inclou nens de p3 a p5. La veritat és que estic gratament sorpresa.
Hem repartir tots els nens d’ infantil en vuit grups , que resulten d’ uns 15 nens/es. Cada dia els toca una mestra diferent i un taller diferent. Quan tots han passat una vegada per cada taller deixem una setmana de descans i la següent reprenem la segona sessió. Els tallers que es fan aquest trimestre són ben diversos: dos són de plàstica, un de titelles, teatre i maquillatge , jocs de taula (bàsicament pensats per treballar el llenguatge matemàtic), danses, jocs al pati/psicomotricitat, contes d’arreu del món ( amb activitats de coneixement de cada lloc d’ on prové el conte) i un taller de sentiments i emocions. Aquest darrer és el que porto jo.
Estic molt interessada en treballar tot el tema de l’educació socioemocional al parvulari.
El substrat que possibilita un bon desenvolupament psicomotor, cognitiu i del llenguatge és la progressiva construcció de la identitat personal, juntament amb la capacitat de relacionar-nos i comunicar-nos amb els altres. Es busca aprofundir en el que en termes de Goleman anomenem intel·ligència emocional, que podríem definir com la capacitat de saber estar satisfactòriament en el món amb les altres persones i amb nosaltres mateixos.
La importància de l’educació socioemocional fa necessari superar les intervencions espontànies a l’aula , sense perspectives de continuïtat. Cal que sigui una pràctica sistematitzada durant l’etapa d’ educació infantil i que estigui degudament programada. De moment intentarem que aquest taller de sentiments i emocions es mantingui durant tot el curs de manera regular.
Per les primeres sessions m’ he proposat treballar la consciència emocional: prendre consciència del propi estat emocional i expressar-lo a través del llenguatge verbal i no verbal, així com reconèixer sentiments i emocions dels altres. Com que és el primer any que els nens/es ho treballen de manera específica he triat només tres emocions: alegria , tristesa i enuig.
De moment estem acabant la primera sessió de cada grup. Ben aviat us explico com ha anat, quines activitats hi hem fet i com han respòs els nens
És una molt bona pensada això!! 😉 Els nens fan vida social sense adonar-se’n i a més aprenen moltes coses!! 😛
Petonssssss!!!!!!